1 12 El regnat d’Alfons XIII: la crisi de la Restauració

2 INTRODUCCIÓ Regeneracionisme El regnat d'Alfons XIII es va iniciar amb un clima polític i social marcat pel Regeneracionisme de la generació del 98. Va ser l'etapa del revisionisme però aquest no va impedir que el sistema s'afonara. La Gran Guerra i la Revolució russa d'octubre van acabar definitivament amb el sistema de la Restauració.

3 Per a començar Seguir

4 1.- Els intents de regeneració del sistema Índex 2.- La Primera Guerra Mundial i les seues conseqüències 3.- El col.lapse del sistema liberal parlamentari 4.- La dictadura de Primo de Rivera 6.- Creixement econòmic i modernització social 5.- La caiguda de la monarquia

5 El regnat d’Alfons XIII

6 a. La crisi del sistema polític de la Restauració 1.- Els intents de regeneració dels partits dinàstics Al començament del segle XX seguia vigent el sistema polític de la Restauració:  Una monarquia liberal però no democràtica que descansava en la Constitució de 1876.  Els partits liberal i conservador s'alternaven pacíficament en el govern.  Les eleccions controlades pels cacics, marginant a l'oposició. Este sistema va ser criticat a través de El regeneracionisme El revisionisme I es va obrir un procés per adaptar el sistema a les noves demandes polítiques i socials: El revisionisme

7 b. El revisionisme polític i el seu fracàs El Regnat d'Alfons XIIIEl Regnat d'Alfons XIII  Va mantindre un gran protagonisme polític.  Va mantindre la constitució de 1876 i no va renunciar a la sobirania compartida.  la seus formació militar va condicionar que en cas de conflicte entre militar i polítics afavorira als primers.  Els intents de revolució des del sistema. La “Revolució des de dalt”La “Revolució des de dalt”  Després d'uns primers anys de debilitat en els partits dinàstics, estos es van enfortir amb Antonio Maura (conservadors) i José Canalejas (liberals).

8  Princcipals reformes dels conservadors (Antonio Maura): Els primers intents revisionistes els va fer Maura i els va definir en 1902 com una “revolució des de dalt”. El principal objectiu era: sanejar el funcionament dels sistema “canovista” però sense alterar les seues bases. Canalejas Antonio Maura

9  Principals reformes dels liberals a partir de 1910 (José Canalejas):L'intent més important de regeneració del sistema per a aconseguir la seua progressiva democratització i ampliar les bases socials del règim. El seu programa es basava en Reformes religioses (La Llei del Candao,1910) que limitava l’activitat de les ordes religioses Reformes socials Substitució de l'impost de consums Àmplies reformes laborals: jornades de 9 h., treball de les dones,.. Es va establir el servici militar obligatori en 1912 (amb quotes) Substitució de l'impost de consums Àmplies reformes laborals: jornades de 9 h., treball de les dones,.. Es va establir el servici militar obligatori en 1912 (amb quotes) Reformes polítiques Es va aprovar la Llei de mancomunitats en 1912 (per a satisfer les demandes del catalanisme de la Lliga Regionalista) Es va aprovar la Llei de mancomunitats en 1912 (per a satisfer les demandes del catalanisme de la Lliga Regionalista) Canalejas va ser assassinat per un anarquista en 1912

10 c. Principals problemes  Crisi del bipartidisme  Qüestió marroquina  Setmana tràgica de Barcelona

11  Crisi del bipartidisme Problemes interns dels principals partits: el conservador i el liberal per la desaparició dels seus líders (Cànovas, Sagasta i en 1912 Canalejas). Problemes en l'aplicació del tornisme que s’havia basat en la confiança, i en aquesta època Antonio Maura desconfiava del partit liberal al que considerava que estava a l'esquerra.

12  Qüestió marroquina Causes: Un sector de l'exèrcit veia aquesta guerra com l'oportunitat de recuperar el prestigi que havia perdut en el 98. Interesos econòmics en l'explotació de les mines del Rif de ferro. Interesos territorials: Espanya volia participar en el repartiment d'Àfrica i no deixar soles a França. Interesos estratègics: –Mantindre el control de l'estret de Gibraltar. –Mantindre l'orde al voltant de les ciutat de Ceuta i Melilla.

13 La guerra de Marroc 1909-1927 Les potències es van reunir en la Conferència d'Algesires en 1906 i allí es va acordar el repartiment del Marroc entre França, que es va quedar la major part del territori, i Espanya que es va apoderar de la muntanyosa franja nord del país (Rif). Molt prompte van aparéixer els conflictes amb els indígenes. Les cabiles del Rif es van agrupar davall el lideratge d'Abd-el-Krim. El desastre del Barranco del Lobo en 1909, prop de Melilla, va ser un tràgic exemple. (Guerra de Melilla) En 1912, França i Espanya van pactar un nou repartiment del Marroc per a millor fer front a la resistència de les cabiles rifenyes. En este exèrcit destacaven els Regulars, tropes indígenes, i la Legió, fundada per Franco i Millán Astray a imatge de la Legió estrangera francesa. En l'estiu de 1921, les tropes espanyoles dirigides pel general Fernández Silvestre es van enfrontar en el Desastre d'Annual, que va costar més de tretze mil morts.

14

15 ABD-EL-KRIM (1880-1963) LÍDER DELS RIFENYS CAUSANT DEL DESASTRE D'ANNUAL EXILIAT EN L'ILLA DE REUNIÓ (1926) VA FUGIR A EGIPTE EN 1947 LÍDER DE L'OPOSICIÓ NACIONALISTA AFRICANA AL MANDAT EUROPEU

16 BARRANCO DEL LOBO

17 DESASTRE DE ANNUAL (1921) 13.000 SOLDATS MASSACRATS MORT DEL GENERAL SILVESTRE RENDICIÓ ESPANYOLA I MASSACRE REPÚBLICA DEL RIF

18

19  La Setmana Tràgica de Barcelona de 1909 Causes: L'antimilitarisme popular: habitualment eren les classes populars les que anaven a la guerra ja que existia la possibilitat de lliurar-se del servici militar si es pagava una quota (en 1912 es va implantar el servici militar obligatori) Les protestes per la mobilització de les reservistes catalans per reprimir la situació del Rif després de l'atemptat contra la línia del ferrocarril. La insurrecció: Va començar al port de Barcelona entre les tropes que havien d'embarcar al Marroc. Va durar quasi una setmana (26 al 31 de juliol ) Manifestacions anticlericals La repressió: Una vegada controlada la situació el 31 de juliol va començar la repressió: 1000 detinguts, 17 penes de mort i 5 execucions (Ferrer Guàrdia entre ells).

