1 Sant Jordi 2017 CFA TÀRREGA Recital de poemes

2 L’ocellet del bec daurat, Anònim Recita Ramon Tella Anglès3-No vull pas res per mi-, li he dit a l’ocell del cant fi, ocellet de parla bella, tot el que tu em pots donar, amb molt de gust ho he d’acceptar, però, per a ella, tot per a ella. -Qui és ella?-, m’ha preguntat l’ocellet del bec daurat amb veu dolça i refilada. -Ma mareta!-, jo li he dit, que en aquest jorn beneït celebra la seva diada. Oh! Porta-li, formós ocell, de floretes un cistell o bé un ramellet de perles, tu que les pots aplegar, ja que saps tant de volar i tens enginy per haver-les. Un ocell del bec daurat aquest matí s’ha posat damunt de ma finestreta i amb accent d’allò més fi m’ha dit: ¬-Si vols res de mi, amb gust et serviré, nineta. Vols un borralló de neu d’aquella amb que el Pirineu corona la seva testa? Vols tal volta una flor, un lliri, un pèsol d’olor o una daurada ginesta? Potser et plauria més, oh nineta!, que et portés una gota de rosada, que posadeta en ton pit fóra un botonet florit o una perleta argentada? 1

3 L’ocellet del bec daurat, Anònim Recita Ramon Tella Anglès3-Doncs, les hi duré-, m’ha dit l’ocellet. I tot seguit ha arrencat una volada. Jo no sé si això és veritat o és que ho he somiat mareta meva estimada. No obstant això, ho tinc tan present que em sembla que realment, fos cert tot el que et deia. L’ocellet del bec daurat, oh Mare!, no t’ha portat l’encàrrec que li feia? Si no ha vingut, prou vindrà, perquè no puc pas pensar que em deixés així enganyada, Mes ai…, per si no vingués, com que no tinc pas res més et dono un petonet i una gran abraçada. 2

4 LA MARE DE DÉU DE LA CANDELERA per Antoni Viladrich Català3Diu el refrany: “Per la mare de Déu de la Candelera, o grossa gelada o grossa nevada”. El dia 2 de febrer de l’any 1955 vàrem sortir de casa el papa i jo en direcció cap a la muntanya. Quan vam sortir del poble feia una tramuntana molt forta; allà dalt hi havia una cabana i un corral i dues vaques, però la porta del corral no tancava gaire bé. El papa em va dir: “Nen, adelanta’t, la tramuntana ens podria obrir la porta del corral i podrien marxar les vaques”. Llavors vaig emprendre el camí i drecera cap aquí i cap allà amb la cara ben gelada, a la muntanya vaig arribar. Primer de tot vaig mirar si hi havia les vaques i després vaig anar a la cabana a fer un bon foc. Quan el papa va arribar es va poder escalfar. Aquell any vàrem collir bastantes patates i les vam ficar a sota la cabana. Ens va semblar que allà estarien ben protegides, però per un forat de sota la porta la maleïda tramuntana les va gelar. Mira si va fer fred que pel riu Segre baixaven plaques de gel i fins les branques dels olivers verdiells els va matar. Els ordins també els va matar. Tot això va passar al poble d’Alòs de Balaguer, on jo vaig néixer.

5 Baise m'encor, rebaise-moi et baise, de LOUISE LABÉ (1524-1566) Recita Carmen Ramos Català2SONETO XVIII Bésame una vez más, vuelve a besarme y bésame dame uno de tus besos más sabrosos dame uno de los más cariñosos y yo te devolveré cuatro ardientes como brasas Ah, te quejas? Ven que calmaré ese mal dándote otros diez muy dulces Así, mezclados nuestros besos, tan felices gocemos uno de otro a nuestro gusto Así tendremos ambos doble vida Cada uno de nosotros vivirá en sí y en el otro Permíteme, amor mío, que piense alguna locura Me siento siempre mal viviendo juiciosamente y no me puedo sentir satisfecha si no salgo alguna vez de mí misma Baise m'encor, rebaise-moi et baise ; Donne m'en un de tes plus savoureux, Donne m'en un de tes plus amoureux : Je t'en rendrai quatre plus chauds que braise. Las ! te plains-tu ? Çà, que ce mal j'apaise, En t'en donnant dix autres doucereux. Ainsi, mêlant nos baisers tant heureux, Jouissons-nous l'un de l'autre à notre aise. Lors double vie à chacun en suivra. Chacun en soi et son ami vivra. Permets m'Amour penser quelque folie : Toujours suis mal, vivant discrètement, Et ne me puis donner contentement Si hors de moi ne fais quelque saillie.

6 Els vampirs, de Ricard Bonmatí (1954) Recita Isabel Heras GES2Jo sóc una noia que no tinc mai por: ni sola ni amb colla, ni amb llum ni amb foscor. Ja ho sé que al meu poble tothom és vampir: el pobre i el noble, el rei i el faquir... Tots són rostres pàl·lids: més blancs que la llet, i els meus colors càlids dents llargues han fet. Molts d'ells se m'acosten, se'm volen cruspir!, però el baf que s'emporten els fa desistir... Que l'arma més bona davant l'espantall és prendre a tota hora torrades amb all!

7 SHE SAT AND SANG, by Christina Rossetti ( ) Ella se sentó y cantó Recita Joan Bonastre Anglès2 SHE sat and sang alway By the green margin of a stream, Watching the fishes leap and play Beneath the glad sunbeam. I sat and wept alway Beneath the moon's most shadowy beam, Watching the blossoms of the May Weep leaves into the stream. I wept for memory; She sang for hope that is so fair: My tears were swallowed by the sea; Her songs died in the air. Ella se sentó y cantó siempre, Junto a las orillas verdes del arroyo, Viendo a los peces saltar y jugar, Bajo el alegre rayo del sol. Yo me senté y lloré siempre, Bajo lo más sombrío de la luna, Viendo los capullos de mayo, Bañando con lágrimas el arroyo. Lloré por la memoria; Ella por la esperanza: Mis lágrimas se ahogaron en el mar, Su canción murió en el aire.

