1 El repte de l’eficiència energètica: normativa i realitatMontserrat Mata Dumenjó i Roger Marcos Marcé Comissió d’Energia del Col·legi / Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya

2 Índex Problema de l’energia. Dades de consum energètic.Política lligada a l’eficiència energètica. El món “domèstic + serveis”. El món industrial. Generació elèctrica. El món del transport.

3 Problema de l’energia IL’ús d’energia implica canvis en el medi. Generació de residus gasosos, líquids o sòlids. Canvis visuals, estructurals o ecològics. L’energia és un bé escàs i mal repartit. Catalunya només subministra un 4% del què consumeix. La base energètica actual són els combustibles fòssils, especialment el petroli. El consum d’energia està totalment lligat amb l’evolució del país.

4 Problema de l’energia IIEls combustibles fòssils no està uniformement repartit. Els combustibles fòssils són limitats, es comença a parlar de la incapacitat d’augmentar la producció al mateix ritme que augmenta la demanda (teoria del peak oil). L’ús dels combustibles fòssils per a la producció d’energia porta un nivell molt important d'emissions de diòxid de carboni (CO2). El procés de canvi a altres combustibles és lent i complicat.

5 Consum d’energia a Catalunya ITipus d’energia primària consumida a Catalunya l’any (25951,8 kteps) Font: Pla de l’Energia de Catalunya (Departament de Treball, Indústria Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya)

6 Energia primària Illes Balears, 2003, 2887 ktep (dades Govern Balear)Energia primària València 2003, ktep (dades Generalitat Valenciana)

7 Consum d’energia a Catalunya IIConsum final d’energia a Catalunya any (15240 kteps) Font: Pla de l’Energia de Catalunya (Departament de Treball, Industria Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya)

8 Energia consum Illes Balears, 2003, (dades Govern Balear)Energia consumida València 2003, kteps (dades Generalitat Valenciana)

9 Consum d’energia a Catalunya IIIRepartiment dels consums per sectors: Catalunya any 2003 (1524kteps) Font: Pla de l’Energia de Catalunya (Departament de Treball, Indústria Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya)

10 Energia consumida Illes Balears, 2003, (dades Govern Balear)Energia consumida València 2003, (dades Generalitat Valenciana)

11 Política lligada a l’eficiència energètica IUna de les tasques complicades i compromeses de les diferents administracions, és avaluar l’efecte que comporta l’ús de cada tecnologia energètica i definir polítiques que portin a minimitzar aquest efecte. Diferents nivells de política i legislació energètica Acords internacionals Unió Europea Estat / Generalitat Ajuntaments

12 Política lligada a l’eficiència energètica IIUnió Europea Llibre Blanc de l’Energia: “Energia per al futur: fons d’energies renovable” ( ). La idea principal és passar del 6% al 12% d’ER. Llibre Blanc del Transport: “La Política Europea de Transport d’Ara a 2010: l’Hora de l’elecció” La idea és potenciar el transport per ferrocarril, mar i riu. Llibre Verd de l’Energia: “Estratègia Europea per una Energia Sostenible, Competitiva i Segura” (base de debat 2006). També hi ha un llibre verd sobre eficipencia enrgètica del Que parla de la possibilitat d’arribar a unareducció del 20% del consum al 2020.

13 Política lligada a l’eficiència energètica IIIUnió europea programes de subvenció Programa energia intel·ligent SAVE: accions d’eficiència energètica ALTENER: promoció d’energies renovables STEER: aspectes energètics del transport COOPENER: promoció de les energies renovables i l’eficiència energètica en països en desenvolupament. VI programa marc de recerca i desenvolupament ( ). VII programa marc (en preparació).

14 Política lligada a l’eficiència energètica IVEstat espanyol Pla de foment de les energies renovables (PER) 12% energia primària renovable, 29.4% d’energia renovable per a la generació elèctrica i 5,75 de biocombustibles al transport. Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica (E4). Pla d’acció Estalvi de 12Mtep (8,5% del total 2004). Llibre blanc sobre la reforma del marc regulatori de la generació elèctrica a Espanya (2005).

