1 PSICOPATOLOGIA CLÍNICAInstitut Atenció Psiquiàtrica Salut Mental Toxicomanies IAPS-Hospital del Mar Dr. Luis Miguel Martín López Director liniia primària i programes especials

2 OBJETIVOS Concepto de psicopatologia La exploración psicopatológicaQué es normal trastorno vs no trastorno vs adaptaciòn Que es una enfermedad psiquiátrica Los síndromes Cómo llegar a diagnosticar a partir de la exploración psicopatológica

3 La exploración psicopatológicaLa conciencia La atención La orientación La memoria Percepción Pensamiento y lenguaje Afectividad Psicomotricidad instintos

4 La entrevista clinica Motivo de consulta Antecedentes familiaresAntecedentes personales Desarrollo Infancia, escolaridad Formación y situación laboral Enfermedades médicas Consumo de tóxicos Antecedentes psiquiátricos, acontecimientos vitales, personalidad previa, trastornos dx.

5 ESTRATEGIA L’AVALUACIÓ DEL PACIENT I DE LA SITUACIÓ

6 Evaluar psicopatologicaEstrategia El Sistema -la red Habilidades Estructura El estilo Los valores El staff Ante una urgencia la filosofia cambia, la estrategia es estabilizar, diagnosticar lo mas preciso posible y empezar a tratar MOTIVAR EL CAMBIO Y EMPEZAR A TRATAR. El modelo clasico era clasificar y derivar. Para realizar un buen plan deberemos evaluar el proceso y entorno del paciente el pasado reciente y el actual, pero deberemos valorar su entorno incluso recoger información. Nuestra estrategia esta condicionada por diferentes dimensiones, estructura o lugar no es lo mismos si estamos en el domicilio en un ambulatorio o e n un hospital o servicio especializado de urgencias Las habilidades vienen dadas por las actitudes y valores, pero también por el niviel de conocimiento y experiencia. Los valores de compromisoy vocación asi como numero personal el estilo, y el sitema la red si tenemos un buen entorno comunitario, la disposición de camas de observación, interconsulta medicina. DISPOSICIÓN

7 LAS HABILIDADES Un fenómeno permanece inexplicable en tanto el margen de observación no es suficiente amplio como para incluir el contexto en el que dicho fenómeno tiene lugar. El numero de zorros en una region de canada cada cuatro años cambia, alcanza un máximo y luego decrece.

8 PROBLEMA PSIQUIÀTRIC QUÉ FER? QUÉ ESTÀ PASANT?Intentatarem aplicar el procediment diagnostic al tfno, l’objectiu es fer una od del problema principal, fer una estimació dx sd si es posible, recomanar una disposicó, inicia un pla fins i tot. Per que truca, que pasa que ocurre, moltes vegades ens preocupem més de que fem que no de qué pasa i mereix la pena canvia aquest primer impúls Rojo E. Evaluación psiquiátrica en interconsulta

9 Qui demanda? L’edat, pacient, familia, amic... El seu entorn. Viu sol? MOTIU DE CONSULTA Qui demanda? L’edat, pacient, familia, amic... El seu entorn. Viu sol? Li ha passat alguna cosa? Per que ara? Des de quan està així? Com ha començat? Es la primera vegada? Es sempre igual? L’edat del pacient ens serà útil per determinat od, i dd, el pacient o família, normalment en casos més greus no truca el propi pacient El motiu de la trucada, que li pasa, perque truca, li ha pasat alguna cosa, per que ara, i no en altre moment. Fa dies que li pasa, es sobtat o porta temps Es nova aquesta situació o no Si és nova ja que fer algu inmediat, si no es nou si no es algo recurren ens aportara informació segurament un dx i a més a més, la solució si a més a més va ser efectiva lo prioritari serà aplicar el mateix procediment

10 CAS O NO CAS? Crisis de nervis: ansietat, agitació.Ideació i temptatives autolítiques. Alteracions de conducta. Abús de sustàncies . Consulta de serveis . Orientació psicofàrmacs, dosis, efectes secundaris. Demandes familiars, orientació, situacions. Problemàtiques socials. Queixes somàtiques inexplicables. Queixes generals. Els motius de trucades són molt, cada dia l’espectre de la consulta psiquipatrica ha augmentat. També dir que no el que més queixa, o el pesat es més psiquiàtric

11 EXPLOREM!! Parla i respon amb normalitat? Diu coses rares, parla ràpidTe problemes de memòria i concentració? Com és la seva conducta? Ha canviat? Que feia abans? Quina idea es la més reiterativa? Es real? Veu o sent coses que no són? Està alegre o trist? Pensa sovint en la mort? Està nerviós? Preocupat? Dorm bé?menja? Pren alguna medicació? Per explorar disposem com a qualsevol entrevista de preguntes, si es cert del problema del temps pero el podrem controlar millor si realment sabem el que tenim entre mans no que tenim que fer sino que pasa primer.

