1 Els Virus: Robots biològics en la frontera de la vidaIII. PATOGÈNIA VIRAL I SISTEMÀTICA 6. Sistemàtica (1): Virus DNA

2 Sistemàtica: Virus DNAAdenoviridae Parvoviridae Herpesviridae Poxviridae Hepadnaviridae

3 Adenoviridae Virus DNA: Adenoviridae dsDNA (30–35 Kb)icosaèdrics, despullats, espícules molt aparents capacitat d’hemaglutinació

4 Adenoviridae Virus DNA: AdenoviridaeInfeccions latents en amígdales i altres teixits limfàtics Infeccions lleus del tracte respiratori (algunes inaparents). Molt limitades. Alguns oncogènics en animals de laboratori transmissió directa a través d’aigua de boca, aigua de bany, secrecions respiratòries i oculars.

5 Virus DNA: Adenoviridae

6 Parvoviridae Virus DNA: ParvoviridaessDNA lineal (5 Kb, els més petits dels DNA). Molts necessiten d’un helper icosaèdrics, despullats, amb espícules molt aparents. relativament estable a 60 °C, pH 3–9 infeccions respiratòries lleus però que poden donar erupcions, febre, mialgies. Desapareix en 15–20 dies. Erytrovirus (Virus B19) eritema contagiós (en infants) anèmia crònica en immunodeprimits edema greu al fetus artritis transmissió directa a través del sistema respiratori bàsicament per secrecions respiratòries i oculars.

7 Virus DNA: Parvoviridae

8 Herpesviridae Virus DNA: HerpesviridaeCaracteritzats per provocar malalties a la pell (herpes, panses, varicel·la) Citopatogenicitat local. Infeccions latents i recurrents Alguns oncogènics dsDNA Nucli en forma de falca, càpside icosaèdrica amb o sense envolta. També apareix un tegument rugós.

9 Herpesviridae: 3 subfamíliesVirus DNA: Herpesviridae Herpesviridae: 3 subfamílies Herpes simplex 1 Herpes simplex 2 Varicella/Zoster a-Herpesvirinae b-Herpesvirinae: Cytomegalovirus g-Herpesvirinae: Virus d’Epstein-Barr

10 a-Herpesvirinae Virus DNA: HerpesviridaeBàsicament malalties de la pell localitzades tot i que poden dispersar-se a través dels nervis. Tenim Herpes simplex tipus 1 i tipus 2 i el Varicella- Zoster L’home és l’hoste natural Persisteixen en l’hoste en estat latent, donant episodis recurrents.

11 Virus DNA: HerpesviridaeHerpes simplex 1

12 a-Herpesvirinae Virus DNA: HerpesviridaeInfeccions inicials en les mucoses orals o genitals (H. simplex-1 o H. simplex-2<). A partir d’aquí dispersió als ganglis limfàtics on es multiplica i dóna virèmia. Infecció primària (nadons 6–18 mesos) gingigomastitis queratitis herpètica primària panses labials queratitis Infecció recurrent (induïda per agents hormonals, emocionals, toxics, drogues, UV, canvis de temperatura, altres infeccions)

13 Virus DNA: HerpesviridaeHerpes labial H. simplex tipus 1

14 Virus DNA: HerpesviridaeHerpes genital H. simplex tipus 2

15 a-Herpesvirinae Virus DNA: HerpesviridaeVaricella-Zoster: és el mateix virus. La varicel·la és la malaltia primària i el zòster l’episodi recurrent. La varicel·la: malaltia suau caracteritzada per febre i pústules amb picor a la pell i les mucoses tot i que les lesions no són doloroses. Incubació de 14–15 dies. En anglès Chickenpox (no confondre!) La infecció en adults pot donar complicacions severes (mortalitat del 20%, varicel·la fatal). El Zòster és la forma recurrent. Predominant en adults. Inflamacions dels ganglis de l’espina dorsal i el crani, es dissemina a partir d’ells i afecta els nervis. Lesions molt doloroses amb erupcions vesiculars (2–4 setmanes).

16 Virus DNA: HerpesviridaeA vegades complicacions si la infecció afecta l’espina dorsal o el crani (paràlisi, meningoencefalitis o ceguesa). La inducció dels herpes es dóna per traumes, drogues, altres infeccions, leucèmia, immunodeficiència, estrès emocional, desequilibris hormonals, etc. La varicel·la és molt contagiosa, no així el zòster. Varicella/Zoster

17 Virus DNA: HerpesviridaeZòster Varicel·la

18 b-Herpesvirinae Virus DNA: HerpesviridaeEl principal representant és el Cytomegalovirus. Infecta les glàndules salivals. En nadons pot causar ceguesa i afecta el cervell, ronyó, fetge i pulmons. El nom li ve donat per la gran mida de les cèl·lules infectades amb grans cossos d’inclusió. Infeccions molt freqüents tot i que la malaltia és rara. Sol esdevenir latent, activant-se durant l’embaràs, transfusions o immunosupressió. Sol manifestar-se com oportunista, especialment en malalts immunodeprimits (molt corrent en la SIDA).

