1 PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITACAPACITAT COMUNICATIVA EN LLENGUA ESCRITA DIDÀCTICA DE LA LLENGUA. ESCRIPTURA GIRONA, 22 DE NOVEMBRE DE 2010 Margarida Falgàs Isern – DDE – Àrea de Lengua – UdG – Formadora de L’ICE – Dt. Educació

2 FINALITATS Compartir un marc pedagògic-didàctic del procés de desenvolupament i apropiació de la llengua escrita. Reflexionar sobre la intervenció docent en els diferents moments de la interacció didàctica. Analitzar la metodologia de l’escriptura a l’escola per desenvolupar la competència escrita

3 OBJECTIU: APRENDRE A ESCRIURE I A LLEGIRL’ alumnat La finalitat comunicativa. (capacitats i competències) L’entorn. El context El text. El codi. La interacció didàctica. Paper del docent Participació i autonomia de l’alumnat

4 EN L’ENSENYAMENT – APRENENTATGE DE LA LECTURA I DE L’ESCRIPTURAPERSPECTIVES EN L’ENSENYAMENT – APRENENTATGE DE LA LECTURA I DE L’ESCRIPTURA Basades en ENSENYAMENT CONEIXEMENT MÈTODES ACTIVITATS OBJECTIUS CONCRETS ATENCIÓ INDIVIDUAL APRENENTATGE ADQUISICIÓ ESTRATÈGIES I RECURSOS SITUACIONS D’ÚS OBJECTIUS GLOBALS INTERACCIÓ

5 LA INTERACCIÓ DIDÀCTICACAPACITATS EL PROCÉS EL CURRÍCULUM

6 CAPACITATS QUE INTERVENEN EN L’ADQUISICIÓ DE LA LLENGUA ESCRITAAFECTIVES - PERSONALS SOCIALS- CULTURALS PSICOMOTRIUS AUTOESTIMA VALORACIÓ INICIATIVA ESFORÇ MOTIVACIÓ INTRÍNSECA ATENCIÓ COMUNICACIÓ FUNCIONALITAT (l. escrita) CONTEXT MOTIVACIÓ CONVENCIONS SOCIALS – CULTURALS C0NEIXEMENTS MÓN DOMINI PARTS DEL COS CONTROL SEGMENTARI LATERALITAT DIRECCIONALITAT DISTRIBUCIÓ EN L’ESPAI TO MUSCULAR GRAFISME-TRAÇ-LLETRA COGNITIVES ADQUISICIÓ DEL CODI Etapes d’adquisició del codi alfabètic Habilitats i procediments de codificació i descodificació LINGÜÍSTIQUES REFLEXIVES Tipologia textual Morfosintaxi Lèxic Fonètica - Ortografia COMPOSICIÓ ESCRITA COMPRENSIÓ LECTORA Contextualització Planificació Procés lector Redacció Estratègies Revisió Nivells de comprensió: Reelaboració literal, interpretatiu, crític, reflexiu

7 Relació de les 4 habilitats lingüístiques:

8 PROCÉS D’ADQUISICIÓ DEL CODIALFABETITZACIÓ NORMATIVA REFLEXIÓ SOBRE EL FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA

9 ALFABETITZACIÓ FASES D’APROPIACIÓ DEL CODI ESCRITADEQUACIÓ A L’ALUMNAT: edat i context CURRÍCULUM: desenvolupament capacitats i adquisició de competències EVIDÈNCIES: què produeix l‘alumnat i perquè, què necessita per avançar PAPER DEL DOCENT PAPER DE L`INFANT PROCÉS DE REFLEXIÓ Necessitats Interrogants respecte el treball d’aula i d’escola

10 DIMENSIONS DE LA LLENGUA ESCRITAPer codificar i descodificar cal considerar la dimensió /consciència : FUNCIONAL - TEXTUAL GRÀFICA LÈXICA – MORFOLÒGICA - SINTÀCTICA SIL·LÀBICA FONOLÒGICA ORTOGRÀFICA

11 CONSCIÈNCIA FUNCIONALDIMENSIÓ COMUNICATIVA: perquè necessitem escriure i llegir ÚS REAL DE L’ENTORN DE L’ALUMNAT ( educació infantil i nouvinguts). EL LLENGUATGE ESCRIT CURRICULAR: definir, explicar, anomenar, etc. Les activitats es podran classificar en: Ús pràctic o social Ús científic Ús literari

12 MORFOSINTÀCTICA i LÈXICARECONEIXEMENT DE LA FRASE I ELS MOTS que la componen com a portadors de significat. DOMINI DEL VALOR SEMÀNTIC dins un context: frase o text. La consciència lèxica s’adquireix en funció de la morfosintàctica. S’adquireix amb L’ÚS I REFLEXIÓ. Demana un treball de reflexió, memorització i creació sobre la semàntica: camps semàntics, diccionaris, lèxic específic, jocs de paraules, etc. Implica HABILITATS COGNITIVES: d’associació, memorització i creació.

