1 Economia experimental Aplicació a la Tª de la utilitat esperada Aplicació a la Tª de la utilitat esperada Laura García Vanessa Montasell Judith Sala Marta Sanz

2 2 Introducció: Maneres d’aproximar-se a l’anàlisi dels problemes econòmics:  Economia comportament - Psicologia  Economia experimental Economia experimental Economia experimental - Mètode - Control i replicabilitat (Limitació)

3 3 Economia experimental  Tipus d’experiments: De campDe camp De laboratori:De laboratori:De laboratori:De laboratori: -Àrea 1 Àrea 1Àrea 1 -Àrea 2 -Àrea 3: Aplicació a la utilitat esperada.

4 4 Experiment de laboratori -Situació artificial -Adopció d’un rol concret -Presa de decisions -Observació per treure’n conclusions -Diferents àrees Diferents àreesDiferents àrees

5 5 Àrea 1: Estudi del funcionament de diferents tipus de mercats  Rols: comprador i venedor  Dotacions inicials: - Comprador: valor que està disposat a pagar - Venedor: unitats per vendre i cost per unitat.  Transaccions  Quantificar l'eficiència del mercat

6 6 Àrea 2: Estudi de la interdependència de les preferències  Visió estàndard: - Les preferències són individuals, és a dir, depenen únicament del consum propi de bens i serveis.  Objectiu: - Demostrar que les preferències presenten una motivació humana més àmplia, per determinar la funció d’utilitat.  Experiments amb diferents tipus de jocs Experiments amb diferents tipus de jocs Experiments amb diferents tipus de jocs  Conclusió: Preferències socials. Tornar Tornar

7 7 Tipus de jocs  Joc dels béns públics Joc dels béns públics Joc dels béns públics  Joc de l’ ultimàtum Joc de l’ ultimàtum Joc de l’ ultimàtum  Joc de la inversió Joc de la inversió Joc de la inversió Tornar

8 8 Joc dels béns públics:  Decisió entre destinar recursos a un bé públic o a un bé de consum propi.  Visió estàndard: consum propi  Evidència empírica: no sempre succeeix així. Tornar

9 9 Joc de l’ ultimàtum  Dos participants Jugador 1: Rep diners i fa una oferta no modificable al jugador 2. Jugador 2: Pot acceptar o no - Accepta: es dóna la transacció - No accepta: els diners s’esfumen  Visió estàndard: El jugador 1 fa una oferta on ell s’ho queda tot i el jugador 2 no ho refusa.  Evidència empírica: El jugador 2 només accepta una oferta mínimament justa (dignitat: 60%,40%). Tornar Tornar

10 10 Joc d’inversió (intercanvi de favors)  El jugador 1 ha de decidir si fer-li un favor al jugador 2.  El jugador 2 decideix si tornar-l’hi o no.  Visio estàndard: el jugador 1 no faria el favor ja que el jugador 2 no el tornaria.  Evidència experimental: si que es dóna intercanvi de favors. Tornar Tornar

11 11 Àrea 3: Exploració sistemàtica de la racionalitat acotada  Situacions de decisió individual i de interacció estratègica  Tema central: - Explicar la racionalitat en situacions d’incertesa.  Visió estàndard: teoria axiomàtica de la utilitat esperada, proposada per von Neumann i Morgenstern (1944). teoria axiomàtica de la utilitat esperadateoria axiomàtica de la utilitat esperada  Evidència empírica. Evidència empírica. Evidència empírica.

12 12 Teoria de la utilitat esperada Supòsit: elecció sota condicions d’incertesa  Loteria: Univers del consumidor Loteria:  Preferències: criteri de selecció de les loteries Preferències:  Funció d’utilitat (UE(L)): descriu les preferències del consumidor Funció d’utilitat (UE(L)): Funció d’utilitat (UE(L)): UE(L)= Σ p j ·u(cj)

13 13 Loteria (I)  Diferents alternatives en règim de risc, dins de l’elecció de l’individu.  2 elements: - Conseqüència: oResultat que pot succeir o no si es tria L oNotació: c 1,c 2...etc. - Probabilitat de cada conseqüència (c j ) oNotació: p (c j ) ≥ 0, on p Є [0,1], Σ p j =1 Σ p j =1  Amb N conseqüències, L=(p( c 1 ),p(c 2 ),...,p(c n ))