15 Política lligada a l’eficiència energètica VGeneralitat de Catalunya Pla de l’energia (pla estratègic, pla d’acció) Planejaments generals de política energètica a Catalunya Pla d’energies renovables Estratègia d’Estalvi i Eficiència Energètica Pla infrastructures energètiques Programa de foment a la recerca i al desenvolupament tecnològic en l’àmbit energètic Decret d’ecoeficiència en els edificis (21/2006) Generalitat Valenciana Pla d’estalvi i eficiència energètica de la CV i pla eòlic.

16 Política lligada a l’eficiència energètica VIIlles Balears Pla director sectorial energètic de les illes balears. Pla d’impuls a les energies renovables Pla d'eficiència energètica Infrastructures Ajuntaments Plans municipals Ordenances municipals

17 El món “domèstic+serveis” ITipus de consum principals edificis : serveis als edificis. productes de consum. La normativa va lligada a: reducció de la necessitat del consum. millors sistemes, iguals prestacions amb menys energia. autoproducció: energia solar, cogeneració i altres renovables.

18 El món “domèstic+serveis” IIDirectiva 2002/91/CE relativa a l’eficiència energètica del edificis. Directiva 2006/32/CE sobre l’eficiència de l’ús final de l’energia i els serveis energètics. Directiva 2004/8/CE relativa al foment de la cogeneració sobre la demanda de calor útil en el mercat interior de l’energia. Directiva europea d’etiquetatges sobre l’eficiència elements de consum: 92/75/CE i successives. Directiva 2005/32/CE on s’instaura un marc per a l’establiment de requisits de disseny ecològics aplicables als productes que utilitzen energia.

19 El món “domèstic+serveis” III EdificacióCodi Tècnic de la Edificació (CTE), aprovat 2006. Certificació Energètica d’Edificis (en elaboració) Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques (RITE), en revisió. Decret Ecoeficiència, àmbit català Ordenances, àmbit local L’ordenança solar tèrmica. L’ordenança solar fotovoltica. L’ordenança il·luminació.

20 El món “domèstic+serveis” IV EdificacióCodi tècnic de la edificació (CTE) Limitació de la demanda energètica (calefacció i refrigeració). Rendiment de les instal·lacions tèrmiques. Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació. Contribució solar mínima amb ACS. Contribució fotovoltaica mínima a l’energia elèctrica.

21

22 El món industrial I Promoció de la gestió energètica i l’auditoria energètica Dissenys de la instal·lació disseny del procés automatització i control tria de l’energia a utilitzar autoproducció construcció, aïllament, sistemes auxiliar Utilització de la instal·lació manteniment contractació de servei Certificat blanc Parcs ecoindustrials

23 El món industrial II Directiva 2001/80/CE limitació d’emissions contaminats procedents de grans instal·lacions de combustió. Directiva impostos 2003/96/CE internalització de costos ambientals. Directiva 2003/87/CE sobre el règim per al comerç dels drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. (i modificacions 204/101/CE). RD 1899/2004, RD 5/2005, PDE (prop.) Directiva 2004/8/CE relativa al foment de la cogeneració sobre la demanda de calor útil en el mercat interior de l’energia.

24 Generació elèctrica I L’eficiència en generació elèctrica és important, l’ús d'energia primària per generar electricitat és al voltant d’un terç de la total. Directiva 2001/77/CE relativa a la promoció de l'electricitat generada a partir de fonts renovables en el mercat interior de l’electricitat. Directiva 2004/8/CE relativa al foment de la cogeneració sobre la demanda de calor útil en el mercat interior de l’energia. Directiva 2003/87/CE sobre el règim per al comerç dels drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. (i modificacions 2004/101/CE).

25 Generació elèctrica IIDefinició del Règim Especial diferenciat del Règim Ordinari. Els sistemes de generació elèctrica en règim especial tenen un tracte preferent i un preu de compra / venda especial. Sistemes considerats Cogeneració Energies renovables Aprofitament de residus Actualment aquest sistema està regulat pel RD 436/2004 en fase de modificació (àmbit estatal).

26 Generació elèctrica IIIExemple d’avaluació de l'efecte sobre el medi de diferents energies primàries per a la generació elèctrica Estudi realitzat per AUMA i patrocinat pels governs i institucions d’Aragó, País Basc, Catalunya, Galícia, estat espanyol, Navarra.