20 Renuncia a la via insurreccional Apostant per la lluita electoral i parlamentària Renuncia a la via insurreccional Apostant per la lluita electoral i parlamentària  Els republicans El republicanisme estava molt fragmentat i Representava les aspiracions d'intel·lectuals i sectors de classes mitjanes a la democratització de la vida política d. Els partits antidinàstics i el moviment obrer L'impuls regenerador i unificador va començar en 1903 amb la Unió Republicana (Alejandro Lerroux i Nicolás Salmerón) Existien divergències ideològiques i tàctiques El republicanisme moderat i reformista de Salmerón i Melquiadez Alvárez El republicanisme radical Integrar les reivindicacions obreres i llançar-les a un moviment insurreccional per a implantar la república Lerrouxisme (Alejandro Lerroux) Populisme radical, demagògic i anticatalanista Blasquisme (Vicente Blasco Ibáñez) En 1908 es va formar el Partit Radical d'Alejandro Lerroux. El republicanisme moderat va crear el Partit Reformista de Melquíades Álvarez DOC. 3

21 Solemne coronació d'Alejandro I «el Nano», Emperador del Paral·lel

22 El moment mes decisiu per l'evolució del catalanisme es va donar amb la Llei de Jurisdiccions (1906) El nacionalisme catalán  Regionalistes i nacionalistes -Dominat per la Lliga Regionalista de Catalunya (1901) Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba Partit de les classes burgeses i conservadores. Moderat i reformista Partidari de la modernització econòmica i regeneració de la vida política Amb reivindicació d'autonomia per a Catalunya Partit de les classes burgeses i conservadores. Moderat i reformista Partidari de la modernització econòmica i regeneració de la vida política Amb reivindicació d'autonomia per a Catalunya L'esquerra nacionalista representada pel Centre Nacionalista Republicà Va provocar la creació d'una coalició electoral Solidaritat Catalana (1907) Va representar l'èxit de la protesta de la societat catalana contra l'intervencionisme militar DOC. 4 La Mancomunitat de Catalunya (formada per les 4 diputacions) (1914) va representar el reconeixement de la personalitat de Catalunya El nacionalisme basc Un PNV més moderat (parlamentarisme i autonomia) s'aproximava a la burgesia industrial i ampliava les seues bases La resta de moviments regionalistes no van tindre un paper destacat

23 Després de la Setmana Tràgica es va iniciar la col·laboració amb sectors republicans  El moviment obrer En la primera dècada del segle XX el moviment obrer era molt dèbil i estava representat per Les organitzacions, encara incipients, s'estructuraven en societats de socors mutu, d'oficis i de resistència. El moviment obrer estava dividit en dos corrents: l'anarquista i la socialista L’ anarquisme Negativa a participar en política i rebutjava el reformisme social Dues tendències -Partidaris de l’estratègia terrorista -Partidaris del sindicalisme Solidaritat Obrera (1907), amb la vaga general com principal arma de lluita i des de 1910 la CNT que va suposar la unificació de l’anarquisme El socialisme PSOE i UGT Conjunció Republicano-Socialista, 1909 En 1910, Pablo Iglesias es elegit diputat DOC. 5

24 2.- La Primera Guerra Mundial i les seues conseqüències L'impacte de la Primera Guerra Mundial El govern conservador d'Eduardo Dato es va declarar neutral però eixa neutralitat no es corresponia amb el sentir de la població. Les preferències dels espanyols es van dividir en dues tendències: -Els aliadòfils (liberals i democràtics ) -Els germanòfils (vinculats als conservadors) La neutralitat va afavorir una espectacular expansió econòmica provocant: -Una expansió industrial pel creixement de la demanda exterior. -Una forta acumulació de capitals -Un augment imparable dels preus: inflació Els salaris no van pujar amb rapidesa,provocant Descens del nivell de vida dels obrers: emprobriment espectacular Una gran agitació social La crisi econòmica i social va accelerar la descomposició del sistema de torn i dels partits dinàstics DOC. 11

25 Evolució dels preus d’alguns productes bàsics DOC. 8 DOC. 9 DOC. 10 Comparació en l’evolució de preus, salaris i beneficis empresarials Vagues i atur

26

27 La crisi social: la vaga general d’agost La crisi política: la Assemblea de parlamentaris La crisi de 1917 En l'estiu de 1917 el sistema polític de la Restauració va passar pel seu pitjor moment al confluir tres conflictes: 3.- El col.lapse del sistema parlamentari La crisi militar: les Juntes de Defensa DOC. 13

28 . 3.- El col.lapse del sistema parlamentari La crisi militar: formació de les Juntes de Defensa: eren assemblees de caps i oficials d'infanteria per defendre els seus interessos degut al descontent de la classe militar per: La reforma del govern basant-se en la reducció de l'oficialitat El sistema d'ascensos que afavoria els militars d'Àfrica (es preferia el sistema d'antiguitat) En 1917 el moviment s'havia estés a tot l'exèrcit i l'1 de juny es va iniciar la rebel.lió militar amb el Manifest de les Juntes. La crisi política: l'Assemblea de parlamentaris: davant la incapacitat del sistema de renovar-se, Cambó (la Lliga) convoca els diputats a una Assemblea de parlamentaris amb l'objectiu de realitzar una reforma constitucional que posara fí al sistema de la Restauració. El reduït suport i el rebuig per part de les Juntes van permetre dissoldre-la. La crisi social: la vaga general d'agost (13): davant la crisi econòmica provocada per la inflació i l'agitació política la UGT i la CNT convoquen una vaga general (agost de 1917) revolucionària amb l'objectiu d'implantar una república democràtica que l'exèrcit va reprimir amb duresa.

