1 L’AUTOESTIMA AUTOCONCEPTE vs AUTOESTIMA AUTOESTIMA: Valoració que el subjecte fa de si mateix. Tenint en compte com li agradaria ser. A. Brun

2 L’AUTOESTIMA Àrees que engloba: FAMILIAR grau integració/importància ESCOLAR rendiment escolar SOCIAL efectivitat dels objectius FÍSIC aparença i qualitats físiques MORAL-ÈTICA seguiment normes morals i ètiques A. Brun

3 L’AUTOESTIMA Trastorns que cursen amb una baixa autoestima: Tr. de l’aprenentatge: de la lectura, del càlcul, de l’escriptura... Tr. de la comunicació: quequeig, disàrtries, dislàlies... Tr. de conducta: TDAH, negativisme desafiant... Tr. de l’eliminació: Enuresi i encopresi. Tr. d’ansietat: fòbia social... Tr. de la imatge corporal: anorèxia... A. Brun

4 L’AUTOESTIMA POSITIVA Ajustament psicològic. Estabilitat emocional. Activitat. Curiositat. Seguretat. Cooperativisme. Flexibilitat pensament. Sentit de l’humor. Habilitats socials. Defenses immunològiques. NEGATIVA Ansietat i depressió. Inseguretat i dependència. Soletat. Inestabilitat emocional. Poca gana. Hipersensibilitat crítiques. Passivitat. Competitivitat. Destructivitat. Baix rediment escolar. Risc drogues i alcohol. A. Brun

5 L’AUTOESTIMA Característiques BAIXA autoestima: Respecte si mateixos: - Molt crítics amb ells mateixos. - Autoexigència excessiva. - Actitut perfeccionista. - Por excessiva a cometre errors. - Inseguretat per prendre decisions. - Molt sensibles a la crítica. - Sentiment de culpa patològic. - Estat d’ànim trist. - Actitut de perdedor. A. Brun

6 L’AUTOESTIMA Característiques BAIXA autoestima: Respecte els altres: - Necessitat de cridar l’atenció. - Introvertits i poc sociables. - Necessitat constant d’agradar als altres. - Necessitat imperiosa d’aprovació. - Exigents i crítics amb els altres. A. Brun

7 L’AUTOESTIMA Característiques BAIXA autoestima: Respecte a la interpretació de la realitat: Pensaments negatius: polaritzats, focalitzar lo negatiu, generalització,... A (Pensaments) (Conducta) C B (Sentiment) A. Brun

8 L’AUTOESTIMA Factors de risc que influeixen en la baixa autoestima: A nivell personal: -Estil atribucional. Intern/estable situacions adverses Extern/inestable situacions favorables - Habilitats solucionar problemes. - Habilitats socials. - Autocontrol. A. Brun

9 L’AUTOESTIMA Factors de risc que influeixen en la baixa autoestima: A nivell familiar: -L’afecte expressat. -El tipus de normes de conducta. -La disciplina. (Càstigs freqüents, poc consistents i associats a ira o agressivitat) -Les característiques de la família. A. Brun

10 L’AUTOESTIMA Factors de risc que influeixen en la baixa autoestima: A nivell escolar: -L’autoestima del professor determina el tipus de relació i de comunicació. -Allò que el professor expressa a l’alumne sobre la seva conducta. -El tipus de reforç utilitzat. -Les expectatives que té el professor respecte l’alumne. A. Brun

11 L’AUTOESTIMA PREVENCIÓ com a pares: Avaluar de forma real al fill. No comparar-lo amb els altres. Premiar-li els èxits. Premiar l’esforç, no només l’èxit. Ajudar-lo a marcar-se fites assolibles. Escoltar-lo. Parlar-hi de manera adequada. Elogiar-lo de manera adequada. Quan el corregim criticar l’acte, no al fill. Castigar-lo de manera adequada. Donar-li responsabilitats. Fer-li saber que l’estimem. A. Brun

