1 Proves diagnòstiques (Jornada FAPA, 16 maig 2015) Francesc JProves diagnòstiques (Jornada FAPA, 16 maig 2015) Francesc J. Hernàndez (Departament de Sociologia i Antropologia Social)
2 Vicente Borrás y Mompó (1835-1903): Examen à lécoleVicente Borrás y Mompó ( ): Examen à lécole. Coutume de Valence Quadre perdut, reproducció d’una fotografia de J. Laurent, fototeca de Patrimoni Històric
3 Durant dècades les ciències de l’educació han intentat superar l’angoixa dels examens. Aquest fou el sentit de l’avaluació contínua. Ara, tornem a l’angoixa... La LOMQE parla 48 vegades de “proves” al seu articulat.
4 Les proves diagnòstiques:Estan mal fetes. Encara que estigueren ben fetes, són perjudicials. Encara que no foren perjudicials, no solucionen els problemes educatius.
5 Les proves diagnòstiques:Estan mal fetes. Encara que estigueren ben fetes, són perjudicials. Encara que no foren perjudicials, no solucionen els problemes educatius.
6 Proves diagnòstiques mal fetes Exemples reals: -País Valencià -Comunitat de Madrid -Ministeri d’Educació -Internacionals
7 Proves diagnòstiques mal fetes Exemples reals: -País Valencià -Comunitat de Madrid -Ministeri d’Educació -Internacionals
8 Una bossa de creïlles fregides pesa 100 gramsUna bossa de creïlles fregides pesa 100 grams. Quantes bosses pots omplir amb quilo i mig de creïlles fregides? Prova diagnòstica de la Comunitat Valenciana, 19 de gener de 2006 (El País, , Comunitat Valenciana)
9 1,5 quilo de creïlles = 1.500 grams de creïlles Una bossa de creïlles fregides pesa 100 grams. Quantes bosses pots omplir amb quilo i mig de creïlles fregides? 1,5 quilo de creïlles = grams de creïlles 1 bossa de creïlles fregides pesa 100 grams Però, quan pessa la bossa buida? Prova diagnòstica de la Comunitat Valenciana, 19 de gener de 2006 (El País, , Comunitat Valenciana)
10 El pati de Juan mesura 100 metres de llarg i 50 d'ampleEl pati de Juan mesura 100 metres de llarg i 50 d'ample. Joan li ha donat 10 voltes corrent aquest matí. Quants quilòmetres ha recorregut? Prova diagnòstica de la Comunitat Valenciana, 19 de gener de 2006 (El País, , Comunitat Valenciana)
11 Quina trajectòria ha seguit Joan? Ha anat Joan pegat a la tanca?El pati de Juan mesura 100 metres de llarg i 50 d'ample. Joan li ha donat 10 voltes corrent aquest matí. Quants quilòmetres ha recorregut? Quina trajectòria ha seguit Joan? Ha anat Joan pegat a la tanca? Prova diagnòstica de la Comunitat Valenciana, 19 de gener de 2006 (El País, , Comunitat Valenciana)
12 En un avió que va de València a Oviedo viatgen 367 personesEn un avió que va de València a Oviedo viatgen 367 persones. En una escala a Madrid pugen 246 persones. Quantes persones viatgen en total? Prova diagnòstica de la Comunitat Valenciana, 19 de gener de 2006 (El País, , Comunitat Valenciana)
13 -Viatja la tripulació? Quants en són? -No hi ha aeroport a Oviedo En un avió que va de València a Oviedo viatgen 367 persones. En una escala a Madrid pugen 246 persones. Quantes persones viatgen en total? -Viatja la tripulació? Quants en són? -No hi ha aeroport a Oviedo -No hi ha escales als vols peninsulars -No puja ningú en una escala? -No hi ha avions per a = 613 persones, i si n’hi haguera no podrien aterrar en aeroports menuts. Prova diagnòstica de la Comunitat Valenciana, 19 de gener de 2006 (El País, , Comunitat Valenciana)