29 Vagues entre 1915 i 1919 DOC. 13 Huelga revolucionaria de 1917 en Madrid.

30 La inestabilitat política: govern 4.-El col·lapse del sistema liberal parlamentari Encara que Eduardo Dato va desmantellar els diferents moviments de 1917 el sistema va quedar tocat.Els governs de concentració de 1917 i 1918 no van ser capaços de donar major estabilitat al règim: van donar pas a governs dèbils que van desprestigiar el sistema i van debilitar als partits dinàstics. Els governs de concentració eren governs formats per un presidents del partits del sistema (liberal o conservador) i membres d’altres tendències polítiques. Va fracassar degut a : Divisió interna dels partits Sistema incapaç d'integrar altres formacions L'actitut del rei que era reaci a l'apertura democràtica i afavoria als militars.

31 L‘agitació social i els efectes de la revolució russa 4.- El col·lapse del sistema liberal parlamentari La crisi de postguerra i la revolució bolxevic van afavorir el creixement dels sindicats i la radicalització que es va manifestar en el creixement espectacular de la CNT i la consolidació de la unitat sindical (Sindicats Únics) al Congrés de Sants (1918) La fundació en 1919 de la III Internacional obrera a Moscou va suposar un estímul a l’agitació socialista: en 1929 del PCE (Partit Comunista d’Espanya) molt vinculat als directrius de Moscou. I en 1921 es va fundar el Partit Comunista Obrer Espanyol (fusionat posteriorment al PCE). Confirmant la línia apolítica, la lluita sindical, l'acció directa i la vaga general Asociats als patrons van aparéixer els Sindicats Lliures, enfrontats a la CNT: van ser unes organitzacions creades per militants carlins en 1919. Els membres van ser el braç executor dels atemptats i assassinats de membres prominents de la CNT, com a Salvador Vaig seguir, i també com l'advocat Francesc Layret. També van proliferar les organitzacions patronals (Liga Nacional, Confederación Patronal Española…)

32 Evolució de l’afiliació sindical DOC. 17

33 La conflictivitat social: El creixement en les afiliciaons i la crisi de postguerra van provocar enfrontaments violents entre la classe obrera i els patrons El col·lapse del sistema liberal parlamentarI 4.- El col·lapse del sistema liberal parlamentarI Principals conflictes socials:  A Andalusia la conflictivitat es va incrementar entre 1918 i 1920 quan les mobilitzacions s’hi van incrementar («trienni bolxevic»): es constituir Comités de vaga i ocupació i repartiment de terres.  Va créixer l'agitació obrera, minera i industrial a Biscaia, Astúries, Madrid i especialment a Barcelona: El punt àlgid es va donar a Barcelona amb la vaga de la Canadiense en 1919 (mesos de febrer i març)  Entre patrons i sindicats es va iniciar una «guerra social» i un llarg període de pistolerisme: Vagues, tancament d'empreses i assassinats.  Repressió militar i terrorisme policial («llei de fugues») La dura repressió del govern va acabar amb la revolta Va provocar la negociació del govern Reducció de la jornada laboral a 8 hores, augment de sou i readmissió de despedits.

34

35 Llei de fugues: La Llei de fugues és un tipus d'execució extrajudicial que consistix a simular la fuga d'un detingut, especialment quan és conduït d'un punt a un altre, per a poder així suprimir la força que el custodia i encobrir l'assassinat del pres després del precepte legal que permet fer foc sobre el fugitiu que no obeïx al "alt" comminatori dels guàrdies.

36 El desastre d'Annual: Va suposar el colp definitiu al sistema de la Restauració 4.- El col·lapse del sistema liberal parlamentari Després de la Primera Guerra Mundial França va reprendre la seua política colonial i El govern espanyol va decidir completar l'ocupació efectiva del territori. El general Dámaso Berenguer (alt comissari) va iniciar l'ocupació de la part occidental En la part oriental, el general Silvestre va iniciar una campanya precipitada que va acabar en el desastre d'Annual (12.000 morts) L'exèrcit espanyol va ser massacrat pel líder Abd-el-Krim La qüestió de les responsabilitats La massacre va suposar una enorme commoció pública i es va crear una comissió per a delimitar responsabilitats polítiques i militars que va elaborar l’Expedient Picasso en el que es demanava el processament de diversos oficials Es va desencadenar una tempestat política que va acabar amb el colp d'Estat del general Primo de Rivera

37 DOC. 21 Protectorat espanyol al Marroc El desastre d’Annual DOC. 22

38 El colp d’ Estat 5.- La dictadura de Primo de Rivera Davant de la crisi del sistema polític de la Restauració, el colp d'Estat es va consumar el 13 de setembre de 1923: El rei va acceptar el colp i va concedir a Primo de Rivera el càrrec de president de govern. La reforma de l'administració Es va crear una nova administració amb els governadors militars i els delegats governatius, substituint ajuntaments i diputacions DOC. 36 El Directori Militar (1923-1925) Es va suspendre la Constitució de 1876. Van quedar prohibits els partits i els sindicats L'orde públic es va imposar amb una forta repressió Rígida censura de premsa Els nacionalismes i els seus símbols van ser perseguits El conflicte del Marroc La desaparició de la Mancomunitat de Catalunya va fomentar el desenrotllament del catalanisme radical Una ofensiva militar franc-espanyola va permetre el desembarcament d'Alhucemas (1925) i la derrota d'Abd-el-Krim. El protectorat va quedar totalment dominat en 1926 Principals mesures

39 El colp d'Estat va comptar amb el recolzament de: Alfons XIII Un sector molt important de l'exèrcit L'empresiarat català que volia restaurar l'orde públic i controlar l'anarquisme

40 El Directori Civil (1925-1930) 5.- La dictadura de Primo de Rivera Després d'aconseguir controlar l'orde públic i el problema del Marroc, es va iniciar el Directori Civil (un sistema inspirat en la dictadura feixista italiana) El fracàs de la institucionalització de la dictadura: Es va crear un partit únic: La Unió Patriòtica (1924) En 1927 es va convocar una Assemblea Nacional Consultiva per a elaborar una constitució (Estatut Fonamental de la Monarquia que va ser un fracàs). La política econòmica i social Es va caracteritzar per l'intervencionisme estatal i el nacionalisme econòmic (proteccionisme). Es van crear grans monopolis estatals (CAMPSA, Compañía Telefónica…) Es va fomentar una política d’obres públicas (carreteras, embalses…) Escassa conflictivitat social a causa de la política social del govern i el control de la massa obrera a través de l'Organització Corporativa Nacional DOC. 28DOC. 29 DOC. 30 Increment del dèficit pressupuestaria i el deute públic

