1 ELEMENTS AUXILIARS DE MÀQUINES

2 ELEMENTS AUXILIARS ACUMULADORS D’ENERGIA MECÀNICA DISSIPADORS COIXINETS VOLANT D’INERCIA LUBRICACIÓ ELÀSTICS FRENS DE FREGAMENT DE RODAMENT

3 ACUMULADORS D’ENERGIA MECÀNICA

4 La seva acció consisteix a emmagatzemar part de l’energia produïda pel motor i a subministrar-la posteriorment en els períodes de temps en que l’element motor no produeix cap treball. Destaquen: VOLANT D’INÈRCIA acumula l’energia mecànica en forma de energia cinètica de rotació. ELEMENTS ELÀSTICS l’acumulen en forma d’energia potencial elàstica.

5 Volant d’inèrcia Consisteix en una roda o disc de fosa o d’acer, fixat en l’arbre motor, que gira solidàriament amb ell, per tant tindrà: Moment d’inèrcia: Energia cinètica de rotació: I = ½ m R2 (kg·m2) Ec rot = ½ I 2 (J)

6 Principi de funcionamentQuan W motor és superior al W resistent durant un interval de temps, la velocitat de la màquina augmenta. Quan el W motor és inferior al W resistent, la velocitat disminueix. El volant d’inèrcia aporta l’energia acumulada, compensa aquestes fluctuacions i regula la velocitat.

7

8

9 Tenim dos casos: 1. Màquines que donen W motor de forma discontinua i el treball resultant ha de ser continu. Motors d’explosió La combustió del combustible impulsa el pistó i la biela-cigonyal cap al PMI (Explosió) El volant fa que continuï girant el cigonyal (expulsió, admissió i compressió)

10 Màquines en que el W motor és. continu i el treball resultant ésMàquines en que el W motor és continu i el treball resultant és discontinu Premses d’estampació El motor elèctric subministra energia de forma contínua, però la premsa sol fa treball quan colpeja la planxa El volant acumula l’ energia i la subministra quan es produeix l’estampació.

11 ELEMENTS ELÀSTICS MOLLES O RESSORTSSón elements elàstics que estan sotmesos temporalment a esforços exteriors que els deformen i, d’aquesta manera, acumulen energia potencial elàstica. Quan cessa l’acció deformadora. L’energia s’allibera i produeix el treball

12

13

14

15

16 El comportament d’una molla depèn de dos aspectes bàsics:Dissipació d’energia: S’acumula energia potencial de deformació i allibera energia cinètica i part es transforma en calor. Ressonància: Cada molla te una freqüència pròpia per la que recupera la seva forma després d’una sèrie d’oscil·lacions. Si l’excitem amb eixa freqüència pot entrar en ressonància i arribar a rompre. S’evita col·locant amortidors

17

18

19 BALLESTES: Conjunt de ressorts plans d’acer units mitjançant abraçadores. Suporten esforços de flexió en vehicles pesants

20 DISSIPADORS D’ENERGIA MECÀNICA

21 És un dispositiu capaç de transformar l’energia mecànica d’un element en energia calorífica, de forma irreversible, per mitjà de fregament o fricció. La calor generada pel fregament s’ha de dissipar en l’ambient amb relativa rapidesa per tal d’evitar que la temperatura dels materials superi els valors admissibles. Els més utilitzats són els frens.

22 Tipus de frens: FRENS DE CINTAUna cinta recoberta interiorment de material resistent al desgast, abraça exteriorment a la roda que pretén aturar. Encara s’utilitza en grues o ascensors, on la cinta s’acciona per mitjans electromagnètics.