27 Efectes no considerats:Impacte visual; Soroll; Biodiversitat; Esgotament recursos no energètics; Risc; Seguretat i salut laboral; Desmantallament instal·lacions; Ocupació territori. Efectes considerats: Escalfament global; Disminució capa d’ozó; Acidificació; Radiacions ionitzats; Degradació qualitat d'aigües; Contaminació per metalls pesats; Substàncies cancerígenes; Boira d’hivern; Generació residus; Esgotament Recursos Energètics.

28 El món del transport I Normatives i plans per al transport eficient van encarades a: Canvis modals: Plans de mobilitat urbana Mesures per a la millora dels transports col·lectius. Foment del transport ferroviari. Foment del transport marítim per mercaderies. Mesures per l’ús eficient. Mesures per la millora de l’eficiència. Canvis de combustibles.

29 El món del transport II Canvi de tipus de carburant.Directiva 2003/30/CE de foment dels biocarburant i altres combustibles renovables per al transport. (RD 61/2006) Millora eficiència de vehicles i reducció contaminació. Directiva 2001/1/CE; 2001/100/CE (contaminació vehicles amb motor) Directiva 2001/27/CE (vehicles amb gas) Mesures lligades als diferents tipus de transport.

30 Eficiència energèticaSom a les portes d’un canvi energètic important, canvi de fonts d’energia i canvi de forma d’utilitzar-les. El repte és important i difícil, tant per la societat com per a l'individu. Hi ha molta feina feta i molta més per fer.

31 Eficiència energètica: la realitatNotícies aparegudes últimament a la premsa Què s’entén per Eficiència Energètica? Perquè és necessària l’EE? Objectius de l’EE Algunes definicions i conceptes Eficiència energètica en l’edificació: CTE i Decret Ecoeficiència Casos concrets: calefacció, refrigeració, il·luminació, ACS Eficiència Energètica en el transport Eficiència Energètica i el model energètic actual Roger Marcos i Marcé COEIC

32 1. Notícies aparegudes últimament a la premsa - IEl sector serveis es queixa del preu i la qualitat de l’energia – AVUI 17 d’agost 2006 El deshielo de Groenlandia se acelera y contribuye a la subida del nivel del mar – EL PAIS 11 d’agost de 2006 La eficiencia energética en la producción española cae desde 1980 – Cinco Días 20 de febrer de 2006 Endesa y Airzone firman un acuerdo para promover el ahorro en la climatización – Cinco Días 31 de juliol de 2006 El aumento de consumo de energía eléctrica en España cuadriplica al de la UE – El Mundo 28 de juliol de 2006 Les pimes industrials tenen una despesa energètica supèrflua del 12% - Vilaweb 8 d’agost 2006 Para cuando un petróleo bueno, bonito, barato y ... “verde”? – Cinco días 7 d’agost de 2006

33 1. Notícies aparegudes últimament a la premsa - IILa demanda d’energia elèctrica augmenta un 6,6% el mes de juliol – Vilaweb 1 d’agost de 2006 US heatwave pushes gas prices up 14% - Financial Times 31 de juliol 2006 El consumo eléctrico alcanza un nuevo récord histórico en verano – El mundo 10 de juliol de 2006 Récord de demanda estival por la ola de calor – Cinco Días 11 de juliol de 2006 Más conciencia ecológica, pero idéntico estilo de vida – Cinco Días 26 de juliol de 2006 Iberdrola apuesta por la ecoeficiencia y la sostenibilidad – Expansión 22 d’agost de 2006

34 2. Què s’entén per eficiència energètica? Perquè és necessària?Segons ICAEN: es diu d’un equip que és eficient energèticament quan amb iguals o millors prestacions de servei que altres consumeix menys energia.  Collita pròpia: hauríem d’entendre per EE aquella manera d’utilitzar o produir energia que demanés menys consum de qualsevol dels recursos existents (naturals, energètics, etc…)

35 2. Perquè és necessària l’Eficiència Energètica?Recursos limitats en un món finit (petroli, gas, carbó, urani...) Elevada dependència energètica exterior Augment de la intensitat energètica Dificultat per complir amb el 12% de consum d’energies renovables sobre el total de la demanda Energia responsable del 78% de les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle

36 2. Objectius de l’eficiència energèticaImplementar mesures que permetin la reducció del consum d’energia  Promoure el desenvolupament de tecnologies netes per a la generació d’energia Canviar hàbits i actituds per tal d’aconseguir una major eficiència en l’ús de l’energia, ús racional dels recursos energètics i preservació del Medi Ambient

37 3. Algunes definicions - IDesenvolupament sostenible: definició segons l’Informe Bruntland, 1987, ONU: aquell desenvolupament que satisfa les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les generacions futures per atendre les seves pròpies necessitats Efecte hivernacle: ICAEN, és l’efecte d’atrapar la calor del sol, degut al canvi de longitud d’onda que es produeix en la radiació solar al travessar determinats medis i després no poder tornar a escapar-se a l’atmosfera. Quan hi ha excessos d’alguns gasos, com el CO2, aquest efecte augmenta artificialment, amb el perill que elevi la temperatura i provoquin desertitzacions, disminució e les masses de gel polars i inundacions.

38 3. Algunes definicions - IIIntensitat Energètica: la intensitat energètica és el quocient entre el consum d’energia primària i el Producte Interior Brut (PIB). De fet intenta relacionar el consum d’energia necessari per a realitzar cada unitat de producte (PIB). S’expressen en tonelades equivalents de petroli (tep)

39 3. Algunes definicions - IIIEnergia Primària i Energia Final: Energia primària és aquella que s’obté directament de la natura. Tenim dos grups: les energies primàries no renovables (petroli, carbó, gas, urani) i les energies primàries renovables (hidroelèctrica, eòlica, solar i biomassa). El sector energètic parteix de les energies primàries (les que es troben a la natura) i a través de les seves tecnologies les converteix en energies finals (en forma de combustible, calor i electricitat). L’energia primària és aquella que no ha estat sotmesa a cap tipus de conversió. Energia final: l’energia subministrada al consumidor per ser convertida en energia útil. El consum d’energia primària s’obté afegint al consum d’energia final no elèctric els consums propis, els consums en transformació (especialment la generació elèctrica) i les pèrdues.

40 3. Consum energia primària

41 3. Algunes definicions - IVSistemes distribuïts d’Energia: Cogeneració de calor i electricitat d’elevada eficiència i diversitat de combustibles (fòssils i biològics). Sistemes d’energia renovables in-situ i tecnologies de reciclatge d’energia que capturen energia que d’altre forma no s’aprofitaria. Cogeneració Potències d’1 kW fins 400 MW Motors de combustió interna Turbines de gas Turbines de vapor Motors Stirling Piles de combustible Microturbines Sistemes d’energia renovable Generació d’electricitat solar FV Generació d’electricitat termosolar Biomassa (sòlida, líquida, gasosa) Generació d’electricitat eòlica Generació d’electricitat hidràulica Bombes de calor

42 3. Algunes definicions - VESCO – Energy Services Company: empreses de serveis energètics, empreses que subministren energia (electricitat, calor, refrigeració, ACS, vapor...) als seus clients (edificis residencials, hospitals, hotels, gimnasos, etc...) Biocombustibles/Biocarburants: combustibles d’origen no fòssil utilitzats pel transport i/o producció energètica (bioetanol, biodiesel, ). En el transport actualment estan, com a màxim, en un percentatge del 10%. Definició Comissió Europea: Biocarburant: el combustible líquid o gasós per transport produït a partir de la biomassa Biomassa: la fracció biodegradable dels productes i residus procedents de l’agricultura (incloses les substàncies d’origen vegetal i d’origen animal) de la silvicultura i de les indústries connexes, així com la fracció biodegradable dels residus industrials i municipals

43 3. Algunes definicions - VIACS: Aigua Calenta Sanitària, la utilitzada en els edificis per a usos d’higiene, cuina, etc... Demanda d’Energia: en edificació, l’energia necessària per tal d’aconseguir un determinat nivell de confort. Consum d’energia: energia utilitzada per tal d’aconseguir un confort, realització d’una tasca, etc...