41 L'Organització Corporativa Nacional Sindicat vertical espanyol creat pel dictador Miguel Primo de Rivera en 1926 per a aglutinar a les forces productives, treballadors i empresaris, en una sola organització superadora de la lluita de classes. La seua estructura era piramidal, i el seu funcionament jeràrquic amb comités paritaris d'obrers i empresaris que havien de resoldre conjuntament els conflictes laborals. La tímida participació primer de la Unió General de Treballadors, que l'abandonaria més tard, i la negativa de la Confederació Nacional del Treball (CNT) anarquista a participar, van suposar un fracàs que acceleraria la creació de l'organització clandestina Federació Anarquista Ibèrica (FAI), responsable d'alguns dels atemptats de l'època.

42 Recent oposició i final de la dictadura 5.- La dictadura de Primo de Rivera i la caiguda de la monarquia  A partir de 1926 van aparéixer diversos intents de derrocar el dictador i manifestacions d’oposició al règim: Intel.lectuals: descalificacions d’Unamuno, vaga d’universitàris de 1929 Militars: pronunciament dels militars d’inspiració republicana en 1924 i 1929  Va Créixer l’oposició política: Republicanisme d’esquerres (Aliança Republicana d’Azaña) Republicanisme conservador (Derecha Liberal Republicana d’Alcalá-Zamora) Insurrecció separatista de Prat de Molló (Estat Català de Macià, que en 1931 creará ERC) En Galicia es va formar l’Organizació Republicana Gallega Autónoma (ORGA), en 1929 Fundació de la FAI (Federación Anarquista Ibèrica) en 1927  La crisi econòmica mundial: el crac de la borsa de Nova York de 1929  Sense cap suport, Primo de Rivera va presentar la seua dimissió el 28 de gener de 1930

43 6. Crisi de la monarquia Alfons XIII va intentar restablir el sistema parlamentari i es va restablir les llibertats polítiques, però la monarquia estava desprestigiada i el republicanisme estava en auge havia començat a organitzar-se.  L'oposició es va organitzar a través del Pacte de Sant Sebastià (17 d’agost de 1930) on es va decidir la creació d'un comité revolucionari amb la intenció de preparar una insurrecció militar i civil (integrat per Republicanos, nacionalistas catalanes y gallegos, socialistas…)  La insurrección militar fracasó (Jaca): 12 desembre de 1930  El fracàs de Berenguer per restablir el sistema constitucional va provocar la seua substitució per l'almirall Aznar (Juan Bautista Aznar Cabañas), que va convocar unes eleccions municipals (12 d'abril de 1931) La caigudada de la monarquia (1930-1931) La victoria republicana en les grans ciutats va precipitar la caiguda de la monarquia: 14 d’abril

44 Sublevació de Jaca

45 7. –Creixement econòmic i modernització social El primer terç del S,XX va ser una etapa de creixement econòmic amb un marc de polítiques proteccionistes (baix la pressió dels industrials catalans i bascos): iimplantació de diferents arazels

46 -Federico García Lorca, Rafael Alberti, Luis Cernuda, Pedro Salinas… La generación del 98, el Modernismo, la generación de 1914 y la generación de 1927 6.- La Edad de Plata de la cultura española El desastre del 98 actúa de revulsivo en una nueva generación de pensadores y literatos La generación del 98: de tono regeneracionista, con una fuerte admiración hacia Castilla y su cultura -Antonio Machado, Miguel de Unamuno, Pío Baroja, José Martínez Ruiz Azorín, Ramón María del Valle-Inclán y Ramiro de Maeztu El Modernismo (artístico y literario) Voluntad de renovar la situación social y económica de España Actitud inconformista y rebelde («bohemia») -Destaca el Modernismo en Cataluña -Joan Maragall (poesía) -Antonio Gaudí (arquitectura) -Joan Maragall (poesía) -Antonio Gaudí (arquitectura) La generación de 1914 La figura central fue el filósofo José Ortega y Gasset, fundador de la Liga de Educación Política -Abogaban por una europeización de España -Era necesario intervenir en la vida política -Abogaban por una europeización de España -Era necesario intervenir en la vida política La generación de 1927 -Nace con una voluntad de renovación de la vida cultural española en todos los ámbitos -Influencia del Surrealismo -Admiración por los autores clásicos (poesía) -Deshumanización -Compromiso social y político -Influencia del Surrealismo -Admiración por los autores clásicos (poesía) -Deshumanización -Compromiso social y político

47 Internet Seguir Alfonso XIII: la crisis de la Restauración El reinado de Alfonso XIII La crisis de la Restauración (1902-1931) vídeos (política, economía, sociedad…) Textos Dictadura y fin de la monarquía

48 Internet vídeos Una historia olvidada Marruecos (Documental) España y la Gran Guerra Dictadura de Primo de Rivera La Restauración borbónica Textos El desastre de Annual