14
15
16 Proves diagnòstiques mal fetes Exemples reals: -País Valencià -Comunitat de Madrid -Ministeri d’Educació -Internacionals
17 Per què una balena no és un peix si viu al mar?Prova diagnòstica (sorpresa) de la C. A. de Madrid, primera meitat d'octubre de 2005 (El País, , Madrid, p. 7)
18 Per què una balena no és un peix si viu al mar?Què te a veure que visca al mar? (Hi ha peixos que viuen a la mar i que no hi viuen; hi ha éssers vius a la mar que són peixos i altres que no ho són) La balena no és un peix perquè la comunitat científica no l’ha classificada així. Prova diagnòstica (sorpresa) de la C. A. de Madrid, primera meitat d'octubre de 2005 (El País, , Madrid, p. 7)
19 Proves diagnòstiques mal fetes Exemples reals: -País Valencià -Comunitat de Madrid -Ministeri d’Educació -Internacionals
20 Proves diagnòstiques mal fetes Exemples reals: -País Valencià -Comunitat de Madrid -Ministeri d’Educació Llengua Ciències Matemàtiques
21 La descripció del jardí és: 1. Breu 2. Fantàstica 3. Realista [Es presenta un fragment extret d'Industrias y andanzas de d'Alfanhuí de Sánchez Ferlosio. En aquest fragment es descriu la casa i els jardins que contempla Alfanhuí. Després que l'alumne ha llegit el text, ha de respondre a la pregunta]: La descripció del jardí és: 1. Breu 2. Fantàstica 3. Realista 4. Imaginativa Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
22 La descripció del jardí és: 1. Breu [10%] 2. Fantàstica [26%] [Es presenta un fragment extret d'Industrias y andanzas de d'Alfanhuí de Sánchez Ferlosio. En aquest fragment es descriu la casa i els jardins que contempla Alfanhuí. Després que l'alumne ha llegit el text, ha de respondre a la pregunta]: La descripció del jardí és: 1. Breu [10%] 2. Fantàstica [26%] 3. * Realista [18%] 4. Imaginativa [43%] Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
23 Proves diagnòstiques mal fetes Exemples reals: -País Valencià -Comunitat de Madrid -Ministeri d’Educació Llengua Ciències Matemàtiques
24 4. En el lloc de procedència (entorn natural)[Es presenta l'anunci d'un circ amb tota la informació precisa sobre l'espectacle que ofereix. Després que l'alumne ha vist i llegit el text, ha de respondre a la pregunta]: En quin altre lloc més apropiat podries trobar els mateixos animals de l'anunci? 1. En el Zoo 2. En el Circ 3. En la Plaça de Bous 4. En el lloc de procedència (entorn natural) Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
25 4. * En el lloc de procedència (entorn natural) [30%][Es presenta l'anunci d'un circ amb tota la informació precisa sobre l'espectacle que ofereix. Després que l'alumne ha vist i llegit el text, ha de respondre a la pregunta]: En quin altre lloc més apropiat podries trobar els mateixos animals de l'anunci? 1. En el Zoo [56%] 2. En el Circ [9%] 3. En la Plaça de Bous [3%] 4. * En el lloc de procedència (entorn natural) [30%] Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
26 De la bicicleta es pot dir que: 1. És una màquina simple, perquè no té motor 2. No és una màquina, perquè necessita energia muscular per a funcionar 3. És una màquina complexa, perquè amb ella es pot anar a molts llocs 4 És una màquina complexa, perquè està formada per molts operadors combinats que permeten el seu funcionament Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