19 Virus DNA: HerpesviridaeCytomegalovirus

20 g-Herpesvirinae Virus DNA: HerpesviridaeEl principal representant és el virus d’Epstein-Barr. Descobert per aquests el 1964 quan estudiaven el limfoma de Burkitt. Agent causal de la mononucleosi infecciosa, una malaltia del teixit limfàtic però controlada. Els principals símptomes són: augment dels nòduls limfàtics i limfòcits anòmals (en un 50–90%) prostració i cansament esplenomegalia complicacions: hematúria, proteúria, anèmia hemolítica, trombocitopènia, meningitis, hepatitis suaus. Infecció per secrecions de les vies respiratòries (saliva)

21 Virus DNA: HerpesviridaeNo s’ha comprovat la seva participació en les limfomes tot i que està catalogat com potencialment oncogènic. Aquesta capacitat està relacionada amb la seva integració al genoma de l’hoste (demostrada en cultius in vitro). Virus d’Epstein-Barr

22 Virus DNA: HerpesviridaeMononucleosi infecciosa: també anomenada malaltia del petó (molt típica d’adolescents degut a l’intercanvi massiu i continuat de secrecions bucals) Tot i que no és una malaltia greu s’ha d’anar en compte. Es recomana repòs i cap tipus d’activitat física.

23 Poxviridae Virus DNA: Poxviridaemolt grans (200–300 nm) i complexes des del punt de vista estructural. Partícules arrodonides o ovals, amb diferents capes membranoses i de tegument proteic. dsDNA lineal ( kb) amb bucles terminals

24 Poxviridae: 2 subfamíliesVirus DNA: Poxviridae Poxviridae: 2 subfamílies Chordopoxvirinae (vertebrats) Orthopoxvirus Camelpox Cowpox Monkeypox Variola Vaccinia Parapoxvirus Avipoxvirus Capripoxvirus Lepopipoxvirus Suipoxvirus Molluscipoxvirus Yatapoxvirus Entomopoxvirinae (insectes)

25 Verola Virus DNA: PoxviridaeDescrita des de fa 2000 anys (Japó, Xina, Àfrica, Europa i Amèrica a través dels descobridors). Hernán Cortés al 1520 ( asteques morts) Setge de La Meca (568 a.C.) Colonitzadors europeus a Amèrica Malaltia molt greu, sovint mortal. Els supervivents tenien vivien amb importants conseqüències físiques i socials.

26 La verola (Virus Variola)Virus DNA: Poxviridae La verola (Virus Variola) Ramses V 1157 a.C. Ali Maow (Somàlia) 1977

27 Virus DNA: Poxviridae La vacuna: Jenner (1796) Cowpox (verola vacuna)

28 Virus DNA: Poxviridae Cowpox: Verola vacuna Virus Vaccinia

29 Virus DNA: Poxviridae Verola (Smallpox): virus Variola

30 Variola major: més virulenta (mortalitat >25%) Virus DNA: Poxviridae Dues formes: Variola major: més virulenta (mortalitat >25%) Variola minor: més lleu (mortalitat <1%) Infecció per secrecions respiratòries, fomites, teixit i líquid de les vesícules, etc. MOLT CONTAGIOSA!! Dispersió típica: infecció mucoses de la boca i respiratòries, multiplicació local i migració als ganglis limfàtics regionals seguit de virèmia primària. A partir d’aquí dispersió als òrgans diana (fetge, melsa i pulmons), elevada propagació i virèmia secundària. Després arriba la fase toxèmica caracteritzada per les lesions cutànies que evolucionen des de exantemes maculars a pàpules i vesícules. En alguns caos erupció hemorràgica. Altres símptomes són la febre, calfreds, mal de cap, molèsties generals i prostració. Virions molt resistents a la dessecació i a elevades temperatures!