49 Texto: Moción de la asamblea obrera de Tarrasa DOC. 2 Considerando que la guerra es una consecuencia fatal del régimen de producción capitalista; considerando, además, que dado el sistema español de reclutamiento del ejército, solo los obreros hacen la guerra que los burgueses declaran, la Asamblea protesta enérgicamente: 1. Contra la acción del gobierno español en Marruecos. 2. Contra los procedimientos de ciertas damas de la aristocracia que insultaron el dolor de los reservistas, de sus mujeres y de sus hijos, dándoles medallas y escapularios, en vez de proporcionarles los medios de subsistencia que les arrebatan con la marcha del jefe de familia. 3. Contra el envío a la guerra de ciudadanos útiles a la producción y, en general, indiferentes al triunfo de la cruz sobre la media luna, cuando se podrían formar regimientos de curas y frailes que, además de estar directamente interesados en el éxito de la religión católica, no tienen familia ni hogar, ni son de utilidad alguna al país […]. Compromete a la clase obrera a concentrar todas sus fuerzas por si hubiera de declarar la huelga general para obligar al gobierno a respetar los derechos que tienen los marroquíes a conservar intacta la independencia de su patria. 21 de julio de 1909 Considerando que la guerra es una consecuencia fatal del régimen de producción capitalista; considerando, además, que dado el sistema español de reclutamiento del ejército, solo los obreros hacen la guerra que los burgueses declaran, la Asamblea protesta enérgicamente: 1. Contra la acción del gobierno español en Marruecos. 2. Contra los procedimientos de ciertas damas de la aristocracia que insultaron el dolor de los reservistas, de sus mujeres y de sus hijos, dándoles medallas y escapularios, en vez de proporcionarles los medios de subsistencia que les arrebatan con la marcha del jefe de familia. 3. Contra el envío a la guerra de ciudadanos útiles a la producción y, en general, indiferentes al triunfo de la cruz sobre la media luna, cuando se podrían formar regimientos de curas y frailes que, además de estar directamente interesados en el éxito de la religión católica, no tienen familia ni hogar, ni son de utilidad alguna al país […]. Compromete a la clase obrera a concentrar todas sus fuerzas por si hubiera de declarar la huelga general para obligar al gobierno a respetar los derechos que tienen los marroquíes a conservar intacta la independencia de su patria. 21 de julio de 1909

50 DOC. 3 Texto: El republicanismo radical Solemne coronación de Alejandro I «el Nano», Emperador del Paralelo Rebelaos contra todo: no hay nada o casi nada bueno. Rebelaos contra todos: no hay nadie o casi nadie justo. […] Sed arrogantes como si no hubiera en el mundo nadie ni nada más fuerte que vosotros, no lo hay. […] Sed osados y valerosos, como si tuvieseis atadas a vuestros pies la Victoria y la Muerte. Sois la vida que se renueva, la naturaleza que triunfa, el pensamiento que ilumina, la voluntad que crea […]. Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para virilizar la especie, penetrad en los registros de la propiedad y haced hogueras con sus papeles […], entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos. Hay que hacerlo todo nuevo, con los sillares empolvados, con las vigas humeantes de los viejos edificios derrumbados, pero antes necesitamos la catapulta que abata los muros y el rodillo que nivele los solares. El pueblo es esclavo de la Iglesia: vive triste, ignorante, hambriento, resignado, cobarde, embrutecido por el dogma, encadenado por el temor al infierno. Hay que destruir la Iglesia. Artículo de Lerroux publicado en La Rebeldía, 1 de septiembre de 1906 Rebelaos contra todo: no hay nada o casi nada bueno. Rebelaos contra todos: no hay nadie o casi nadie justo. […] Sed arrogantes como si no hubiera en el mundo nadie ni nada más fuerte que vosotros, no lo hay. […] Sed osados y valerosos, como si tuvieseis atadas a vuestros pies la Victoria y la Muerte. Sois la vida que se renueva, la naturaleza que triunfa, el pensamiento que ilumina, la voluntad que crea […]. Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con sus dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoría de madres para virilizar la especie, penetrad en los registros de la propiedad y haced hogueras con sus papeles […], entrad en los hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el mundo tiemble ante sus jueces despiertos. Hay que hacerlo todo nuevo, con los sillares empolvados, con las vigas humeantes de los viejos edificios derrumbados, pero antes necesitamos la catapulta que abata los muros y el rodillo que nivele los solares. El pueblo es esclavo de la Iglesia: vive triste, ignorante, hambriento, resignado, cobarde, embrutecido por el dogma, encadenado por el temor al infierno. Hay que destruir la Iglesia. Artículo de Lerroux publicado en La Rebeldía, 1 de septiembre de 1906

51 DOC. 4 Texto: Manifiesto de Solidaridad Catalana Catalanes: Una ley pensada para ahogar el potente ideal de libertad, que con infinita variedad de matices y colores bulle en la opinión de Cataluña y que a su calor se refuerza y prepara para transformar y redimir a toda España, ha sido votada por el Parlamento y sancionada por la Corona. Todos hemos luchado para pararla. Y también nosotros, los que os convocamos en Gerona para iniciar esta fuerte campaña y, depositarios de vuestra confianza, hemos seguido fomentándola con la autoridad que habíamos recibido de vosotros. Es así como los pueblos crecen y se elevan; así, poniéndose con todo su peso en las empresas superiores colectivas y sintiendo fuertemente la solidaridad en las horas de crisis y peligro. Este es el camino abierto a la vitalidad de la potente Cataluña. Siguiéndolo con decisión, la voluntad catalana hará salir de las ruinas una España nueva, en la que los pueblos, en viva hermandad, gozarán de prosperidad, cultura y libertad. Por eso os llamamos de nuevo los iniciadores de Solidaridad Catalana, seguros hoy como ayer de vuestro concurso y de vuestro entusiasmo. Barcelona, marzo de 1906 Catalanes: Una ley pensada para ahogar el potente ideal de libertad, que con infinita variedad de matices y colores bulle en la opinión de Cataluña y que a su calor se refuerza y prepara para transformar y redimir a toda España, ha sido votada por el Parlamento y sancionada por la Corona. Todos hemos luchado para pararla. Y también nosotros, los que os convocamos en Gerona para iniciar esta fuerte campaña y, depositarios de vuestra confianza, hemos seguido fomentándola con la autoridad que habíamos recibido de vosotros. Es así como los pueblos crecen y se elevan; así, poniéndose con todo su peso en las empresas superiores colectivas y sintiendo fuertemente la solidaridad en las horas de crisis y peligro. Este es el camino abierto a la vitalidad de la potente Cataluña. Siguiéndolo con decisión, la voluntad catalana hará salir de las ruinas una España nueva, en la que los pueblos, en viva hermandad, gozarán de prosperidad, cultura y libertad. Por eso os llamamos de nuevo los iniciadores de Solidaridad Catalana, seguros hoy como ayer de vuestro concurso y de vuestro entusiasmo. Barcelona, marzo de 1906