27 De la bicicleta es pot dir que: 1. És una màquina simple, perquè no té motor [18%] 2. No és una màquina, perquè necessita energia muscular per a funcionar [46%] 3. És una màquina complexa, perquè amb ella es pot anar a molts llocs [12%] 4 * És una màquina complexa, perquè està formada per molts operadors combinats que permeten el seu funcionament [20%] Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
28 La majoria dels metalls procedeixen de: 1. El ferro 2. Les roques 3La majoria dels metalls procedeixen de: 1. El ferro 2. Les roques 3. Les mines 4. La indústria metal·lúrgica Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
29 La majoria dels metalls procedeixen de: 1. El ferro [30%] 2La majoria dels metalls procedeixen de: 1. El ferro [30%] 2. * Les roques [12%] 3. Les mines [27%] 4. La indústria metal·lúrgica [29%] Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
30 Proves diagnòstiques mal fetes Exemples reals: -País Valencià -Comunitat de Madrid -Ministeri d’Educació Llengua Ciències Matemàtiques
31 Javier i Begoña estan jugant a les birlesJavier i Begoña estan jugant a les birles. Javier ha tirat 9 vegades i les seues puntuacions han sigut: 4, 4, 0, 2, 1, 6, 3, 8, 8. Begoña ha tirat 6 vegades i ha puntuat: 5, 1, 3, 2, 7, 6. Qui creus que té millor punteria? 1. Javier 2. Begoña 3. Per igual 4. No ho sé Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
32 Per què Javier tira 9 vegades i Begoña 6? Javier i Begoña estan jugant a les birles. Javier ha tirat 9 vegades i les seues puntuacions han sigut: 4, 4, 0, 2, 1, 6, 3, 8, 8. Begoña ha tirat 6 vegades i ha puntuat: 5, 1, 3, 2, 7, 6. Qui creus que té millor punteria? 1. Javier [40%] 2. Begoña [35%] 3. * Per igual [17%] 4. No ho sé [6%] Per què Javier tira 9 vegades i Begoña 6? Punteria no és mitjana de punts. Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
33 Amb dos triangles iguals es poden formar aquestes tres figures:¿Quina de les afirmacions següents és la correcta? 1. Les tres figures tenen el mateix perímetre 2. Les figures a i b tenen el mateix perímetre 3. Les tres figures tenen la mateixa àrea 4. Les figures a i c tenen distint perímetre Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
34 Amb dos triangles iguals es poden formar aquestes tres figures:¿Quina de les afirmacions següents és la correcta? 1. Les tres figures tenen el mateix perímetre [20%] 2. Les figures a i b tenen el mateix perímetre [15%] 3. * Les tres figures tenen la mateixa àrea [23%] 4. Les figures a i c tenen distint perímetre [37%] Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
35 Una formiga es desplaça, des del punt P(-5, 4) del pla cartesià, 5 unitats cap a la dreta i 7 unitats cap avall. En quin punt es troba ara? 1. En el punt de coordenades (0, -3) 2. En el punt de coordenades (0, 11) 3. En el punt de coordenades (-10, 11) 4. En el punt de coordenades (-10, -3) ns/nc Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
36 Una formiga es desplaça, des del punt P(-5, 4) del pla cartesià, 5 unitats cap a la dreta i 7 unitats cap avall. En quin punt es troba ara? 1. * En el punt de coordenades (0, -3) [41%] 2. En el punt de coordenades (0, 11) [17%] 3. En el punt de coordenades (-10, 11) [19 %] 4. En el punt de coordenades (-10, -3) [8%] ns/nc [15%] Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