12 L’AUTOESTIMA PREVENCIÓ com a professors: No esperar mateixos resultats acadèmics. Facilitar la possibilitat de triar. Establir normes clares i explícites. Facilitar que l’alumne se senti acceptat i respectat. Establir planificacions realistes de treball. Fomentar les feines en grup. No corregir els alumnes davant la resta dels seus companys. Treballar en col·laboració amb els pares. Reconèixer davant dels alumnes que també cometem errors. A. Brun

13 L’AUTOESTIMA PREVENCIÓ: ESTRATÈGIES QUE CAL TREBALLAR. Afavorir AUTOCONTROL. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES. HABILITATS SOCIALS. A. Brun

14 L’Autocontrol Emocional També... –Autorregulació –Inhibició de conducta –Control del Jo S. Batlle

15 Definició capacitat que ens permet controlar –a nosaltres mateixos el nostre comportament i emocions i no … –que aquestes ens controlin, impedint-nos triar el que volem –sentir i fer –a cada moment de les nostres vides. S. Batlle

16 Implica… La habilitat per –Modificar la conducta –En funció de les demandes Cognitives Emocionals Socials –En una situació específica S. Batlle

17 Forma part del Temperament Temperament –Com a diferencies individuals en reactivitat i autorregulació, amb una base –Constitucional –i influïdes al llarg del temps »per l’herència, la maduració i l’experiència. S. Batlle

18 Quins factors determinen l’autocontrol emocional? El desenvolupament de les diferències individuals en autorregulació implica... –un sistema organitzat de processos Psicològics i Neurofisiològics –que es desenvolupen en el temps en funció de la maduració i l’experiència. S. Batlle

19 Quins factors determinen l’autocontrol emocional? El fet de sentir i expressar emocions ve donat per dos factors: –1.- De predisposició La intensitat de sentir i, –per tant, d'expressar les emocions, és hereditària. –2.- Desencadenants Si el mitjà en el qual ens desenvolupem no afavoreix l'expressió o el control de les emocions, –la capacitat genètica es veurà minvada o potenciada. S. Batlle

20 Quins factors determinen l’autocontrol emocional? Aquests canvis que es produeixen amb el desenvolupament... –es consideren facilitats tant per la maduració biològica i l’ experiència, com per l’ atenció sensible dels pares i educadors, –que donen als nois i noies... »l’oportunitat d’aprendre formes efectives de control S. Batlle

21 Control… d’extern a intern Els infants més petits utilitzen –el recurs de moure, l’orientació de la atenció, més lluny o més a prop dels objectes o persones. A mesura que creixen –el control es fa predominantment verbal i verbal-intern (pensament) S. Batlle

22 Tenim dues ments que no es duen bé … S. Batlle

23 Tenim dues ments que no es duen bé … 1 Talam rep estímul i l’envia simultàniament a l’Amigdala i al Cortex Visual 1 2 Amigdala registra “perill” 3 RespostaPRIMÀRIA 4 L'estímul arriba al cervell conscient per ser processat racionalment 5 RespostaRACIONALAUTO-CONTROL Amb intervenció de l’Hipotàlam si hi ha inhibició S. Batlle

24 Tenim dues ments que no es duen bé… Aquests missatges guiats pel cervell emocional, (sistema límbic) –sense la intervenció del pensament, –contenen una riquesa en saviesa “intuitiva”que no està disponible per al cervell cognitiu, més conscient. No obstant això, el cervell emocional no és capaç de produir un pensament analític o raonament, –i les seves ràpides avaluacions són imprecises i poden estar equivocades. S. Batlle

25 Tenim dues ments que no es duen bé … És precisa la integració entre les emocions i les reflexions... 1.s'ha d'integrar la resposta emocional de sorpresa, de temor, de... 2.amb la comprensió i raonament sobre la situació en si mateixa, 3.per a determinar què és el que s'ha de fer i... decidir quina és la conducta correcta S. Batlle

26 Alguns dubtes… De vegades fem coses que… –Realment ens ajuden a Diferir el control dels infants ??? A passar del control extern al control intern ??? S. Batlle

27 Això ens ajuda…? S. Batlle

28 Això ens ajuda…? S. Batlle

29 Això ens ajuda…? Prioritats p/mare de família –Generacions de BabyBoom’s i X’s: 1.Fer la meva vida més fàcil 2.Fer als meus fills/es feliços 3.Educar-los per a que siguin “bones” persones 4.Viure bé econòmicament per donar-los el necessari S. Batlle