52 Texto: Los principios de la CNT DOC. 5 El Congreso de Bellas Artes definió el sindicalismo «como un medio de lucha […] para recabar de momento todas aquellas ventajas que permitan a la clase obrera poder intensificar la lucha dentro del presente estado de cosas, a fin de conseguir […] la emancipación integral de la clase obrera, mediante la expropiación revolucionaria de la burguesía, tan pronto como el sindicalismo […] se considere bastante fuerte numéricamente y bastante capacitado intelectualmente para llevar a efecto la huelga general, que por propia definición debe ser revolucionaria, y hace suya la divisa de la Primera Internacional: La emancipación de los trabajadores ha de ser la obra de los trabajadores mismos. Por consecuencia, los sindicatos de la C. N. T. solo pueden estar integrados por obreros que conquisten su jornal en las empresas o industrias que explotan la burguesía y el Estado». José Peirats, Los anarquistas en la crisis política española (1869-1939), 2006 El Congreso de Bellas Artes definió el sindicalismo «como un medio de lucha […] para recabar de momento todas aquellas ventajas que permitan a la clase obrera poder intensificar la lucha dentro del presente estado de cosas, a fin de conseguir […] la emancipación integral de la clase obrera, mediante la expropiación revolucionaria de la burguesía, tan pronto como el sindicalismo […] se considere bastante fuerte numéricamente y bastante capacitado intelectualmente para llevar a efecto la huelga general, que por propia definición debe ser revolucionaria, y hace suya la divisa de la Primera Internacional: La emancipación de los trabajadores ha de ser la obra de los trabajadores mismos. Por consecuencia, los sindicatos de la C. N. T. solo pueden estar integrados por obreros que conquisten su jornal en las empresas o industrias que explotan la burguesía y el Estado». José Peirats, Los anarquistas en la crisis política española (1869-1939), 2006

53 Texto: Cambó reclama la autonomía DOC. 15.. Es la hora de la autonomía de Cataluña por la situación del mundo y por la situación de España, porque es la hora de la solución de todos los problemas vivos y de las expansiones de todas las grandes idealidades. Y el problema de Cataluña está en sazón para resolverse […], y la hora de la solución del problema de Cataluña ha llegado. Y ha llegado por la unanimidad de la voluntad, porque supongo no consideréis motivo para retrasar la solución la expresión de que hay un grupo, una minoría, separatista en Cataluña […]. Yo os digo que el nacionalismo catalán es un hecho biológico, que la autonomía es una fórmula jurídica para resolverlo, y que frente a un hecho biológico caben, por parte del poder público, tres actitudes y tres posiciones: la de desconocerlo, la de combatirlo hasta intentar extirparlo y la de resolverlo mediante una solución jurídica […]. Discurso de Francesc Cambó en las Cortes, noviembre de 1918 Es la hora de la autonomía de Cataluña por la situación del mundo y por la situación de España, porque es la hora de la solución de todos los problemas vivos y de las expansiones de todas las grandes idealidades. Y el problema de Cataluña está en sazón para resolverse […], y la hora de la solución del problema de Cataluña ha llegado. Y ha llegado por la unanimidad de la voluntad, porque supongo no consideréis motivo para retrasar la solución la expresión de que hay un grupo, una minoría, separatista en Cataluña […]. Yo os digo que el nacionalismo catalán es un hecho biológico, que la autonomía es una fórmula jurídica para resolverlo, y que frente a un hecho biológico caben, por parte del poder público, tres actitudes y tres posiciones: la de desconocerlo, la de combatirlo hasta intentar extirparlo y la de resolverlo mediante una solución jurídica […]. Discurso de Francesc Cambó en las Cortes, noviembre de 1918

54 Texto: Condiciones de vida en el campo andaluz DOC. 16 Els que subscriuen, en representació de la Societat d'agricultors i semblants, […], i en el desig que l'Institut puga fer un minuciós estudi per a l'elaboració d'un projecte de Llei que done satisfacció en la major quantitat possible als obrers agrícoles a Andalusia, tenen l'honor d'exposar el següent: 1r Que l'origen dels actuals conflictes és motivat per la carestia de les subsistències, d'una part, i d'una altra la intransigència de la classe patronal, oposada sempre a concedir augments en els salaris en proporció a com en esta província estan les subsistències […]. […] el jornal en metàl·lic és el mateix, i a més en espècies (oli, vinagre, alls i sal), li'ls dóna una quantitat no major de 40 cèntims. En el que afecta els allotjaments (dormitoris), són pèssims, i cap, habitualment, reunix condicions de salubritat […]. Memòria per a l'Institut de Reformes Socials. Montilla, a 19 de febrer de 1919 Els que subscriuen, en representació de la Societat d'agricultors i semblants, […], i en el desig que l'Institut puga fer un minuciós estudi per a l'elaboració d'un projecte de Llei que done satisfacció en la major quantitat possible als obrers agrícoles a Andalusia, tenen l'honor d'exposar el següent: 1r Que l'origen dels actuals conflictes és motivat per la carestia de les subsistències, d'una part, i d'una altra la intransigència de la classe patronal, oposada sempre a concedir augments en els salaris en proporció a com en esta província estan les subsistències […]. […] el jornal en metàl·lic és el mateix, i a més en espècies (oli, vinagre, alls i sal), li'ls dóna una quantitat no major de 40 cèntims. En el que afecta els allotjaments (dormitoris), són pèssims, i cap, habitualment, reunix condicions de salubritat […]. Memòria per a l'Institut de Reformes Socials. Montilla, a 19 de febrer de 1919