37 Un pla cartesià és un ens geomètric bidimensional.Una formiga es desplaça, des del punt P(-5, 4) del pla cartesià, 5 unitats cap a la dreta i 7 unitats cap avall. En quin punt es troba ara? Un pla cartesià és un ens geomètric bidimensional. Hi ha formigues bidimensionals? “Desplaçar-se” vol dir afegir una dimensió. Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
38 Javier i José Luis han comprat cadascú un rem de 3 mJavier i José Luis han comprat cadascú un rem de 3 m. Els ascensors de cada casa tenen les dimensions següents: En casa de Javier: Amplària: 1,5 m Profunditat 2 m Altura: 2 m. En casa de José Luis: Amplària 1,5 m Profunditat 1,5 m Altura 2,2 m. ¿Tindrà algun d'ells que utilitzar, necessàriament, altres mitjans distints de l'ascensor per a pujar el rem a sa casa? Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
39 Calcularíem o mesuraríem directament?Javier i José Luis han comprat cadascú un un rem de 3 m. Els ascensors de cada casa tenen les dimensions següents: En casa de Javier: Amplària: 1,5 m Profunditat 2 m Altura: 2 m. En casa de José Luis: Amplària 1,5 m Profunditat 1,5 m Altura 2,2 m. ¿Tindrà algun d'ells que utilitzar, necessàriament, altres mitjans distints de l'ascensor per a pujar el rem a sa casa? Dimensions ascensors! Calcularíem o mesuraríem directament? És un problema inexistent per a la major part de la humanitat i, a més, irresoluble! Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
40 S’ha de calcular la diagonal menor i la major...Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
41 Però... Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
42 Es tracta de rems, però no tenim la dimensió de la pala o de les pales!Font: Institut Nacional de Qualitat i Avaluació (ince) del mecd: Avaluació de l‘Ed. Primària. Dades bàsiques 1999 i Avaluació de l'ESO 2000
43 Proves diagnòstiques mal fetes Exemples reals: -País Valencià -Comunitat de Madrid -Ministeri d’Educació -Internacionals
44 Font: El País, 13 d’abril i 14 d’abril de 2015.
45 Font: El País, 13 d’abril i 14 d’abril de 2015.
46 Les proves diagnòstiques:Estan mal fetes. Encara que estigueren ben fetes, són perjudicials. Encara que no foren perjudicials, no solucionen els problemes educatius.
47 Precedent del thatcherisme (1979-1990)Geoff Whitty, que ocupava la prestigiosa càtedra Mannheim de l´Institut d´Educació de la Universitat de Londres, va estudiar als anys 90 l´efecte del districte únic, combinat amb rànquings d´escoles. La seua conclusió fou que, tots dos factors, produïen una intensificació de les diferències socials, legitimades ara amb una nova retòrica. El conegut efecte Mateu: els centres millor classificats poden seleccionar millor l´estudiantat; dels pitjors classificats fug l´estudiantat que pot fer-ho (per exemple, perquè pertanyen a famílies amb més diners o millors horaris laborals per portar els xiquets i les xiquetes a escoles allunyades). Amb el temps, els centres pitjors classificats esdevenen pèssims. La demanda d´ensenyament privat augmenta i els seus preus (com ja passa ací).
48 Precedent NCLB “No Child Left Behind” “Que Cap Nen Es Quede Enrere” Una llei per tancar la bretxa de rendiment amb rendició de comptes, flexibilitat i elecció, de manera que cap nen es quede enrere.