14 14 Loteria (II)  Totes les loteries son vectors de la mateixa dimensió.  2 tipus: - Simples: - Exemple: Japó/Mèxic Exemple: Japó/MèxicExemple: Japó/Mèxic - Compostes: - Alguna de les seves conseqüències és en si mateixa una loteria simple. - Es pot reduir a una loteria simple equivalent. - Exemple: Moneda/Dau Exemple: Moneda/DauExemple: Moneda/Dau  Assumim que tot individu es capaç d’aplicar les regles de probabilitat i per tant es indiferent entre una loteria composta i una simple equivalent.

15 15 Exemple Loteria Simple (I)  Considerem un turista entre ‘viatjar a Japó’ o ‘viatjar a Mèxic’.  La loteria ‘viatjar a Japó’ té dues conseqüències possibles: 1.Passar-s’ho molt bé (90%) 2.Ennuegar-se amb el “sushi” (10%)  La loteria ‘viatjar a Mèxic’ té tres conseqüències possibles: 1.Passar-s’ho molt bé (85%) 2.Morir per una picada del dengue (1%) 3.Ser segrestats (14%)

16 16 Exemple Loteria Simple (II)  El conjunt de totes les conseqüències es: {‘Passar-s’ho molt bé’; ‘Ennuegar-se amb el “sushi” ’; ‘Morir per una picada del dengue’; ‘Ser segrestats’} per tant: La loteria ‘viatjar a Japó’ es descriu (0,9; 0,1; 0; 0) La loteria ‘viatjar a Mèxic’ es descriu (0,85; 0; 0,01; 0,14) Tornar

17 17 Exemple loteria composta  Es tira un dau, i 1.Si surt senar, es tira després una la moneda. Si surt cara, guanyem 100€, si surt creu no guanyem res. 2.Si surt parell, es torna a tirar el dau. Si surt 3 o menys guanyem 2000€. Si surt 4 o més, perdem 1000€.  És equivalent a una loteria simple amb conseqüències {‘guanyar 100’; ’guanyar 0’; ‘guanyar 2000’ ;‘perdre 1000’}  La loteria amb les probabilitats seria (0,25; 0,25; 0,25; 0,25;) Tornar

18 18 Preferències (I):  Racionals: - Completes: l’individu es capaç de comparar loteries. - Transitives: permet fer les cadenes comparatives  Contínues: Si la loteria 1 és preferida a la 2, i la loteria 3 és com la 1, però amb unes probabilitats lleugerament diferents, llavors 3 també és preferida a la 2.  Racionalitat+Continuïtat ens assegura que existeix una funció d’utilitat.

19 19 Preferències (II)  Axioma d'independència: explicat formalment, si tenim 3 loteries simples L,L’,L’’ i un escalar β Є [0,1], les preferències que satisfan aquest axioma compleixen que on és una loteria mixta que dóna probabilitat β a la loteria L i (1-β) a la loteria L’’  Exemple Exemple

20 20 Exemple  Suposem que només hi ha dues conseqüències {‘guanyar 100€’; ‘perdre 100€’} i que la loteria 1 amb probabilitats (0,9; 0,1) és preferida a la 2 (0,1; 0,9).  Si les preferències satisfan l’axioma, aleshores una loteria mixta on, amb 0,5 es juga a la loteria 1 i amb un 0,5 es juga a la loteria 3 (qualsevol) es preferida a una loteria mixta similar en la qual la loteria 1 es substitueix per la 2. Tornar

21 21 Funció d’utilitat (UE(L))  La funció té forma d’utilitat esperada gràcies a l’axioma d'independència.  Utilitat de les conseqüències (u(c 1 ),u(c 2 ),...,u(c n ))  Loteria simple: L=(p ( c 1 ),p(c 2 ),...,p(c n )) Per tant: la utilitat de la loteria simple: UE(L)= u( c 1 ) p ( c 1 )+ u(c 2 ) p(c 2 ),..., u(c n ) p(c n ))  Utilitat ordinal  Exemple Japó/Mèxic. Exemple Japó/Mèxic. Exemple Japó/Mèxic.  Propietat (concavitat/convexitat) Propietat (concavitat/convexitat) Propietat (concavitat/convexitat)