55 DOC. 23 Texto: L’expedient Picasso S'abandona la posició amb tots els seus elements, sense instruccions, amb presses, sense conéixer pla ni direcció, revoltes les forces, confoses, sense caps, pot dir-se, assetjats per l'enemic i sense més idea visible que la de la salvació individual per la fugida, vergonyosa en uns, inexplicable en altres i lamentable en tots, sent inútils els esforços d'uns quants per a contindre esta allau, que tan impremeditadament s'havia deixat desbordar. És impossible fer la descripció exacta d'este moment de pànic, descrit de tan diversos modes pels diferents testimonis, que d'això no es trau més que una trista impressió de dolor. Expedient Picasso, 1922 S'abandona la posició amb tots els seus elements, sense instruccions, amb presses, sense conéixer pla ni direcció, revoltes les forces, confoses, sense caps, pot dir-se, assetjats per l'enemic i sense més idea visible que la de la salvació individual per la fugida, vergonyosa en uns, inexplicable en altres i lamentable en tots, sent inútils els esforços d'uns quants per a contindre esta allau, que tan impremeditadament s'havia deixat desbordar. És impossible fer la descripció exacta d'este moment de pànic, descrit de tan diversos modes pels diferents testimonis, que d'això no es trau més que una trista impressió de dolor. Expedient Picasso, 1922 Caricatura de Sileno publicada en Blanco y Negro, octubre de 1922

56 Texto: Primo de Rivera sobre el conflicte marroquí DOC. 26 Hem rellevat l'alt comissari al Marroc. Era incapaç, i portava la seua gosadia al punt d'entremetre's en l'organització de les operacions militars. Hem anomenat alt comissari i general en cap al general Aizpuru, que ha sigut fins ara ministre de la Guerra. Va amb plens poders. Amb tan plens poders, que nosaltres no haurem d'ocupar-nos del Marroc per a poder estar atents al magne problema de la reconstitució nacional. El general Aizpuru, a més de ser un dels nostres millors generals, és competentíssim en el problema marroquí, i no necessitarà els nostres consells, sinó que, al contrari, ell és qui podrà donar-los. En la zona oriental no hi ha més remei que operar. No és este el cas del Raisuni. No pactarem amb un rebel com Abd-el-Krim, que a tot intent pacífic respon construint trinxeres per a assassinar impunement els nostres soldats. L'exèrcit no vol guerra; però sí que necessita establir sòlidament el seu prestigi davant de l'enemic. […] Passarem per Annual; dic que passarem, i no dic que anem a establir allí una posició. Veurem el que es fa; però una vegada que les nostres tropes hagen passat per Annual, l'honor de l'exèrcit queda satisfet. Declaracions de Primo de Rivera al diari El Sol, Madrid, 1923 Hem rellevat l'alt comissari al Marroc. Era incapaç, i portava la seua gosadia al punt d'entremetre's en l'organització de les operacions militars. Hem anomenat alt comissari i general en cap al general Aizpuru, que ha sigut fins ara ministre de la Guerra. Va amb plens poders. Amb tan plens poders, que nosaltres no haurem d'ocupar-nos del Marroc per a poder estar atents al magne problema de la reconstitució nacional. El general Aizpuru, a més de ser un dels nostres millors generals, és competentíssim en el problema marroquí, i no necessitarà els nostres consells, sinó que, al contrari, ell és qui podrà donar-los. En la zona oriental no hi ha més remei que operar. No és este el cas del Raisuni. No pactarem amb un rebel com Abd-el-Krim, que a tot intent pacífic respon construint trinxeres per a assassinar impunement els nostres soldats. L'exèrcit no vol guerra; però sí que necessita establir sòlidament el seu prestigi davant de l'enemic. […] Passarem per Annual; dic que passarem, i no dic que anem a establir allí una posició. Veurem el que es fa; però una vegada que les nostres tropes hagen passat per Annual, l'honor de l'exèrcit queda satisfet. Declaracions de Primo de Rivera al diari El Sol, Madrid, 1923

57 Assemblea Consultiva i indicadors econòmics DOC. 28 y 29 Evolució de la inversión pública en carreteras DOC. 30

58 Texto: Primeras medidas de la dictadura DOC. 31 Excmo. Sr. En uso de las facultades que me confiere el Real Decreto de esta fecha, vengo en disponer lo siguiente: Art. 1.° Se suspenden temporalmente en todas las provincias del Reino las garantías expresadas en los artículos 4.°, 5.°, 6.° y 9.° y párrafo primero, segundo y tercero del artículo 13 de la Constitución. Art. 2.° Se confirma el estado de guerra declarado por los capitanes generales de las regiones de Baleares y Canarias, cesando desde luego en sus funciones los gobernadores civiles de todas las provincias […]. Art. 3.° Los sueldos consignados en los presupuestos para los gobernadores civiles quedarán en beneficio del Tesoro […]. Dios guarde a Vuecencia muchos años. Madrid, 15 de septiembre de 1923. El Presidente del Directorio Militar, Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. Señor. Gaceta de Madrid, 17 de septiembre de 1923 Excmo. Sr. En uso de las facultades que me confiere el Real Decreto de esta fecha, vengo en disponer lo siguiente: Art. 1.° Se suspenden temporalmente en todas las provincias del Reino las garantías expresadas en los artículos 4.°, 5.°, 6.° y 9.° y párrafo primero, segundo y tercero del artículo 13 de la Constitución. Art. 2.° Se confirma el estado de guerra declarado por los capitanes generales de las regiones de Baleares y Canarias, cesando desde luego en sus funciones los gobernadores civiles de todas las provincias […]. Art. 3.° Los sueldos consignados en los presupuestos para los gobernadores civiles quedarán en beneficio del Tesoro […]. Dios guarde a Vuecencia muchos años. Madrid, 15 de septiembre de 1923. El Presidente del Directorio Militar, Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. Señor. Gaceta de Madrid, 17 de septiembre de 1923