49 The Death and Life of the Great American School System: How Testing and Choice Are Undermining Education (New York: Basic Books, 2010) La vida I la mort del gran sistema educatiu americà. Com les proves diagnòstiques I la llibertat d’elecció de centre han soscavat l’educació Reign of Error. The Hoax of the Privatization Movement and the Danger to America’s Public Schools (New York: Vintage Books, 2013) Regnat de l'Error. La gran estafa del moviment de privatització i el perill per a les escoles públiques d'Amèrica
50 NLCB was a punitive law based on erroneous assumptions about how to improve schools. It assumed that reporting test scores to the public would be an effective lever for school reform. It assumed that changes in governance would lead to school improvement. It assumed that shaming schools that were unable to lift test scores every year -and the people who work in them- would lead to higher scores. It assumed that low scores are caused by lazy teachers and lazy principals, who need to be threatened with the loss of their jobs. Perhaps most naively, it assumed that higher test scores on standardized tests of basic skills are synonymous with good education. Its assumptions were wrong. Testing is not substitute for curriculum and instruction. Good education cannot be achieved by a strategy of testing children, shaming educators, and closing schools. Diane Ravitch: The Death and Life of the Great American School System: How Testing and Choice Are Undermining Education, pp
51 No Child Left Behind fou una llei punitiva basada en suposicions errònies sobre com millorar les escoles. Suposà que informar dels resultats de les proves al públic seria una palanca eficaç per a la reforma de l'escola. Suposà que canvis en la governança portarien a la millora escolar. Se suposà que avergonyint les escoles que foren incapaces d'aixecar els resultats de les proves cada any -i les persones que hi treballen- donaria lloc a una puntuació més alta. Suposà que les puntuacions baixes eren causades per mestres mandrosos i directors mandrosos, que necessitaven ser amenaçats amb la pèrdua dels seus llocs de treball. Potser el més ingenu fou que se suposà que unes qualificacions més altes en les proves estandarditzades d'habilitats bàsiques eren sinònim de bona educació. Els seus supòsits estaven equivocats. Les proves no són un substitut per al currículum i la instrucció. Una bona educació no es pot aconseguir mitjançant una estratègia de posar a prova els nens, avergonyir els educadors i tancar de les escoles. Diane Ravitch: The Death and Life of the Great American School System: How Testing and Choice Are Undermining Education, pp
52 The cardinal rule of psychometrics is this: a test should be used only for the purpose for which it is designed. The tests are designed to measure student performance in comparison to a norm; they are not designed to measure teacher quality or teacher "performance". Teaching is multifaceted and complex. Good teachers want students to participate in discussion and debate in the classrooms; they want students to be active and engaged learners and to take the initiative in exploring more than what was assigned. Can standardized, multiple-choice tests accurately reflect teacher quality? What students have learned may be gauged more accurately by their classroom work and by their independent projects -their essays, their research papers, and other demonstrations of their learning- than by their test scores. Reign of Error. The Hoax of the Privatization Movement and the Danger to America’s Public Schools (2013), p. 111.
53 La regla cardinal de la psicometria és la següent: una prova ha de ser utilitzada només per al propòsit per al qual va ser dissenyada. Les proves estan dissenyades per mesurar l'acompliment dels estudiants en comparació amb una norma; no estan dissenyades per mesurar la qualitat dels mestres o el “rendiment" del mestre. L'ensenyament és multifacètic i complex. Els bons mestres volen que els estudiants participen en la discussió i el debat a les aules; volen que els estudiants siguen aprenents actius i compromesos i que prenguen la iniciativa en l'exploració de més d’allò que els estava assignat. Poden les proves estandarditzades d'opció múltiple reflectir amb precisió la qualitat del professorat? El que els estudiants han aprés pot mesura-se amb més precisió pel seu treball a l'aula i pels seus projectes independents -els seus assajos, els seus treballs de recerca i altres demostracions del seu aprenentatge- que pels seus resultats a les proves. Reign of Error. The Hoax of the Privatization Movement and the Danger to America’s Public Schools (2013), p. 111.
54
55 And I want to say the goals behind No Child Left Behind were admirable, and President Bush deserves credit for that. Higher standards are the right goal. Accountability is the right goal. Closing the achievement gap is the right goal. And we’ve got to stay focused on those goals. But experience has taught us that, in it’s implementation, No Child Left Behind had some serious flaws that are hurting our children instead of helping them. Teachers too often are being forced to teach to the test. Subjects like history and science have been squeezed out. And in order to avoid having their schools labeled as failures, some states, perversely, have actually had to lower their standards in a race to the bottom instead of a Race to the Top. They don't want to get penalized? Let’s make sure that the standards are so low that we’re not going to be seen failing to meet them. That makes no sense. (min. 10:00 ...)
