1 III Foro alternativas de sostenibiidad Islas BalearesMacià Blázquez-Salom Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori
2 El modelo de desarrollo turístico balear“Balearización es un término acuñado por geógrafos franceses para describir la destrucción sistemática de la costa debida a la construcción indiscriminada y excesiva.” Fiol, Joan (1996). “The perfect guest: the poet and the island, a lasting affair”. Gravesiana: The Journal of the Robert Graves Society, junio.
3 Análisis independiente y crítico desde movimientos sociales y universidadesMorales & Ruíz, 2008
4 Tourist arrivals and tourists accommodation capacity in the Balearic Islands (1950-2010)Pons, A.; Rullan, O.; Murray, I. (2014). “Tourism capitalism and island urbanization: tourist accommodation diffusion in the Balearics, ”. Journal of Island Studies, 9(2), 239–258.
5 Crecimiento continuo aplicado a los destinos turísticos Tourism Area Life Cycle (TALC) Butler, R. (1980). “The concept of a tourism area cycle of evolution: Implications for the management of resources”. Canadian Geographer, 24, 5-12.
6 Elite ligada al poder político Exportadora de la balearización Oligarquía hotelera Elite ligada al poder político Exportadora de la balearización Oposición a la “ecotasa”, apoyaron al gobierno Matas Determinan la regulación legal Morales & Ruíz, 2008
7 Principales Cadenas Hoteleras españolas y su posicionamento entre las 200 primeras cadenas hoteleras mundiales, 2014 (www.hotelsmag.com) Rànquing Empresa Matriu (lloc de residencia) Núm. hotels Núm. habitacions 20 Sol Meliá SA (Palma) 360 93.995 25 NH Hoteles SA (Madrid) 396 60.000 30 Riu Hotels Group (Palma) 103 44.710 35 Barcelo Hotels & Resorts (Palma) 141 37.476 40 Iberostar Hotels & Resorts (Palma) 100 30.000 59 Hotusa Group (Barcelona) 126 13.892 91 Palladium Hotel Group (Eivissa) 48 13.700 Grupo Piñero (Palma) 12.000 Grupo Husa (Barcelona) 120 106 H10 Hotels (Barcelona) 43 11.900 130 Princess Hotels (Reus) 22 10.000 138 Hoteles Catalonia (Barcelona) 63 9.503 150 AC Hotels by Marriott (Madrid) 75 8.491 151 Be Live Hotels (Tenerife) 85 10.949 169 Lopesan Hotel Group (Gran Canaria) 7.726 Total España 1.907
8
9 Sociedad y Turismo Nuevo Milenio
10 Las demandas del Régimen Especial para Alojamientos Turísticos: Deducciones del impuesto de sociedades. Deducciones del impuesto de bienes inmuebles. Deducciones a las cuotas a la Seguridad Social. Instauración de un IVA súper reducido del 4% para los servicios turísticos. Eliminación de los impuestos de patrimonio y de transmisiones. Flexibilizar la contratación temporal. Regular por ley el derecho a huelga. Flexibilizar el despido colectivo. Facilitar el recurso a la desvinculación salarial. Otorgar mayor financiación estatal. Flexibilizar el desarrollo y uso turístico de espacios naturales protegidos o patrimonio cultural.
11 65% en energía, TCI y financieras (1993-2001)Murray, I. (2012). Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística. Tesi doctoral. Palma: UIB. 65% en energía, TCI y financieras ( )
12 Distribució de l’oferta hotelera de les CCHH a Centre Amèrica i El Carib (2010)
13 Distribución de las plazas de las CCHH baleares (2007)1996: 190,478 30.89 25.85 17.70 25.57 Murray, 2012: 2135
14 Reconversión de enclaves turísticos madurosArtigues, A.A.; Blázquez, M. i Yrigoy, I. (2014). "La planificació territorial i la reconversió de zones turístiques madures a les Illes Baleares en l'actual crisi". Anuari del Turisme de les Illes Balears. Palma: Fundació Gadeso, 100 km Reconversió d’enclavaments turístics balears: Platja d’en Bossa (Eivissa) i Magaluf (Mallorca) Fonts: IDEIB, Broadway Malyan España (2012), Aguiló i Reynés (2011) i SOL Hotels (2012). Creixement urbà Reconversió urbana-turística Llegenda 1 km Magaluf 1 km Platja d’en Bossa
15
16
17 Edificacions /habitatges a sòl rústicUrban sprawl Hof, Angela; Blázquez-Salom, Macià. (2013). "The Linkages between Real Estate Tourism and Urban Sprawl in Majorca (Balearic Islands, Spain)." Land 2 (2), p Edificacions /habitatges a sòl rústic Piscines Piscines a sòl rústic / 40.567 18.621
18 Desregulación territorial turística como respuesta a la crisi sistémicaLey 4/2010 de medidas urgentes de impulso a la inversión Ley 8/2010 de revalorización integral de la PdP Ley 8/2012 del Turismo de las Illes Balears Ley 7/2012 de Ordenación Urbanística Sostenible Decreto-ley 1/2013 de impulso de zonas turísticas maduras Ley 2/2013 de modificación de la Ley 22/1988 de Costas Ley 2/2014, de ordenación y uso del suelo Artigues, A. et al. (2011). "La profundización de la vía urbano-turística-financiera en Palma ( ): políticas y materialización en tiempos de crisis". Observatorio Metropolitano de Madrid (eds.). (2013).Paisajes devastados. Después del ciclo inmobiliario: impactos regionales y urbanos de la crisis. Madrid: Traficantes de Sueños, p
19 ¡Gracias!
