1 Pràcticum I Psicologia Clínica Fundació i Associació APADIS Belén Hermoso Garrido - Aula 1

2 Fundació i Associació APADIS L’entitat es troba situada al municipi de Les Franqueses del Vallès, al barri de Bellavista. Des de la seva formació, l’any 1994, es dedica a l’atenció a persones amb discapacitat física o psíquica, i/o malaltia mental associada. Treballa de forma coordinada amb professionals de la salut mental, serveis socials, centres educatius de la zona.

3 Serveis que ofereix Inserció laboral Projecte Plusmotiva Servei de lleure Llar Pas a Pas Servei d’atenció familiar Centre de tarda

4 Objectius Defensar la dignitat i els drets de les persones amb discapacitat. Millorar la seva qualitat de vida, assolint una plena integració en tots els àmbits. Donar suport a les famílies, com a element important en el desenvolupament dels seus integrants.

5 Orientació teòrica Sistèmica: derivada de la teràpia familiar, emfatitzant en la importància de la dinàmica dels processos comunicatius i les interaccions que s’esdevenen entre els membres d’un sistema, per tal de provocar canvis en aquests processos i comprendre la persona i el context en el qual es desenvolupa.

6 Assistència a classes de formació integral. Assistència i participació en dinàmiques de grup: autoconfiança, autoconcepte, habilitats socials i comunicatives. Assistència a reunions de valoració. Activitat pràctica I Projecte PLUSMOTIVA

7 Treball com a coterapeuta. Assistència a cites psiquiàtriques. Avaluació de casos nous. Administració, correcció i devolució de resultats d’un instrument d’avaluació: Inventari d’Avaluació de la Personalitat (PAI). Activitat pràctica II Servei d’atenció psicològica familiar

8 Treball com a coterapeuta Demanda provinent dels pares. Motiu de la demanda: conductes disruptives a casa, problemes d’identitat sexual. Intervenció cognitiu conductual àrea socioafectiva àrea conductual Cas 1: GM – home, 22 anys; Retard mental lleuger.

9 Assistència a cites psiquiàtriques Psicoeducació: instauració d’hàbits. Estabilització emocional, reforçament. Demanda provinent de la psicòloga del centre. Motiu de la demanda: descompensació, dissociació, astènia, anhedonisme, labilitat emocional, baixa motivació. Cas 2: CS – dona, 27 anys; Intel·ligència límit i trastorn límit de la personalitat.

10 Demanda provinent dels pares. Motiu de la demanda: conductes desafiants, especialment dirigides a la mare, excessiva passivitat. Avaluació de casos nous Elaboració anamnesi Tècniques projectives: Test de la família Cas 3: FP – home, 21 anys; Esquizofrènia catatònica (diagnòstic inicial). Rediagnòstic: Trastorn de l’espectre autista (TEA)

11 Administració d’una prova d’avaluació Sessió de seguiment: evolució del pacient i detecció de problemes nous. Administració de l’Inventari d’Avaluació de la Personalitat (PAI). Cas 4: AM – home, 52 anys; Trastorn depressiu major greu.

12 PAI Format per 344 ítems 22 escales: 4 escales de validesa: inconsistència, infreqüència, impressió negativa i impressió positiva. 11 escales clíniques: queixes somàtiques, ansietat, trastorns relacionats amb l’ansietat, depressió, mania, paranoia, esquizofrènia, trets límits, trets antisocials, problemes amb l’alcohol i problemes amb les drogues. 5 escales de consideració per al tractament: agressió, idees suïcides, estrès, manca de suport social i rebuig al tractament. 2 escales de relacions interpersonals: dominància i afabilitat.

13 Correcció i devolució de resultats d’una prova d’avaluació Administració del PAI. Resultats: sense patologia, possible fòbia social (pendent d’avaluar). Intervenció: habilitats socials i comunicatives. Demanda provinent dels pares. Motiu de la demanda: conductes desafiants amb la mare. No surt gaire de casa, preocupació excessiva pels diners, manca d’atenció. Cas 5: AG – home, 19 anys; Retard mental lleuger.