56 I vull dir que els objectius darrere de “Que Cap Nen Es Quede Enrere” eren admirables, i el president Bush mereix reconeixement per això. Els estàndards més alts són l'objectiu correcte. La rendició de comptes és la meta correcta. Anar tancant la bretxa en el rendiment és l'objectiu correcte. I hem de mantenir la concentració en aquestes metes. Però l'experiència ens ha ensenyat que, en la seua implementació, “Que Cap Nen Es Quede Enrere” tenia alguns defectes greus que estan perjudicant els nostres fills en lloc de ajudar-los. Els professors es veuen freqüentment obligats a ensenyar per a la prova. Temes com la història i la ciència han estat bandejats. I per tal d'evitar que les seues escoles siguen etiquetades com fracassos, alguns estats, de manera perversa, en realitat han hagut de baixar els seus estàndards en una cursa cap a la part de baix en lloc d'una cursa cap a la part de dalt. No volien ser penalitzats? Aleshores assegurem-nos que els estàndars són tan baixos, que no es veurà que fallem en complir-los. Això no té sentit. (min. 10:00 ...)
57 Les proves diagnòstiques:Estan mal fetes. Encara que estigueren ben fetes, són perjudicials. Encara que no foren perjudicials, no solucionen els problemes educatius.
58 Quins són els nostres problemes educatius?Baixa certificació professional de la població en edat laboral. El pes majoritari de la certificació professional recau en la universitat. Abandonament educatiu prematur.
59 Quins són els nostres problemes educatius?Baixa certificació professional de la població en edat laboral. El pes majoritari de la certificació professional recau en la universitat. Abandonament educatiu prematur.
60 1r) Baixa certificació professional de la població en edat laboral1r) Baixa certificació professional de la població en edat laboral. 2n) El pes majoritari de la certificació professional recau en la universitat Taula 1. Certificació professional de la població major de 16 anys 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Ambdós sexes Sense certificació 77,61% 77,28% 76,89% 76,65% 76,32% 75,50% 74,81% 74,38% 73,62% Amb certificació 22,37% 22,71% 23,11% 23,35% 23,66% 24,51% 25,19% 25,62% 26,36% No universitària 6,86% 7,20% 7,31% 7,52% 7,70% 8,01% 8,37% 8,76% 9,44% Universitària 15,51% 15,80% 15,83% 15,96% 16,50% 16,82% 16,86% 16,92% Homes 77,07% 76,79% 76,43% 76,27% 76,22% 75,49% 74,80% 74,46% 73,54% 22,92% 23,20% 23,59% 23,74% 23,79% 24,50% 25,17% 25,54% 26,45% 7,96% 8,44% 8,53% 8,68% 8,75% 9,09% 9,51% 10,00% 10,67% 14,96% 14,76% 15,06% 15,04% 15,41% 15,66% 15,54% 15,78% Dones 78,16% 77,77% 77,34% 77,03% 74,78% 74,33% 73,70% 21,84% 22,24% 22,66% 22,99% 23,57% 25,21% 25,68% 26,29% 5,79% 6,03% 6,15% 6,42% 6,71% 6,97% 7,29% 7,57% 8,28% 16,05% 16,21% 16,51% 16,57% 17,54% 17,92% 18,11% 18,01% Font: EPA (INE).
61 Quins són els nostres problemes educatius?Baixa certificació professional de la població en edat laboral. El pes majoritari de la certificació professional recau en la universitat. Abandonament educatiu prematur.