59 Texto: Ortega da por finalizada la monarquía DOC. 35 Pero esta vez se ha equivocado. Este es el error Berenguer. Al cabo de diez meses, la opinión pública está menos resuelta que nunca a olvidar la «gran viltá» que fue la Dictadura. El régimen sigue solitario, acordonado como leproso en lazareto. No hay un hombre hábil que quiera acercarse a él; actas, carteras, promesas –las cuentas de vidrio perpetuas– no han servido esta vez para nada. Al contrario: esta última ficción colma el vaso. La reacción indignada de España empieza ahora, precisamente ahora, y no hace diez meses. España se toma siempre tiempo, el suyo. […] Quiere una vez más salir del paso, como si los veinte millones de españoles estuviésemos ahí para que él saliese del paso. Busca a alguien que se encargue de la ficción, que realice la política del «aquí no ha pasado nada». Encuentra solo un general amnistiado. Este es el error Berenguer del que la historia hablará. Y como es irremediablemente un error, somos nosotros, y no el régimen mismo; nosotros, gente de la calle, de tres al cuarto y nada revolucionarios, quienes tenemos que decir a nuestros conciudadanos: ¡Españoles, vuestro Estado no existe! ¡Reconstruidlo! Delenda est Monarchia. «El error Berenguer». Artículo de José Ortega y Gasset publicado en El Sol, 15 de noviembre de 1930 Pero esta vez se ha equivocado. Este es el error Berenguer. Al cabo de diez meses, la opinión pública está menos resuelta que nunca a olvidar la «gran viltá» que fue la Dictadura. El régimen sigue solitario, acordonado como leproso en lazareto. No hay un hombre hábil que quiera acercarse a él; actas, carteras, promesas –las cuentas de vidrio perpetuas– no han servido esta vez para nada. Al contrario: esta última ficción colma el vaso. La reacción indignada de España empieza ahora, precisamente ahora, y no hace diez meses. España se toma siempre tiempo, el suyo. […] Quiere una vez más salir del paso, como si los veinte millones de españoles estuviésemos ahí para que él saliese del paso. Busca a alguien que se encargue de la ficción, que realice la política del «aquí no ha pasado nada». Encuentra solo un general amnistiado. Este es el error Berenguer del que la historia hablará. Y como es irremediablemente un error, somos nosotros, y no el régimen mismo; nosotros, gente de la calle, de tres al cuarto y nada revolucionarios, quienes tenemos que decir a nuestros conciudadanos: ¡Españoles, vuestro Estado no existe! ¡Reconstruidlo! Delenda est Monarchia. «El error Berenguer». Artículo de José Ortega y Gasset publicado en El Sol, 15 de noviembre de 1930

60 Texto: Manifest de Primo de Rivera després del colp d’Estat DOC. 36 Al país i a l'Exèrcit: Espanyols: Ha arribat per a nosaltres el moment més temut que esperat (perquè haguérem volgut viure sempre en la legalitat i que ella regira sense interrupció la vida espanyola) d'arreplegar les ànsies, d'atendre el clamorós requeriment de quants amant la Pàtria no veuen per a ella una altra salvació que llibertar-la dels professionals de la política, dels que per una o altra raó ens oferixen el quadro de desgràcies i immoralitats que van començar l'any 98 i amenacen a Espanya amb un pròxim fi tràgic i deshonrós. L'atapeïda xarxa de la política de concupiscències ha agafat en les seues malles, segrestant-la, fins a la voluntat real. Ben sovint pareixen demanar que governen els que ells diuen no deixen governar, al·ludint als que han sigut el seu únic –encara que dèbil– Fre, i van portar a les lleis i costums la poca ètica sana, el tènue tint de moral i equitat que encara tenen; però en la realitat s'avenen fàcils i contentos al turno y al reparto, y entre ellos mismos designan la sucesión. Pues bien, ahora vamos a recabar todas las responsabilidades y a gobernar nosotros u hombres civiles que representen nuestra moral y doctrina. Basta ya de rebeldías mansas, que, sin poner remedio a nada, dañan tanto y más a la disciplina que está recia y viril a que nos lancemos por España y por el Rey. No tenemos que justificar nuestro acto, que el pueblo sano demanda e impone. Asesinatos de prelados, ex gobernadores, agentes de la autoridad, patronos, capataces y obreros; audaces e impunes atracos; depreciación de la moneda; francachela de millones de gastos reservados; sospechosa política arancelaria […] porque quien la maneja hace alarde de descocada inmoralidad; rastreras intrigas políticas tomando por pretexto la tragedia de Marruecos; incertidumbre ante este gravísimo problema nacional; indisciplina social, que hace al trabajo ineficaz y nulo, precaria y ruinosa la producción agraria e industrial; impune propaganda comunista; impiedad e incultura; justicia influida por la política; descarada propaganda separatista […]. Manifiesto de Primo de Rivera tras el golpe de Estado, en ABC, 14 de septiembre de 1923 Al país i a l'Exèrcit: Espanyols: Ha arribat per a nosaltres el moment més temut que esperat (perquè haguérem volgut viure sempre en la legalitat i que ella regira sense interrupció la vida espanyola) d'arreplegar les ànsies, d'atendre el clamorós requeriment de quants amant la Pàtria no veuen per a ella una altra salvació que llibertar-la dels professionals de la política, dels que per una o altra raó ens oferixen el quadro de desgràcies i immoralitats que van començar l'any 98 i amenacen a Espanya amb un pròxim fi tràgic i deshonrós. L'atapeïda xarxa de la política de concupiscències ha agafat en les seues malles, segrestant-la, fins a la voluntat real. Ben sovint pareixen demanar que governen els que ells diuen no deixen governar, al·ludint als que han sigut el seu únic –encara que dèbil– Fre, i van portar a les lleis i costums la poca ètica sana, el tènue tint de moral i equitat que encara tenen; però en la realitat s'avenen fàcils i contentos al turno y al reparto, y entre ellos mismos designan la sucesión. Pues bien, ahora vamos a recabar todas las responsabilidades y a gobernar nosotros u hombres civiles que representen nuestra moral y doctrina. Basta ya de rebeldías mansas, que, sin poner remedio a nada, dañan tanto y más a la disciplina que está recia y viril a que nos lancemos por España y por el Rey. No tenemos que justificar nuestro acto, que el pueblo sano demanda e impone. Asesinatos de prelados, ex gobernadores, agentes de la autoridad, patronos, capataces y obreros; audaces e impunes atracos; depreciación de la moneda; francachela de millones de gastos reservados; sospechosa política arancelaria […] porque quien la maneja hace alarde de descocada inmoralidad; rastreras intrigas políticas tomando por pretexto la tragedia de Marruecos; incertidumbre ante este gravísimo problema nacional; indisciplina social, que hace al trabajo ineficaz y nulo, precaria y ruinosa la producción agraria e industrial; impune propaganda comunista; impiedad e incultura; justicia influida por la política; descarada propaganda separatista […]. Manifiesto de Primo de Rivera tras el golpe de Estado, en ABC, 14 de septiembre de 1923