14 Aprenentatges Adquisició de coneixements bàsics i habilitats del rol del psicòleg clínic (empatia, autenticitat, acceptació positiva incondicional,…). Importància de l’aliança terapèutica. Importància dels aspectes ètics: confidencialitat, tractament de dades,… Familiarització amb instruments d’avaluació: entrevista clínica, inventaris (PAI), tècniques projectives (Test de la Família). Sessions de tractament i tècniques d’intervenció. Elaboració de l’informe psicològic. Prospeccions de futur

15 Bibliografia American Psychiatric Association (2002). DSM-IV-TR. Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales. Texto revisado. Barcelona: Masson. Bados, A. i García, E. (2002a). La eficacia y efectividad de la intervención en psicología clínica y de la salud. Barcelona: Universidad de Barcelona. Barquin, M.; Miguel, L.; García, P.; López, M. y Marín, A. I. (2001). La autodeterminación de las personas con discapacidad intelectual. Madrid: FEAPS. Bataller, A., Beneito, R., Sáenz, N., i Vidal, R. (2012). Treball final de carrera. Barcelona: FUOC. Bermúdez, C. i Brik, E. (2010). Terapia familiar sistémica: Aspectos teóricos y aplicación práctica. Madrid: Editorial Síntesis. Botella, L. i Feixas, G. (1994). Eficacia de la psicoterapia: Investigaciones de resultados. En M. Garrido y J. García (Comps.), Psicoterapia: modelos contemporáneos y aplicaciones (pp. 91-104). Valencia: Promolibro. Caballo, V. (1997). Manual para el tratamiento cognitivo-conductual de los trastornos psicológicos. Madrid: Siglo XXI. Consumer Reports (2004, Octubre). Drugs vs. talk therapy. Vol. 69, pp. 22-29. Corbitt, E. M.; Malone, K. M.; Haas, G. L. i Mann, J. J. (1996). Suicidal behavior in patients with major depression and comorbid personality disorders. J Affect Disord, 20; 39(1): 61-72. Cormier, W. i Cormier, L. (1994). Estrategias de entrevista para terapeutas: Habilidades básicas e intervenciones cognitivo- conductuales. Bilbao: Desclée de Brouwer. (Original de 1991.) Caps. 2-6 y 20. Feixas, G. i Miró, M. T. (1993). Aproximaciones a la psicoterapia: Una aproximación a los tratamientos psicológicos. Barcelona: Paidós. Fernández-Ballesteros, R. (2008). Evaluación Psicológica. Conceptos, métodos y estudio de casos. Madrid: Pirámide. Klin, A. i Volkmar, F.R. (1997). Asperger’s Syndrome. In D.J. Cohen & F.R. Volkmar (Eds.) Handbook of Autism and Pervasive Developmental Disorders, 2ona. ed., New York: Wiley and Sons. Rogers, Carl (1980). Persona a persona. Editorial Amorrortu: Buenos Aires. Szatmari, P. (1998) Differential diagnosis of Asperger's disorder. In Asperger's Syndrome or High Functioning Autism? (eds E. Schopler, G. Mesibov i L. Kunce). New York: Plenum. Vallejo Ruiloba, J. (2011). Introducción a la Psicopatología y la Psiquiatría. Barcelona: Masson. Wehmeyer, M. I. Autodeterminación y personas con discapacidades severas. SIGLOCERO, Revista Española sobre Discapacidad Intelectual, Vol.37 (4), Num. 220, pp. 5-16. [online] Consultada el dia 8 d’octubre de 2012 d’ http://sid.usal.es/idocs/F8/ART9350/articulos1.pdfhttp://sid.usal.es/idocs/F8/ART9350/articulos1.pdf Zanarini, M. C.; Frankenburg, F. R.; Dubo, E. D.; Sickel, A. E.; Trikha, A,; Levin, A. i Reynolds, V. (1998). Axis I Comorbidity of Borderline Personality Disorder. Am J Psychiatry, 155(12):1733-17399. PAI. Inventario de Evaluación de la Personalidad. http://web.teaediciones.com/PAI--INVENTARIO-DE-EVALUACION-DE-LA-PERSONALIDAD.aspx [Data de consulta: 02/11/2012]http://web.teaediciones.com/PAI--INVENTARIO-DE-EVALUACION-DE-LA-PERSONALIDAD.aspx