44 3. Algunes definicions – VII - UnitatsUnitats d’energia: kWh Joule (J) Caloria (cal) Tonelada equivalent de petroli (energia emmagatzemada en una tona de petroli). Equival a la quantitat d’energia obtinguda per la combustió d’ 1 tona de petroli. Aquesta energia és aproximadament igual a la combustió d’1’4 tones de carbó, 4 a 5 tones de lignita o m³ de gas natural. No es correspòn amb l’energia elèctrica obtinguda amb una tona de petroli (rendiment centrals tèrmiques és d’un 40%) 1kWh = 3500kJ = 860kCal 1tep = 11630kWh = 107kcal Unitats de potència: W Cavall de vapor (cv) 1cv = 746W Factors d’emissió de CO2: Gas natural: 0,20098 kgCO2/kWh Electricitat: 0,45315 kgCO2/kWh

45 4. Eficiència Energètica en l’edificació Consum als edificis a Catalunya

46 4. Consum i economia energètica als edificisPreus de l’energia associats: - gas natural a 0,04€/kWh - electricitat a 0,1€/kWh

47 4. Consum energètic residencial i emissions de CO2Factors d’emissió de CO2: Gas natural: 0,20098 kgCO2/kWh Electricitat: 0,45315 kgCO2/kWh

48 4. L’Eficiència energètica en el món residencialconsum energia elèctrica anual domèstica actual: 13:000 – kWh consum energia elèctrica anual domèstica estimat amb una casa eficient: 807kWh Exercici: veure el consum energètic per m2 a casa nostra Agència de l’Energia de Barcelona

49 4. El Decret d’Ecoeficiència 21/2006 de la Generalitat de Catalunya - IAbast: edificis de nova construcció, procedents de reconversió d’antiga edificació i obres de gran rehabilitació en vigor a partir del 14 d’agost de 2006 Tipus edificis: - Habitatges (no diferencia unifamiliars de plurifamiliars) Residencial col·lectiu (hotels, pensions, residències, albergs) Administratiu: centres administració Pública, bancs, oficines Docent Sanitari Esportiu

50 4. El Decret d’Ecoeficiència 21/2006 de la Generalitat de Catalunya - IIEs divideix en quatre grans àmbits: Energia Aigua Criteris Ambientals, Materials i Sistemes constructius Residus Energia: Orientacions i proteccions solars (passiva) Energia Solar Tèrmica Aïllaments façanes i tancaments Coeficient mitjà de transmitància tèrmica parts massisses <0,70W/m2·K Coeficient mitjà de transmitància tèrmica tancaments <3,30W/m2·K

51 4. El Decret d’Ecoeficiència 21/2006 de la Generalitat de Catalunya - III

52 4. El CTE: Código Técnico de la Edificación - IAprovat el 17 de març de 2006 pel Consell de Ministres Publicat Oficialment al BOE el 28 de Març 2006 El CTE NO serà d’aplicació a aquelles obres que ja tinguin sol·licitada la llicència d’edificicació a l’entrada en vigor del present Real Decret (29 de març de 2006) En el cas de l’energia solar qualsevol projecte nou ja l’ha d’incloure Documents CTE: DB - SE: Seguretat Estructural DB – SI: Seguretat en cas d’incendi DB – SU: Seguretat en la utilització DB – HS: Salubritat DB – HR: Protecció davant del soroll DB – HE: Estalvi d’energia

53 4. El CTE: Código Técnico de la Edificación - IIEl nou CTE defineix i desenvolupa un ús racional de l’energia necessària per al funcionament dels edificis, Document Bàsic DB HE Energia. Diferencia cases unifamiliars/edificis plufimaliliars: Exigència Bàsica HE1: Limitació de la demanda energètica Exigència Bàsica HE2: Rendiment de les inst. Tèrmiques Exigència Bàsica HE3: Instal·lacions d’il·luminació Exigència Bàsica HE4: Contribució solar mín. d’ACS Exigència Bàsica HE5: Contribució PV mín. d’E. elèctrica

54 4. El CTE: Código Técnico de la Edificación - IIICTE HE-1. Limitació de la demanda energètica Aïllaments parts massisses i tancaments Orientacions, proteccions solars i altres LIDER CTE HE-4. Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària Aplicable a tots els edificis de qualsevol ús que tinguin demanda d’Aigua Calenta Sanitària Depenent de l’energia auxiliar, l’exigència és diferent: General: (gasoil, propà, gas natural i altres) Efecte joule: major exigència Depenent de la zona i de l’alimentació auxiliar, el % varia entre el 30-70% CTE HE-5. Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica Els edificis, depenent dels seus usos i superfícies limitants tindran diferent potència La potència pic mín. serà de 6,25kW (inversor 5kW)