30 1.- Fer la meva vida més fàcil –Evitar els conflictes i confrontacions –Per tant, ignoro les normes i límits –Els hi ho faig tot Els objectius d’aquestes conductes: –menors friccions, més temps per a mi i menor estrès Prioritats… S. Batlle

31 Els sona familiar? … ENQUESTA… Preparo un sopar i cadascun se’l menja –Preparo un sopar però hi ha discussió –Preparo dos sopars, un per als pares i d’altra per als fills –Preparo un sopar per a nosaltres i altres diferents per a cadascun dels fills S. Batlle

32 “Flexibilitat per evitar confrontacions” S. Batlle

33 Prioritats… 2.- Fer als meus fills feliços –Satisfer-los fins el mínim caprici –Fer servir el mínim de disciplina i les seves conseqüències –Tenir cura dels seus drets –Que visquin sense responsabilitats »“ja en tindran forces, de grans” Objectius: –no perdre la seva “amistat” i estimació, sentir-me un “bon pare o mare” i no anar en contra la societat S. Batlle

34 Prioritats… 3.- Educar-los per a que siguin “bones” persones –Buscar que tinguin èxit en tot i evitar-los-hi fracassos –Els educo respectant la seva llibertat i personalitat. La disciplina es mitjançant la persuasió Els convenço cognitivament i no punitivament Objectius: –Sentir-me orgullós d’ells, reflexar allò positiu en mi, sentir-me un pare o mare exitòs S. Batlle

35 “Justificació dels fracassos” S. Batlle

36 Prioritats… 4.- Viure bé econòmicament per donar- los el necessari –Satisfer-los fins el mínim caprici no només amb quantitat sinó amb qualitat –Cobrir-los de bens per evitar discussions entre germans ni ressentiments cap a companys i amics Objectius: –Evitar baixa autoestima per carència de bens S. Batlle

37 Treballar l’Autocontrol Consistència i coherència educativa –Educació Moral Treballar el coneixement de emocions –Pròpies i alienes Treballar el desenvolupament de la Competència Social S. Batlle

38 Treballar l’Autocontrol PROGRAMA “ULISES”: APRENDIZAJE Y DESARROLLO DEL AUTOCONTROL EMOCIONAL PROGRAMA DE APRENDIZAJE Y DESARROLLO DE HABILIDADES SOCIALES “ATENEA” PROGRAMA DE TOMA DE DECISIONES Y SOLUCIÓN DE PROBLEMAS “HÉRCULES” S. Batlle

39 Habilitats Socials Què són les habilitats socials? Quines habilitats socials hi ha? J. Font

40 Què són les habilitats socials? Monjas (1999): "conductes o destreses socials específiques que es necessiten per a executar competentment una tasca de caire interpersonal. Implica un conjunt de comportaments adquirits i apresos i no un tret de la personalitat. Són un conjunt de comportaments interpersonals complexos que s’utilitzen en la interacció amb les altres persones” J. Font

41 Què són les habilitats socials? Habilitat: grau de desenvolupament d’un aprenentatge Monjas (1999): "conductes o destreses socials específiques que es necessiten per a executar competentment un tasca de caire interpersonal. Implica un conjunt de comportaments adquirits i apresos i no un tret de la personalitat. Són un conjunt de comportaments interpersonals complexos que s’utilitzen en la interacció amb les altres persones” J. Font

42 Què són les habilitats socials? Monjas (1999): "conductes o destreses socials específiques que es necessiten per a executar competentment un tasca de caire interpersonal. Implica un conjunt de comportaments adquirits i apresos i no un tret de la personalitat. Són un conjunt de comportaments interpersonals complexos que s’utilitzen en la interacció amb les altres persones” Social: referit a les altres persones Habilitat: grau de desenvolupament d’un aprenentatge J. Font

43 Què entenem per competència social? La competència social pot definir- se com l’eficiència i l’adaptació dels comportaments de la persona, tant els encoberts com els explícits. Les habilitats socials serien els comportaments observables. J. Font