31 Verola: evolució de les lesionsVirus DNA: Poxviridae Verola: evolució de les lesions

32 Virus DNA: Poxviridae

33 Molta incidència arreu del món. Virus DNA: Poxviridae Molta incidència arreu del món. Campanya de vacunació mol intensa per part de la OMS a finals del Èxit absolut. Declarada eradicada al Darrer cas a Somàlia l’any 1977. Després (1978) alguns casos esporàdics degut a accidents de laboratori (Londres i Birmingham). Destrucció estocs al De 79 països, 1 en contra (URSS), 4 en dubte (EEUU, UK, Itàlia i França), la resta a favor. Al final no es van destruir (límit decisió 2002). Actualment reserves a EEUU i Rússia. Els arsenals biològics estan farcits d’estocs de virus de la verola modificats i llestos per ser utilitzats (entre d’altres agents patògens igual de virulents o pitjors)

34 Papovaviridae Virus DNA: PapovaviridaeSón virus potencialment oncogènics. Capacitat transformant demostrada en cultius cel·lulars in vitro i en ratolins. El més conegut és el Simian Virus 40 (SV40) Dos gèneres: Polyomavirus i Papillomavirus

35 Polyomavirus Virus DNA: PapovaviridaeIcosaèdrics i petits (45 nm), sense envolta, dsDNA (5 kb). PyV i SV40.

36 Papillomavirus Virus DNA: PapovaviridaeSemblants als anteriors però més grans (55-60 nm), dsDNA (8 kb). Molt diversos. Produeixen berrugues benignes. Solen desaparèixer per si sols després d’uns mesos (no fan falta remeis casolans). Rarament carcinomes malignes (cèrvix uterina, relacionat amb la capacitat d’integració al genoma )

37 Hepadnaviridae Virus DNA: Hepadnaviridae dsDNA incompletactivitat retrotranscriptasa icosaèdric (22 nm) amb envolta (42 nm) sensible a detergents antigen Austràlia (HBsAg, de superfície) també HBcAg (antigen del nucli) i HBeAg (nucli, parcial) diferents morfologies (partícules de Dane, partícules esfèriques i filamentoses)

38 Virus DNA: HepadnaviridaeEstructura HBV

39 Virus DNA: HepadnaviridaeGenoma HBV : dsDNA incomplet Fig. 1. Schematic representation of the HBV genome showing four main classes of transcript (arrows), the longest of which corresponds to pregenomic RNA (brown). Variations in 5´ end positions for the 2.1 and 3.5 kb size classes are shown with blue and red dots, respectively. Colored boxes represent protein-coding regions. DR1 and DR2 are 11 bp repeat sequences with template functions during replication.

40 Virus DNA: Hepadnaviridae

41 Virus DNA: HepadnaviridaeCicle viral

42 Virus DNA: HepadnaviridaeCicle viral

43 Virus DNA: Hepadnaviridae

44 Hepatitis B Virus DNA: HepadnaviridaeTransmissió parenteral, sexual i vertical (Hepatitis sèrica). De quadres assimptomàtics a hepatitis fulminants (1/1000). Els símptomes són diversos: icterícia característica tumefacció i metamorfosi grassa del fetge destrucció parenquimàtica cansament, prostració, febre, vòmits, diarrea. En la majoria dels casos la recuperació és pràcticament total.

45 Hepatitis B Virus DNA: HepadnaviridaePortadors crònics: >6 mesos positiu per HBsAg. Influenciat per l’edat del pacient en el moment de la infecció i pel seu sexe. 1–10% adults, 20% nens i >90% nadons esdevenen portadors crònics d’aquests, un 1-5% resulten en cirrosi i hepatocarcinoma (integració del genoma en els hepatòcits). La integració no és obligatòria pel cicle del virus. De fet no disposa de gens per la integració (com els Retrovirus) sinó que succeeix per recombinació entre els DNA. La integració comporta deleccions, inversions, transposicions de segments del genoma que el fan defectiu.

46 Virus DNA: HepadnaviridaeMalaltia relacionada amb personal sanitari i drogaaddictes. Molt infecciós. Una concentració de 10–6–10–7 ml de sang contaminada és suficient. Infecció per sang, plasma, sèrum, secrecions, semen. També instrumental quirúrgic, dental, etc. Prevalència: uns d’infectats arreu del món! portadors crònics!! de morts anuals. Infectats pel HIV són

47 Virus DNA: Hepadnaviridae

48 Picornaviridae (ssRNA) Hepadnaviridae (dsDNAi) Flaviviridae (ssRNA) Virus DNA: Hepadnaviridae HEPATITIS VÍRIQUES 5 tipus: Hepatitis A Hepatitis B Hepatitis C Hepatitis D Hepatitis E Hepatitis G Picornaviridae (ssRNA) Hepadnaviridae (dsDNAi) Flaviviridae (ssRNA) Viroid (ssRNA) Caliciviridae (ssRNA) (?)

49 Virus DNA: Hepadnaviridae