55 4. Certificació Energètica d’EdificisSegons la directiva 2002/91/CE compliment obligat a partir del 4 de gener de 2006 (3 anys de marge per la Certificació). Aplicació del LIDER i posteriorment del CALENER per a la certificació energètica d’habitatges Serà d’aplicació en qualsevol operació immobiliària (venta, lloguer, etc...) Existeix un esborrany de Real Decret sobre la Certificació. Hipoteques i Energia ECOFYS col·laborant en projectes europeus sobre Certificació (IMPACT, DATAMINE, RESHAPE)

56 4. Certificació Energètica d’edificis: LIDER - CALENER

57 4. Influència noves normatives (Energia Solar Tèrmica)Habitatges nous (estimat) Espanya Catalunya Habitatges nous (#/any) 66.464 % 15% % Blocs d’habitatges 34% 27% % unifamiliars 66% 73% Col·lectors tèrmics Mercat anual nova construcció (m2) estimat Total installed 2004 (m2) 82.358

58 Eficiència Energètica edificació – disseny bioclimàticUn bon disseny bioclimàtic pot fer estalviar fins al 70% per a climatització i il·luminació El color de façanes i cobertes pot reduir el guany de calor de l’edifici fins a un 50% Estructures compactes d’edificis tenen menys pèrdues energètiques Depenent de la zona, les zones més vidrades interessa o no que estiguin orientades al sol (sud en el cas de l’hemisferi nord) Màxim aprofitament de les energies renovables (biomassa per calefacció, solar per ACS i calefacció, fotovoltaica i eòlica per elèctrica...) Arbres de fulla caduca

59 Eficiència Energètica edificació – calefaccióSistemes de calefacció: 25-30% de les nostres necessitats de calefacció són pèrdues per finestres Temperatura Hivern: 19-20ºC (nit 15-17ºC) Per cada grau que augmentem la calefacció  7% augment Bombes de calor millor que radiadors elèctrics (per cada kWh elèctric consumit donen entre 2 i 4 kWh de calor) Radiadors sota de les finestres Ventilació durant 10 minuts (superior es malgasta energia) La calefacció central col·lectiva, amb medició i regulació individualitzades per cada habitatge és més eficient econòmicament i energètica Control i regulació de la calefacció

60 Eficiència Energètica edificació – refrigeració i il·luminacióSistemes de refrigeració: No ajustar el termòstat a una temperatura inferior a la que es vol Tancar persianes i cortines redueixen la despesa en refrigeració L’aïllament de façanes i tancaments estalvia energia Temperatura Estiu: 25ºC, una diferència >12ºC amb l’exterior no és saludable Ventilació de la casa durant les hores més fresques, després tancar-la Ventilador al sostre pot donar sensació de confort Sistemes d’il·luminació Il·luminació natural Colors clars a les parets i sostres Bombetes incandescents eficàcia de lumen/W (5% il·luminació i 95% calor) Làmpades fluorescents eficàcia de lumen/W Les làmpades de baix consum no emeten calor (mateix nivell il·luminació estalvi del 80%)

61 Eficiència Energètica edificació – aïllaments i equipamentsPetites millores estalvis del 30% en climatització 3 cm de suro/fibra de vidre/poliuretà = un mur de pedra d’1 metre Aïllar bé la coberta Per una finestra d’1m2 amb un vidre simple, en un hivern es pot arribar a perdre l’energia equivalent a 12kg de gasoil. Sistemes de vidre doble: redueixen a la meitat la pèrdua de calor Fusteries amb trencament de pont tèrmic Evitar fugues d’aire Equipaments: Calderes de condensació o baixa temperatura (rendiments superiors al 100%) ACS amb energia solar tèrmica Instal·lacions centralitzades Electrodomèstics de Classe Energètica A

62 5. Eficiència Energètica en el Transport - IAlgunes dades: 15% consum energètic famílies  ús cotxe privat És el 50% de l’energia consumida per carretera A les ciutats el 50% dels viatges en cotxe són < 3km Un 10% d’aquests viatges a les ciutats són < 500m Directiva de biocarburants 2003/30/CE – Biodiesel, Bioetanol, etc...