12 EXPLOREM ALGUNA COSA MÉSEl que no es diu . L’aspecte . Entorn i cultura. La família. Altres informadors. Per explorar disposem com a qualsevol entrevista de preguntes, si es cert del problema del temps pero el podrem controlar millor si realment sabem el que tenim entre mans no que tenim que fer sino que pasa primer. Com esta d’humor, si té ilussió si disfruta de les coses, si es sent culpable Deliri pensa que li miran, li persegueixen per que fa coses, ell te la culpa de tot està arruinat

13 LES REGLES D’OR EN LA ORIENTACIÓ SD1-sd. Confussional 2-sd. Psicòtic 3-sd. Depressiu 4-sd ansiós

14 LES REGLES D’OR EN LA ORIENTACIÓ SD1-causa orgànica 2-causa psicològica 3-causa psiquiàtrica Una vegada tenim lòrientació sd. Es pot determinar la causa? Reacción psicologca estrer recent, per aixo preguntem li ha pasat alguna cosa recentment Causo organica, es importan coneixer malalties mèdiques, i medicaments, Causa psiquiatrica preguntar història previa i familaiar

15 COM I QUE PUC FER Empatitzar Actitud comprensiva ConfrontarOrientar sd. Avaluar riscos Recomanacions i disposicions Actitud d’empatitzar, buscar una aliança apartir de la comprensió, no es tracta de plorar o montar en colera amb ell però si posar-se en la situació de, identificar-se. Però al mateix tempr contrastar amb el que li pasa si li ha pasat i amb la família. Orientar el problemar Avaluar riscos, amb el problema

16 ELS PRINCIPALS TRASTORNSELS GRANS PROBLEMES

17 GRANS SINDROMS GRANS PROBLEMES Sd. Cognoscitiu Sd. PsicòticSd. Depressiu Sd. Ansietat Sd. Somatoforme Sd. Personalitat Les adiccions L’agitació Conductes suïcides Altres Els grans síndromes poden contar-se amb els dits de las mans Els principals son els cuatre primers, però he volgut incloure dos més per que ens contaminaran. Els grans problemes són secundaris als grans problemes però son la seva manera de presentació en la clínica i més en les urgències.

18 Sd. Demencial per qué consultan?Problemes de conducta Alteracions de la son Capacitat de judici Desorientació Depressió Ansietat Idees delirants, perjudici i paranoidisme Conductualment desinhibits, inhibits, agressius, fugues,

19 Sd. Confusional per qué consultan?Alteracions cicle vigilia- son Afectació brusca capacitat de judici Desorientació Por, ansietat, depressió, irritabilitat Agitació, agressivitat

20 Sd. Psicòtics per què consulten?Simptomes positius : deliri, al.lucinacions Símptomes negatius: aplanament afectiu, alogia, abulia alteracions de conducta Alteracions del curs i llenguatge deterioro funcional no organicitat No consulten per ells mateixos sino per la familia, perque tenen un problema, per un problema somatic, o per angoixa.fase predelirant Em persegueixen em miran malament m’insultan Hi ha un complot de la familia, m’han implantat un microxip. El simptomes negatius empobriment del llenguatge, la resposta inadecuada emocionalment, Les alteracions de conducta son secundaries al estat deliranalucinatori, ve per les idees be per les alucinacions, anan de la inhibició més extrema, i les conductes d’aillament, fins les actuacions conductuals.

21 Sd. Maniac per qué consulten?Eufòria, expansivitat, exaltació, irritabilitat Autoestima +++, sobrevaloració de les pròpies capacitats Disminució de la necessitat de dormir Hiperactivitat conductual: compres desmesurades, conducció temerària, dispendi econòmic, desinhibició sexual Es caracteritza per una euforia alegria patologica que es presenta en diferents mesures el grau màxim es la mania amb deliris, Hiperproductivitat No consulten perse, i si ho fan es per autoconeixament de la malaltia, el insomni es un bon termometre (si ens consulten) Les situacions de risc son importan desde conflicctes per aquestes hiper capacitats, fins risc de afecta economia comportament amb fugues nocturne i consum i tenir problemes legals per conducció temerària.

22 Sd. Depressiu per qué consulten?Tristesa, desesperança,irritabilitat Disminució de la capacitat d’experimentar plaer Sentiments d’inutilitat i culpa Inquietud, ansietat, agitació, inhibició Simptomes físics, insomni, anorexia, dolor Pensaments de mort, ideació autolítica Deterioro en el funcionament

23 Sd. Ansiós per qué consulten?Símptomes emocionals: tensió, inseguritat, por, despersonalització Símptomes cognitius: preocupacions, expectació aprensiva, anticipació, hipervigilància Alteracions de conducta: inquietud, resposta exagerada, evitacions Simptomes físics: insomni, alteració de l’alimentació, cardiorrespiratoris, osteomuscular,neurovegetatius, digestius, i excretors. Emocionalment se sent insegur neguitos amb sensació de que alguna cosa dolenta l’ha de pasar, també por estar malhumorat de mal humor. Anticipa està penden del que pasa i pasarà interpreta de forma amenaçant els aconteixaments Conductualment estan inquient i tensos poden anar a molts llocs plorant molt, amb una resposta d’alarma exagerada i fan evitacions de situacions relacionades amb l’ansietat.