13 CONSCIÈNCIA SIL·LÀBICA / FONOLÒGICARelació llengua oral – escrita: A NIVELL SIL·LÀBIC O FONOLÒGIC. Coneixement de la síl·laba com element d’anàlisi i síntesi en el procés de codificació i descodificació. Domini de la relació fonema – grafema. Domini de la percepció oral i la representació escrita. És l’element analític del procés d’adquisició del codi.

14 CONSCIÈNCIA FONOLÒGICARepresenta dominar la relació entre llengua oral i escrita a partir de la relació fonema – grafema. Implica un domini de la percepció oral i la representació escrita. És l’element analític del procés d’adquisició del codi. Implica analitzar les diferents relacions entre sons i lletres del codi alfabètic.

15 CONSCIÈNCIA ORTOGRÀFICARepresenta la noció de L’ASPECTE ARBITRARI del codi escrit. Implica dominar les diverses relacions que s’estableixen entre fonema-grafema Suposa un coneixement dels trets específics que regeixen la codificació i descodificació. Normativa Pressuposa un domini de la percepció auditiva i de la percepció visual S’interioritza a partir de la REFLEXIÓ EN L’ÚS del funcionament de la llengua

16 CONSCIÈNCIA ORTOGRÀFICAProcés per activar la memòria visual ortogràfica premises audició record sensació escriptura prèvies correcta visual de correcció = correcta

17 Procés de composició escritaMOMENTS D’ESCRIPTURA

18 Model de Hayes y Flower (1980)SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ EL PROBLEMA RETÒRIC EL TEXT QUE ES VA REALIZANT Tema Audiència Propòsits Model de Hayes y Flower (1980) MEMÒRIA A LLARG TERMINI PLANIFICAR REDACTAR REVISAR Coneixement del tema i de l’audiència. g e n r a organitzar llegir escriure Coneixement dels plans d’escriptura. Observació de models Experiència d’escriptura refer formular objectius CONTROL

19 Processos cognitius relacionats en l’adquisició de la lectura i de l’escripturaEXPRESSIUS Relacionats amb el procés d’escriptura REPRODUIR – IMITAR – DENOMINAR - REFER UTILITZAR - APLICAR –CONFECCIONAR VERBALITZAR - REPRESENTAR – ELABORAR – EXPANDIR – CONSTRUIR ASSOCIAR - RELACIONAR – COMPLETAR - ENRIQUIR PLANIFICAR- ESTRUCTURAR- ORDENAR – SEQÜENCIAR – ORGANITZAR REGULAR ADEQUAR EXPLICAR - NARRAR - DESCRIURE – INFORMAR – DONAR ORDRES – ARGUMENTAR - ... COMPRENSIUS Relacionats amb l’adquisició de la lectura RECONÈIXER – IDENTIFICAR SELECCIONAR – DIFERENCIAR –COMPARAR - TRIAR – APARELLAR – DISTINGIR – LOCALITZAR – ASSOCIAR RETENIR – MEMORITZAR ANTICIPAR – INVENTAR – IMAGINAR - FER HIPÒTESIS INFERIR – GENERALITZAR INTERPRETAR – RELACIONAR - AMPLIAR – DESCOBRIR - ORGANITZAR –INTEGRAR – DIFONDRE. – RECONSTRUIR – RESPONDRE

20 L’ACTE COMUNICATIU D’ESCRIUREO R I E N T A C I O CREACIÓ D’UNA EXCUSA, UNA SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ: - tema/ - lectors / - finalitat ACTE D’ESCRIURE: CONTINGUT – TEXT Planificar : oral per ser escrit o per escrit Escriure: compartit, personal, col·lectiva Revisar: llegir la pròpia escriptura, reelaborar PRESENTAR, EDITAR, PUBLICAR Presentació Fer llegir Acomplir el propòsit inicial G U I A S U P O R T