22 22 Propietat Adverso al riesgo Tornar

23 23 Exemple Utilitat Esperada(I)  Recordem que el conjunt de totes les conseqüències es: {‘Passar-s’ho molt bé’; ‘Ennuegar-se amb el “sushi” ’; ‘Morir per una picada del dengue’; ‘Ser segrestats’}  Suposem que les preferències del turista compleixen l’axioma d'independència i que la utilitat de cada conseqüència és respectivament: 1000, -100, -200, 100.

24 24 Exemple Utilitat Esperada (II)  Donades aquestes utilitats, la utilitat de ‘viatjar a Japó’ amb un vector de probabilitats (0,9; 0,1; 0; 0) és: u(c 1 )p(c 1 )+...+u(c N )p(c N )= u(c 1 )p(c 1 )+...+u(c N )p(c N )= =1000 · 0,9 – 100 · 0,1- 200· 0 + 100 · 0 = 890 =1000 · 0,9 – 100 · 0,1- 200· 0 + 100 · 0 = 890  Mentres que la loteria ‘viatjar a Mèxic’ (0,85; 0; 0,01; 0,14) dona una utilitat esperada: 1000 · 0,85 – 100 · 0 – 200·0,01 + 100 · 0,14 = 862  El turista prefereix ‘viatjar a Japó’ a ‘viatjar a Mèxic’. 890 > 862 Tornar

25 25 Els experiments poden falsejar la teoria de la utilitat esperada? Cal tenir en compte.  Continuïtat. - No presenta aspectes irrealistes.  Racionalitat de les preferències. - Maximització de la utilitat Maximització de la utilitatMaximització de la utilitat - Transitivitat Transitivitat  Axioma d'independència. Axioma d'independència. Axioma d'independència. Tornar

26 26 Maximització de la utilitat  Hipòtesis: L’individu escull l’elecció que li aporta més utilitat. (quantificació de la utilitat)  Falsejar  No falsejar: - Supòsit ampli i subjectiu - Teories universals - Maximització d’elements no observables Tornar

27 27 Transitivitat  Hipòtesis: suposant que tenim 3 loteries X, Y, Z, és a dir, X Y i Y Z per tant, X Z.  Falsejar:  No falsejar: Diferencies lleugeres en el temps, en el context informatiu,etc., fan que les Z no es puguin considerar loteries equivalents. Tornar

28 28 Axioma d'independència  Hipòtesis: on és una loteria mixta que dona probabilitat β a la loteria L i (1-β) a la loteria L’’  Falsejar: Paradoxa d’Allais  Exemple  No falsejar: concepte d’aprenentatge. Tornar

29 29 Exemple: Paradoxa d’Allais  Suposem que el conjunt de conseqüències és: {‘guanyar 2500’; ‘guanyar 500’; ‘guanyar 0’}  Si ens donen a escollir entre la loteria A (0,1,0) segura i la loteria B (0,1; 0,89; 0,01) Quin preferim? A B  Si el conjunt de conseqüències continua essent el mateix però ens canvien les loteries per dues mixtes: C (0; 0,11; 0,89) i D (0,1; 0; 0,9)  Quina preferim? D C.  Per tant, violen l’axioma d'independència. Tornar

30 30 Per acabar...  Modèstia dels experiments (granets de sorra)  Reforma vs. Revolució  Contingut dels fenòmens econòmics: social, polítics i psicològics

31 31 Bibliografia  Varian, H.R., 1992, Análisis macroeconómico, Antoni Bosch  CSIC,1989, Economía Experimental y Teoria de juegos: un panorama, Jordi Brandts  Articles cedits: - Los experimentos pueden falsear la teoría de la utilidad esperada, Geoffrey M. Hodgson - La economía experimental y la economía del comportamiento, Jordi Brandts.