62 3r) Abandonament educatiu prematur.Taula 2. Abandonament prematur i resultats de PISA a la Unió Europea (2012) Abandonament prematur Resultats de PISA Total Homes Dones Matemàtiques Llengua Ciències Alemanya 10,6 11,3 9,9 514 508 524 Àustria 7,6 7,9 7,3 506 490 Bèlgica 12,0 14,4 9,5 515 509 505 Bulgària 12,5 12,1 13,0 439 436 446 Croàcia 4,2 4,6 3,6 471 485 491 Dinamarca 9,1 10,8 7,4 500 496 498 Eslovàquia 5,3 6,0 482 463 Eslovènia 4,4 5,4 3,2 501 481 Espanya 24,7 28,9 20,5 484 488 Estònia 10,3 13,3 521 516 541 Finlàndia 8,9 9,8 8,1 519 545 França 11,5 9,7 495 499 Grècia 13,7 453 477 467 Holanda 8,8 10,2 523 511 522 Hongria 12,2 10,7 494 Irlanda 11,2 8,2 Itàlia 17,6 14,5 Letònia 14,7 6,3 489 502 Lituània 6,5 479 Luxemburg 5,5 Malta 21,1 25,2 16,8 n.d. Polònia 5,7 7,8 3,5 518 526 Portugal 26,9 14,0 487 Regne Unit 13,6 12,4 República Txeca 6,1 4,9 493 Romania 17,4 18,0 16,7 445 438 Suècia 7,5 8,5 478 483 Xipre 11,4 16,5 7,0 440 449 Font: EUROSTAT, Codi: tsdsc410. OCDE, PISA 2012 Results: What Students Know and Can Do Student Performance in Mathematics, Reading and Science.
63
64 Taula 3. Matriu de correlacions entre abandonament prematur i resultats de PISA a la Unió Europea (2012) PISA matemàtiques PISA llengua PISA ciències Abandonament prematur total -0,25 -0,16 Abandonament prematur homes -0,22 -0,11 Abandonament prematur dones -0,21 -0,24 Font: Elaboració pròpia d’EUROSTAT, Code: tsdsc410. OCDE, PISA 2012 Results: What Students Know and Can Do Student Performance in Mathematics, Reading and Science. “Los cambios propuestos en nuestro sistema educativo por la LOMCE están basados en evidencias. La reforma pretende hacer frente a los principales problemas detectados en el sistema educativo español sobre los fundamentos proporcionados por los resultados objetivos reflejados en las evaluaciones periódicas de los organismos europeos e internacionales.” (LOMCE)
65 Abandó educatiu prematurTaula 4. Matriu de correlacions entre abandonament educatiu prematur, resultats de PISA (2012) i altres variables educatives i socials Abandó educatiu prematur Rendiment (PISA) Total Hombres Mujeres Matemáticas Lengua Ciencias Hom. en form. prof. en secundària -0,41 -0,47 -0,24 0,29 0,03 0,14 Don. en form. prof. en secundària -0,36 -0,43 -0,18 0,37 0,15 0,22 Hom. sec. postobligat. o terciària a. -0,75 -0,78 -0,60 -0,12 -0,04 Doc. sec. postobligat. o terciària a. -0,72 -0,07 -0,06 0,00 Expectativa d’escolarització -0,23 -0,25 -0,16 0,52 0,49 Assoliment d’educació terciària total -0,17 -0,39 0,28 0,39 0,31 Assoliment d’educació terciària homes -0,31 0,24 0,35 0,23 Assoliment d’educació terciària dones -0,28 -0,21 0,40 0,36 Escolaritzación prematura total 0,34 0,25 Escolaritzación prematura nens 0,41 Escolaritzación prematura nenes 0,38 Inversió anual respecte de PNB 0,05 0,12 -0,05 0,30 Inversió anual euros per estudiant 0,32 0,20 Índex de desigualtat (S80/20) 0,51 0,50 -0,48 -0,33 -0,37 Índex de desigualtat(Gini) -0,26 -0,32 Aprenentatge permanent total -0,15 -0,13 0,43 Aprenentatge permanent hombres -0,10 0,47 Aprenentatge permanent mujeres Font: Elaboració pròpia. N=26
66 Les proves diagnòstiques:Estan mal fetes. Encara que estigueren ben fetes, són perjudicials. Encara que no foren perjudicials, no solucionen els problemes educatius.
67 Gràcies per la vostra atencióVicente Borrás y Mompó ( ): Examen à l’école. Coutume de Valence Quadre perdut, reproducció d’una fotografia de J. Laurent, fototeca de Patrimoni Històric