21 HABILITATS COGNITIVESESCRIURE PER APRENDRE HABILITATS COGNITIVES analitzar, comparar, classificar, identificar, interpretar, inferir, deduir, transferir, valorar, ... HABILITATS COGNITIVO LINGÜÍSTIQUES DESCRIURE - DEFINIR- RESUMIR - EXPLICAR - JUSTIFICAR - ARGUMENTAR -DEMOSTRAR GÈNERES TEXTUALS descriptiu, narratiu, explicatiu, instructiu i argumentatiu

22 EL TEXT: Currículum. Tradició escolar Reflexió docentÚs i funcionalitat Característiques lingüístiques Gèneres textuals

23 TEXT NORMATIVA: ORTOGRAFIA I PRESENTACIÓ FINALITAT I ÚS AdequacióASPECTES TEXTUAL - GRÀFICS Coherència i cohesió MORFOLOGIA I SINTAXIS GÈNERES NORMATIVA: ORTOGRAFIA I PRESENTACIÓ

24 LA INTERACCIÓ DIDÀCTICADisseny de seqüències Activitats i recursos El paper docent

25 INTERVENCIÓ DOCENT CREACIÓ DE CONTEXTOS I SITUACIONS FUNCIONALS I CREATIUS ORGANITZACIÓ DEL GRUP: ESCRIPTURA COMPARTIDA, COL·LECTIVA, PERSONAL. ESTIMULACIÓ ESCRITA: GUIES D’ESCRIPTURA, REFERENTS, PAUTES, ESCRIURE PER SER LLEGIT. REFLEXIÓ EN EL PROCÉS COM MOMENT D’ENS/APR. AVALUACIÓ DEL PROCÉS. AUTONOMIA I PARTICIPACIÓ ACTIVA DELS APRENENTS. ORIENTACIÓ, GUIA I SUPORT DELS DOCENTS.

26 SEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUESAFAVORIR LA CAPACITAT DE COMUNICACIÓ ESCRITA EN ELS DIFERENTS ÀMBITS DE RELACIÓ SOCIAL: ORGANITZACIÓ D’AULA I DEL GRUP CIENTÍFICA: ADQUISICIÓ DE CONEIXEMENS: PROJECTES, CENTRE D’INTERÈS, ETC. LITERÀRIA: CONTES, POEMES, ETC. ESCOLAR: PRESENTAR LES PRODUCCIONS

27 Què necessitem reformular, replantejar, fer, …FUNCIONALITAT DE L’ESCRIPTURA. ELS TEXTOS ESCRIURE PER SER LLEGIT. SITUACIONS ACOMPANYAMENT: modelatge, guiatge, guies d’escriptura, pautes de correcció, … INTERVENCIÓ ESFORÇ EN ESCRIURE: atenció, valoració, seguiment. PAPER ALUMNAT TEMPS PER ESCRIURE. ORGANITZACIÓ

28 COM HO PODEM FER? BUSCAR ESPAIS D’ESCRIPTURA REALS, SIGNIFICATIUS, MOTIVADORS QUE PERMETIN: PROTAGONISME DE L’ALUMNAT TEXTOS COMPLETS I REALS ESCRIURE DINS LES ÀREES: habilitats lingüístiques REFLEXIÓ SOBRE EL PROPI TEXT INTERVENCIÓ RELLEVANT: segons necessitats

29 PROPOSTES PER COMPATIRLA LLENGUA ESCRITA A ED. INFANTIL (la llengua oral) LA INTERVENCIÓ EN LES BECEROLES DE L’ALFABETITZACIÓ: cicle inicial (La frase) APRENENTATGE CONSCIENT DEL PROCÉS D’ESCRIPTURA A TOTA L’ESCOLARITAT: ensenyar a escriure a cicle mitjà i superior (taller d’escriptura – Escriure ciència) S’APRÈN A ESCRIURE REFLEXIONANT SOBRE EL QUE S’ESCRIU. Parlar del que s’escriu ESCRIURE TEXTOS ACADÈMICS. Text expositiu ...

30 Per mi ha estat una estona molt profitosa.APRENDRE A ENSENYAR A ESCRIURE, ENSENYAR A APRENDRE A ESCRIURE: UN REPTE AMB ENTUSIASME, RESPONSABILITAT I REFLEXIÓ CONSTANT Gràcies, per escoltar i compartir aquestes reflexions, Margarida