23 FRENS DE DISC: Constituïts per:Disc: peça que gira solidàriament al arbre. Pastilles: material de fricció sobre un suport d’acer. Pinça: dispositiu encarregat de guiar i accionar les pastilles. Les pastilles guiades per la pinça friccionen sobre el disc reduint la velocitat fins a aturada

24

25 FRENS DE TAMBOR Constituïts per: TAMBOR: superfíciemetàl·lica cilíndrica solidaria a l’arbre o eix SOCS: elements formats per un suport metàl·lic recoberts de material de fricció que actuen sobre el tambor perquè freni. DISPOSITIU DE GUIATGE: mecanisme que apropa els socs al tambor. Segons la seva disposició tenim:

26

27

28

29 FRENS DISC front TAMBORDissipen millor la calor Tenen millor “FADDING”, Quan es banyen recuperen millor la capacitat de frenada. Manteniment més senzill. Més lleugers. Per això es munten davant, així eviten danyar la direcció. TOT SUMAT= FRENEN MILLOR

30 FRENS ELÈCTRICS: Es col·loca un disc metàl·lic (Cu o Al) a l’arbre de transmissió del vehicle. Davant dels disc es situen electroimants, que quan es connecten generen un potent camp magnètic que provoca una forta atracció amb el disc i redueix la velocitat del vehicle. Es tracta de frenar sense aturar grans càrregues, camions,autocars,ferrocarrils

31 ACCIONAMENT DE FRENS ACCIONAMENT MECÀNICAl frenar la lleva gira i venç la resistència del resort i els socs friccionen sobre la cara interna del tambor.

32 ACCIONAMENT HIDRÀULIC:

33 L’accionament hidràulic es fomenta en el principi de Pascal.P1 = P2 F1/S1 = F2/S2 Utilitzem un oli especial anomenat líquid de frens

34 ACCIONAMENT PNEUMÀTIC:S’utilitza per vehicles grans,quan l’accionament mecànic o l’hidràulic requeririen una gran força d’aplicació. Utilitzem aire comprimit per realitzar aquesta força.

35 ELEMENTS DE FRICCIÓ

36 Són elements de màquines que permeten l’allotjament d’eixos i arbres i el seu suport amb la finalitat que suportin el fregament i els desgast i evitar que es produeixin en altres elements de més cost i responsabilitats mecànica

37 Romanen immòbils en el seu assentament i l’eix o arbre hi frega. COIXINETS: Romanen immòbils en el seu assentament i l’eix o arbre hi frega. El seu ø interior és lleugerament superior al de l’arbre o eix que suporta. Es fabriquen amb diferents materials, generalment més tous que el dels eixos. D’aquesta manera, el fregament provoca els desgast del coixinet i no els del element mecànic que gira

38 plàstic bronze acer

39 COIXINETS DE RODAMENT:No hi ha lliscament entre les superfícies en contacte, sinó que es produeix el rodament de certs elements intercalats entre les superfícies que giren. Qualsevol rodament esta format per les següents peces fonamentals: ANELLS O CÈRCOLS ELEMENTS DE RODADORS CAIXA O GÀBIA

40 Segons els esforços que han de suportar, podem distingir tres tipus de coixinets de rodament.RODAMENTS RADIALS: ESFORÇOS PERPENDICULARS A L’EIX DE GIR

41 RODAMENTS AXIALS: Esforços paral·lels a l’eix de gir.

42 RODAMENTS MIXTOS: Suporten esforços de tipus radial i axial

43 Rodaments agulles

44 Rodaments sòlids Rodaments aïllats elèctricame nt Rodaments tèrmics

45

46 LUBRICACIÓ

47 Qualsevol superfície metàl·lica, per molt polida que sembli a primera vista, presenta rugositats i aspreses gairebé microscòpiques. La lubrificació consisteix a interposar una capa o pel·lícula d’un líquid, anomenat lubrificant, entre dues superfícies que es desplacen entre elles, o entre òrgans actius de qualsevol màquina que treballin movent- se l’un respecte a l’altre. Utilitzem Olis minerals (naturals o sintètics) i es caracteritzen per la seva viscositat.

48

49