1 “L’ALBATROS” CHARLES BAUDELAIREMinna Antón de Vez Literatura Universal

2 Precursor Romanticisme francès INFLUÈNCIA. Nova Manera de fer poesia Poetes simbolistes i Antonio Machado

3 Gran potència POETA i agudesa crítica:Música de Wagner Obra Edgar A. Poe Pintura de Delacroix Poesia de Gautier Novel·lista Balzac Pintura de Manet

4

5 SÍMBOL = avançar Poruc Bell Patós Àgil Trist Superior Atemorit ElegantPOESIA: vola SOCIETAT: camina avançar Poruc Patós Trist Atemorit Perd bellesa Llibertat Desplaçar-se Desenvolupar-se Bell Àgil Superior Elegant Imponent Lliure Magnífic Ridiculitzat Objecte de burla Incomprensió EXPERIÈNCIA PERSONAL AMARGA -Incomoditat, infravaloració AL·LEGORIA

6 L’ALBATROS Sovint, per esbargir-se, els homes d’equipatge capturen uns albatros, magnes ocells marins, que, indolents companyons, segueixen el viatge de la nau que s’esmuny sobre els avencs salins. Tot just entaforats en la insòlita escena, aquests reis de l’atzur, maldestres i porucs, per la coberta es mouen arrossegant amb pena les seves ales balnques a tall de rems feixucs. L’alat viatger amb cara tan inepta i adusta! Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix! L’un excita el seu bec amb la pipa de fusta, l’altre un alacaigut imita fent-se el coix! El Poeta és semblant al rei de les altures, veí de la tempesta, ni dels arquers fa cas; exiliat en terra i blanc de les censures, ses ales de gegant van destorbant-li el pas. A L B T R O S P O E T A Al·legoria SÍMBOL (Jo poètic generalitzat) = TOTS els poetes

7 Refinament Tracte paraula i formaL’ALBATROS Sovint, per esbargir-se, els homes d’equipatge capturen uns albatros, magnes ocells marins, que, indolents companyons, segueixen el viatge de la nau que s’esmuny sobre els avencs salins. Tot just entaforats en la insòlita escena, aquests reis de l’atzur, maldestres i porucs, per la coberta es mouen arrossegant amb pena les seves ales balnques a tall de rems feixucs. L’alat viatger amb cara tan inepta i adusta! Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix! L’un excita el seu bec amb la pipa de fusta, l’altre un alacaigut imita fent-se el coix! El Poeta és semblant al rei de les altures, veí de la tempesta, ni dels arquers fa cas; exiliat en terra i blanc de les censures, ses ales de gegant van destorbant-li el pas. Camp associatiu de llenguatge mariner

8 L’ALBATROS Sovint, per esbargir-se, els homes d’equipatge capturen uns albatros, magnes ocells marins, que, indolents companyons, segueixen el viatge de la nau que s’esmuny sobre els avencs salins. Tot just entaforats en la insòlita escena, aquests reis de l’atzur, maldestres i porucs, per la coberta es mouen arrossegant amb pena les seves ales balnques a tall de rems feixucs. L’alat viatger amb cara tan inepta i adusta! Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix! L’un excita el seu bec amb la pipa de fusta, l’altre un alacaigut imita fent-se el coix! El Poeta és semblant al rei de les altures, veí de la tempesta, ni dels arquers fa cas; exiliat en terra i blanc de les censures, ses ales de gegant van destorbant-li el pas. reis de l’atzur Llenguatge per definir: rei de les altures, OBJECTIU: Bell Lliure ales de gegant Ésser superior Poeta Albatros

9 adj. negatius (poeta) L’ALBATROS sentiment Sovint, per esbargir-se, els homes d’equipatge capturen uns albatros, magnes ocells marins, que, indolents companyons, segueixen el viatge de la nau que s’esmuny sobre els avencs salins. Tot just entaforats en la insòlita escena, aquests reis de l’atzur, maldestres i porucs, per la coberta es mouen arrossegant amb pena les seves ales balnques a tall de rems feixucs. L’alat viatger amb cara tan inepta i adusta! Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix! L’un excita el seu bec amb la pipa de fusta, l’altre un alacaigut imita fent-se el coix! El Poeta és semblant al rei de les altures, veí de la tempesta, ni dels arquers fa cas; exiliat en terra i blanc de les censures, ses ales de gegant van destorbant-li el pas. Calmat, serè To trist afligit (tema romàntic) DEFENSA DE LA LLIBERTAT Ànsies de llibertat (coheccionades)

10 Musicalitat L’ALBATROS Expressió Souvent, pour s'amuser, les hommes d'équipage Prennent des albatros, vastes oiseaux des mers, Qui suivent, indolents compagnons de voyage, Le navire glissant sur les gouffres amers. À peine les ont-ils déposés sur les planches, Que ces rois de l'azur, maladroits et honteux, Laissent piteusement leurs grandes ailes blanches Comme des avirons traîner à côté d'eux. Ce voyageur ailé, comme il est gauche et veule! Lui, naguère si beau, qu'il est comique et laid! L'un agace son bec avec un brûle-gueule, L'autre mime, en boitant, l'infirme qui volait! Le Poète est semblable au prince des nuées Qui hante la tempête et se rit de l'archer; Exilé sur le sol au milieu des huées, Ses ailes de géant l'empêchent de marcher. A L I T E R C Ó

11 L’ALBATROS HARMONIA Sovint, per esbargir-se, els homes d’equipatge capturen uns albatros, magnes ocells marins, que, indolents companyons, segueixen el viatge de la nau que s’esmuny sobre els avencs salins. Tot just entaforats en la insòlita escena, aquests reis de l’atzur, maldestres i porucs, per la coberta es mouen arrossegant amb pena les seves ales balnques a tall de rems feixucs. L’alat viatger amb cara tan inepta i adusta! Tan bell adés i, ara, risible, lleig i moix! L’un excita el seu bec amb la pipa de fusta, l’altre un alacaigut imita fent-se el coix! El Poeta és semblant al rei de les altures, veí de la tempesta, ni dels arquers fa cas; exiliat en terra i blanc de les censures, ses ales de gegant van destorbant-li el pas. RITME MELODIA RIMA CONSONANT ALEXANDRINS

12 Imponent , gran magnitud (excés)Mariners (societat) Dificultats de desenvolupar-se en la coberta Imponent , gran magnitud (excés) Simbolitza els poetes Endeutat i no reconeixement Diferents idees i concepcions dels autors MANERA NOVA OIGINALITAT Ús de símbols Metàfores inèdites, noves, pròpies

13 1983, Edgar Brau, Malditos, 21 poemes

14 Poesia francesa com en el món sencerGran valor crític GRAN FIGURA POÈTICA Originalitat, innovació, singularitat ABANS DESPRÉS Poesia francesa com en el món sencer