24

25 ELS GRANS PROBLEMES

26 PODEM AVALUAR ELS RISCOS?Gravetat psiquiàtrica. Simptomes deliri, risc suïcidi, conducta violenta o desorganitzada. El cas del suïcidi i la violencia inmediata. La funcionalitat. La gravetat psiquiatrica, el dx però també la funcionalitat, Els casos del suicidi i violencia.

27

28

29 Avaluar beneficis i riscos. Avaluar competencia mental. RECOMANACIONS Informar psicoeducar. Avaluar beneficis i riscos. Avaluar competencia mental. Ingrés o no, voluntarietat o no voluntarietat. Iniciar un pla dispossicional Pensar que les urgències són oportunitats. Simplement l’atenció i lóirentació, la relativització de la crisis i el aplaçar per un altre moment l’urgència pot ser útil Davant el dubte donar l’opcio de tornar a trucar, donat un parametre, i sino enviar recursl.

30 Agitació: augment inadequat activitat motora. CONDUCTES VIOLENTES Agitació: augment inadequat activitat motora. Conjunt d’actes intencionats o no, amb capacitat de produir danys objectivables a persones o a objectes, també són incloses les agresions verbals i activitats sexuals inadequades que no respecten les normas socials convencionals e indueixen reaccions de temor, fugida o confrontació. Sd. Mental orgànic, sd. Psicòtic, tr .no orgànic ni psicòtics Conducta violencia agresivitat i agitació podem dir que van lligades Va des de la inquietud, i el neguit fins la agitació extrema a agressivitat L’agitació és un estat de marcada inquietud psicomotriu a on existeix un augment incontenible de la motilitat i de tensió interna.. El pacient es balluga sense objectiua, amb desinhibició verbal, amb colera o euforia, . La conducta pot se improductiva i repetitiva o arribar a l’agressió. Recordar la jerarqua de les causes, dintre del tercer grup les crisis d’angoixa, també en reacció catastrofiques,

31 ALTERACIONES DE CONDUCTA EN LA AGITACIÓNExcesiva actividad motora Expresiones verbales y conductas inadecuadas Miedo y ansiedad incontenibles Irritabilidad que fácilmente pasa a gestos y lenguaje amenazantes Oposicionismo, desafio, y violencia Pobre control de impulsos Deterioro del juicio Disminución del sueño Fluctuación rápida de los sintomas en el tiempo ________________________ Modificado de Battaglia 2004

32 CAUSAS D AGITACIÓN EN EL PACIENTE PSIQUIÁTRICOMania Delirio, alucinaciones, alteración contenido del pensamiento Pensamiento desorganizado Acatisia

33 PROBLEMAS MÉDICOS QUE CAUSAN SÍNTOMAS PSIQUIÁTRICOSTóxicos Alcohol y abuso de sustancias: anfetamina, anabolizantes, benzodiacepinas, cocaina, extasis, heroina, LSD, PCP, THC. Fármacos prescritos: por ejemplo, digoxina, propanolol, estereroides. SNC Infección SNC, encefalopatía hipertensiva, aneurisma intracraneal, migrañas, hidrocefalia normotensiva, epilepsia, hematoma subdural, tumor. Infecciones Fiebre reumática, hepatitis, neumonía, sepsis, sífilis, infección urinaria Endocrino/ enfermedad adrenal, alteraciones electrolíticas, encefalopatía Metabólicas hepática, enfermedad renal, alteración tirodea, deficits vitaminas,vasculitis Cardiopulmonar Arritmias, asma, insuficiencia cardiaca, enfermedad pulmonar crónica obstructiva, infarto miocardio, embolia pulmonar. Miscelánea Anemia, Lupus, sd. Neuroléptico maligno, arteritis temporal, El primer episodio de psicosisis, la presencia de fiebre, un estado mental de confusión, requieren pruebas radiograficas y de laboratorio. SNC:sistema nervioso central; LSD: acido dietilamida lisérgico; PCP:feniciclidina; THC:tetrahidrocannabinol.

34 ES POT PREDIR LA CONDUCTA VIOLENTA?Menor edat, Home Antecedents de violència prèvia, Adiccions NO HI HA MÉTODE CAPAÇ DE PREDIR ELS ANTECEDENTS D’AGRESSIÓ SON EL MILLOR PREDICTOR

35 CONDUCTA VIOLENTA.QUÉ ES RECOMANA?Inmobilitzar. Dificil la contenció verbal Intentar contenció verbal. Inmovilització i neuroleptics Contenció verbal més eficaç. Disposar de personal i medicació en cas de. T.orgànic T.psicòtics No orgànics ni psicòtics

36 DR. LUIS MIGUEL MARTIN