20 Decret llei 1/2009 i Llei 4/2010 de mesures urgents per a l’impuls de la inversióCrea la figura de les “declaracions d’interès autonòmic” per reduir terminis administratius i ambientals (art. 74) Possibilita la legalització de places turístiques al registre d’establiment turístics amb la rebaixa de la “ràtio turística” en un 75%, mitjançant l’adquisició de places (D.A. 5ª) Incentiva la renovació dels establiments d’allotjament turístic amb una amnistia que els exonera del compliment dels paràmetres turístics i urbanístics (D.A. 4ª)
21 Llei 8/2012 del Turisme de les Illes BalearsArts. 78 i D.A. 4ª: legalitza els fòssils urbanístics, consistents en edificacions amb volums discordants amb la normativa, amb dispenses per ampliacions de fins a un 40% de de la seva edificabilitat Arts. 35 i 48: deroga el principi d’exclusivitat d’ús dels establiments turístics (art. 16 LGT 2/1999): “No es poden compatibilitzar els usos d’allotjament turístic amb el residencial, industrial administratiu o comercial independent” Art. 35: es podrà realitzar divisió horitzontal de la propietat amb la legalització de la figura dels condotels o els usos comercials independents, donant entrada a aquests estocs immobles als circuits secundaris d’acumulació de capital
22 Llei 8/2012 del Turisme de les Illes BalearsArt. 23: consolida la “declaració responsable d’activitat turística”: decret 13/2011 de simplificació dels procediments administratius i decret 20/2011, d’autoclassificació de categories. Art. 44: establiments d’allotjament de turisme rural sense declaració d’Interès General ni AIA, amb legalització de construccions annexes per allotjament. Art. 52: habitatges unifamiliars aïllats i adossats comercialitzables per a estades turístiques, sense importar la categoria urbanística del sòl. Disp. Add. 6ª (Decret llei 1/2013): els establiments d’allotjament de les zones turístiques madures precisen de pla de modernització.
23 Decret llei 8/2012 de mesures urgents per a la Platja de PalmaEximeix de les limitacions al creixement turístic i residencial que implantà la Llei 6/1999 de Directrius d’Ordenació Territorial Desprotegeix la zona humida de Ses Fontanelles Possibilita la modificació del planejament “de manera diferent de l’establert en la legislació o a l’instrument d’ordenació que correspongui...” (art. 3.1): Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística, 1995: coeficients d’edificabilitat, paràmetres de proporció turística, intercanvi d’aprofitament i reconversió Pla Territorial de Mallorca (2004): reserves mínimes per a sistemes generals, instalació d’equipaments i infraestructures Llei 2/1999 General Turística: usos i paràmetros de parcel·la per establiments turístics d’oferta complementària
24 Decret-Llei 1/2013 de mesures urgents de caràcter turístic i d’impuls de les zones turístiques madures: Addició d’1-2 plantes a hotels i apartaments > 4* i 3 claus. Modernització d’establiments excloses dels paràmetres territorials, urbanístics i turístics. Queda sense efecte la Llei d’edificacions fora d’ordenació pels establiments modernitzats. Règim transitori per equipaments a sòl rústic.
25 Llei 2/2013 de modificació de la Llei 22/1988 de CostesExclusió dels sistemes dunars del DPMT, just les necessàries per “garantir l’estabilitat de la platja i la defensa de la costa”. Formentera sense dunes. Els passejos marítims determinen la Ribera de Mar (DPMT). Legalitza parcel·lacions dins servituds de protecció i d’influència, amb serveis o consolidats en 2/3 parts. Exclou les salines i el parcel·lari de marines navegables del DPMT i les servituds. Prorroga les concessions d’ocupació del DPMT (75 anys) i permet la seva transmissió inter vius i mortis causa. Permet l’ocupació i ús excepcionals de platges urbanes per eventes turístics d’interès general. Amplia les autoritzacions d’ocupació d’1 a 4 anys.