1

2 1. elements díctics 2. modalització 3. impersonalització

3

4  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

5  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

6  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

7  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

8  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

9  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

10  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

11  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

12

13  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

14  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

15  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

16  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

17

18  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre Ind. Dir. lliure Dir.

19

20  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

21  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

22  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

23  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre

24  Quan l’àvia parlava de la misèria, a mi em venien al cap les dones que soles o amb alguna amiga o veïna s’acostaven a la masia pel camí del cirerer a pidolar pa blanc, quatre patates per omplir el cistell, oli i fruita o fins i tot el blat de moro que donàvem a l’aviram. Alguna, segons ens deia la mare perquè la coneixia de la fàbrica, s’enduia troques de fil d’Escòcia o cotó d’Egipte, no me’n recordo, amagades al cabàs de l’esmorzar, per poder-les canviar per aliments, quan n’havia arreplegat unes quantes. La mare no pronunciava mai el mot robar quan parlava d’aquestes accions, ella deia “se n’enduen” o “es fiquen al cabàs” o “van llestes amb els dits”, com si fossin accions naturals, com les d’un pagès que agafa un préssec o una pruna o cull una fulla d’enciam de l’hort en acabar la feina. Però el detall que la teixidora de la fàbrica havia d’amagar el fil que s’enduia ens alarmava, ens advertia que alguna cosa no quadrava en aquella història.  E MILI T EIXIDOR (2003): Pa negre