44 HHSS i estils de relació Inhibit o passiu. No diu res sobre el comportament que li molesta. No fa respectar el seus drets. Evita actuar. Conducta verbal: “potser...”, “suposo que...”, “en realitat no és important...” Conducta no verbal: postura tancada, gestos que treuen importància a la situació, absència de contacte visual, mirada baixa, veu baixa, distància interpersonal... Efectes: irritació i ressentiment, baixa autoestima, autoimatge pobra, angoixa, soledat, pèrdua de control i oportunitats, no aconsegueix objectius... J. Font

45 HHSS i estils de relació Agressiu. Demana un canvi immediat en el demés. Intimidació, sarcasme, violència, acusació, amenaça. No té en compte els sentiments ni drets dels demés. Conducta verbal: “Si no tens cura...”, “no et consenteixo...” Interromp i dona ordres. Conducta no verbal: mirada fixa, gestos d’amenaça, veu alta, postura intimidadora, poc espai interpersonal... Efectes: tensió, s’enfada, descontrol, culpa, mala autoimatge, no li agraden els demés, conflictes, perd oportunitats, venjança i ressentiment... Avantatges: la gent no el “trepitja”, aconsegueix objectius immediats. Desavantatges: està sol, refús, li tenen por... J. Font

46 HHSS i estils de relació Assertiu. Estil adequat perquè aconsegueix els objectius interpersonals. Expressa el que vol de manera directa i honesta, indica el que vol de l’altre però mostrant respecte. Defensa els propis interessos i expressa la seva opinió lliurement. És un art. Conducta verbal: Missatges “jo”: penso, crec, em sento, no m’agrada. “Com podem resoldre això”, “què en penses” Conducta no verbal: Contacte ocular directe, conversa, gestos segurs, distància interpersonal adaptada... Efectes: Resol problemes, se sent satisfet i relaxat, se sent a gust amb els demés i amb ell mateix, sent que controla... Avantatges: Resol problemes, autoestima alta, alta competència social. Desavantatge: és difícil!!! J. Font

47 Característiques de les HHSS (Michelson, 1983) S’adquireixen principalment a través de l’aprenentatge (informació, observació, imitació i assaig) Inclouen comportaments verbals i no verbals Incrementen el reforçament social (p.ex. respostes positives del propi medi social) Són recíproques per naturalesa Estan influides per les característiques del medi (p.ex. edat, sexe o status del receptor) J. Font

48 Habilitats Socials Escolta activa Començar i mantenir una conversa Preguntar una qüestió Donar les gràcies Demanar ajut Donar instruccions Seguir instruccions Discutir Convèncer als demés (argumentar) J. Font

49 Habilitats Socials referides als sentiments Conèixer els propis sentiments Expressar els propis sentiments Comprendre els sentiments dels demés (empatia) Afrontar a algú que s’enfada Expressar afecte Afrontar la por Recompensar-se J. Font

50 HHSS alternatives a l’agressió Demanar permís Ajudar als altres Negociar Autocontrol Defensar els propis drets Respondre a una amenaça Evitar una baralla J. Font

51 HHSS referides a l’estrés Exposar una queixa Respondre davant d’una queixa Esportivitat Respondre al fracàs Preparar-se per una conversa difícil Respondre a la pressió de grup J. Font

52 HHSS referides a la planificació Decidir sobre fer alguna cosa Decidir quin ha estat el problema Establiment de finalitats o objectius Decidir sobre les habilitats pròpies Recollir informació Endreçar els problemes per importància Prendre una decisió Concentrar-se en una tasca J. Font

53 Sessió Habilitats socials Presentació de l’habilitat. –En què consisteix? –Per què? Beneficis –Com? Manera efectiva de realitzar-la. –Quan? Situacions Exemples i modelatge. –La persona que entrena en HHSS representa la situació fent de model Assaig i representació de situacions –Role-playing dels participants Diàleg amb retroalimentació i reforçament –Valoració dels elements positius i identificació dels elements a millorar Proposta de feines per la setmana –Generalització en la vida quotidiana J. Font

54 Anna, Jordi i Iago