63 5. Eficiència Energètica en el transport - IISistema Transport Consum (kWh/viatger·km) Eficiència Energètica Bicicleta 0,016 Molt Eficient Anar a peu 0,044 Tren 0,097 Eficient Bus 0,16 Ciclomotor 0,27 Poc Eficient Cotxe 0,857 Avió (Boeing 727) 0,80

64 5. Eficiència Energètica en el transport - IIIViatges interurbans: el cotxe consumeix 3 vegades més que tren/autocar En viatges urbans és fins a 6 vegades Conducció eficient  estalvi del 15% en combustible i CO2. Marxes llargues i canvis a rpm benzina i rpm diesel No accelerar i frenar si no és imprescindible Augment de consum a augment de velocitat Manteniment vehicle Finestretes baixades  major consum Aire acondicionat  augment de consum

65 6. Eficiència energètica i el Model Energètic actualEvolució preu gas Evolució preu electricitat Màx. 2,39€cts(kWh PCS) Màx. Mitjana 10€cts (kWh PCS)

66 Preus Petroli i Emissions CO26. Eficiència energètica i el Model Energètic actual Preus Petroli i Emissions CO2

67 6. Model Energètic actual – I Energia primària a CatalunyaConsum d’energia primària: 22,76 Mtep Combustibles fòssils: 69 % Petroli: 73,63 % Carbó: 1,72 % Gas natural: 24,65% Nuclear: 26,3 % Renovables: 2,7 % Font: Pla Energètic de Catalunya (2000)

68 6. Model Energètic actual Energia final a Catalunya - IIConsum d’energia final: 13,39 Mtep Combustibles fòssils: 75,7 % Petroli: 73,71 % Carbó: 0,84 % Gas natural: 25,45% Electricitat: 23,1 % Renovables: 1,1 % Consum per sectors Indústria: 33,54 % Domèstic/serveis: 27,25 % Transport: 39,21 % Ratis Eficiència (CEF/CEP): 58,83 % E. CO2 per càpita: 7,39 tn/a Int. energètica: 178,05 tep/M€

69 6. Model Energètic actualCaracterístiques són: – sistema energètic altament centralitzat – la dependència de Fonts Energies Primàries (FEP) forànees – la utilització de FEP no renovables i que ocasionen, en totes les seves etapes tecnològiques, tota mena de contaminacions – la minva continuada de l’eficiència global del sistema i els constants augments del consum d’energia

70 6. Model Energètic actualfins fa molt poc basat en molt poques unitats productores d’energia i incomptables unitats consumidores d’energia desenes de milers de km de xarxes (oleoductes, gasoductes, línies d’alta, mitja i baixa tensió) lleugera tendència a descentralització amb la cogeneració industrial un model energètic basat fonamentalment en els combustibles fòssils (carbó, petroli I gas natural combinats en diverses proporcions) i en l'energia nuclear, deixant les energies renovables en un paper moltes vegades marginal

71 6. Model Energètic actualDecreixent eficiència als darrers temps, una clara davallada en l’eficiència amb la qual es transformen les fonts d’energia primària en energia disponible pel consum. aquesta decreixent eficiència energètica, encara seria quantitativament més gran si es mesurés a partir de l’energia realment útil (aquella que dóna el servei energètic requerit) i no l’energia disponible pel consum Augment dels consums tendència de que es necessita cada vegada més energia primària per disposar d’una unitat d’energia final disponible pel consum l’energia final disponible pel consum (augment intensitat energètica) s’utilitza majoritàriament en alimentar tecnologies d’ús final ben poc eficients, per cobrir no solament necessitats bàsiques, sinó ‘capricis’ energívors tenim servit el pastís que alimenta aquesta espiral de creixement dels consums d’energia

72 Energia gratuïta, infinita i neta? www.steorn.net

73 Conclusions La millora de l’eficiència i l’estalvi energètic en qualsevol procés és imprescindible És una feina de tots: persones, empreses, administracions - educació Legislació + motivació Canvi climàtic, escalfament del planeta, minva de les reserves de combustibles fòssils (augment preu) fan que s’aposti cada cop més per l’EE Kyoto i altres exemples

74 MOLTES GRÀCIES! COEIC Montserrat Mata Roger Marcos