8 PORQUÉ NO HAY MÁS VIAJES A LA LUNA, de Mario Benedetti (1920-2009) Recita Juan Verdugo GES2verbigracia / cuando estaba allá arriba caminando como un zoombie en la luna mi general mi coronel pensé en ustedes y se me ocurrió no sé por qué que debía matarlos con urgencia uno a uno / dos a dos / etcétera o verbigracia dos / cuando andaba allá / heroico pisando las feísimas arrugas del satélite imaginé que así debía ser la muerte es decir el paisaje de la muerte o verbigracia tres / cuando estaba en selene paseando por la nada como un imbécil sentí el asco infinito de la ausencia del hombre y me dije qué mierda estoy haciendo aquí algo así debe haber confesado a sus jefes con su estrenada voz de robot disidente y quizá por eso los dueños del poder postergaron sine die los viajes a la luna. Cuando el bueno de armstrong dio aquellos pasos todos registramos cómo se movía tosco / pesado / en un suelo blancuzco ¿o era de piedra pómez? ¿quién se acuerda? durante un rato estuvo cavilando y la escafandra o como se llamase impedía que viéramos sus ojos pero juraría que su mirada era de pereza o abulia algo debió explicar a su regreso algo diferente al discurso de gloria que le ordenaron pronunciar eufórico entre medallas flores vítores y guirnaldas algo debió decir en privado a sus jefes algo importante inesperado

9 Vall d'Incles, de Miquel Martí i Pol (1902-2003) Recita Magí Grauet GES2Si pogués, passejaria lentament per la vall d’Incles, i de tant en tant m’asseuria en un marge i deixaria que la remor de l’aigua i la del vent em penetressin fins a sadollar-me. Més tard, desfent camí, colliria grandalles, i sortiria de la vall com qui surt d’un indret sagrat i porta als ulls la lluïssor de la pau recobrada.

10 mira'm encara i més, d’Anna Montero(1954) Recita Maria Nadal Anglès2mira’m encara i més. que el temps és un cristall entre nosaltres d’arestes fosques. que el dia és un bassal on la llum frisa. mira’m encara i més i si els ulls no troben l’espai que els emmiralla, i si els ulls es perden, mira’m encara i sempre, que la llum traça cercles i l’ombra és un avenc. mira’m ara encara i sempre. que res no trenque la pell d’aquest crepuscle que ens torna una vegada i mil vegades mil el corrent marí d’aquesta onada. mira’m una vegada més. parla’m encara i més maria-mercè marçal

11 La puça, d’Enric Larreula ( 1941) Recita Maria Ulloa GES2Una puça que saltava una cosa de no dir, quan als matins es llevava, i després de fer un pipí, a la feina se n'anava, que era a una hora de camí. Però tot i que saltava no hi anava mai a peu, que cada matí agafava el gos de les vuit i deu.

12 RIMA LVI, de Gustavo Adolfo Bécquer (1836-1870) Recita Mayerlin López GES2Hoy como ayer, mañana como hoy, ¡y siempre igual! Un cielo gris, un horizonte eterno y andar... andar. Moviéndose a compás, como una estúpida máquina, el corazón. La torpe inteligencia del cerebro, dormida en un rincón. El alma, que ambiciona un paraíso, buscándole sin fe, fatiga sin objeto, ola que rueda ignorando por qué. Voz que, incesante, con el mismo tono, canta el mismo cantar, gota de agua monótona que cae y cae, sin cesar. Así van deslizándose los días, unos de otros en pos; hoy lo mismo que ayer...; y todos ellos, sin gozo ni dolor. ¡Ay, a veces me acuerdo suspirando del antiguo sufrir! Amargo es el dolor, ¡pero siquiera padecer es vivir!

13

14 Femme noire (Chants d'ombre), de Léopold Sédar Senghor  (1906-2001) Recita Racine Gueye GES2Femme nue, femme noire Vétue de ta couleur qui est vie, de ta forme qui est beauté J'ai grandi à ton ombre ; la douceur de tes mains bandait mes yeux Et voilà qu'au cœur de l'Eté et de Midi, Je te découvre, Terre promise, du haut d'un haut col calciné Et ta beauté me foudroie en plein cœur, comme l'éclair d'un aigle 1 Mujer desnuda, mujer negra Vestida con tu color que es vida, con tu forma que es belleza. Crecí bajo tu sombra, la suavidad de tus manos era una venda sobre mis ojos. Y he aquí que en medio del Verano y del Mediodía, te descubro, Tierra prometida, desde lo alto de una cima calcinada Y tu belleza me golpea en medio del pecho, como el relámpago de un águila.

15 Femme noire (Chants d'ombre), de Léopold Sédar Senghor  (1906-2001) Recita Racine Gueye GES2Femme nue, femme obscure Fruit mûr à la chair ferme, sombres extases du vin noir, bouche qui fais lyrique ma bouche Savane aux horizons purs, savane qui frémis aux caresses ferventes du Vent d'Est Tamtam sculpté, tamtam tendu qui gronde sous les doigts du vainqueur Ta voix grave de contralto est le chant spirituel de l'Aimée 2 Mujer desnuda, mujer obscura Fruta ya madura de pulpa firme, sombríos éxtasis del vino negro, boca que torna lírica mi boca Sabana de horizontes puros, sabana que te estremeces con las caricias fervientes del Viento del Este Tam tam esculpido, tam tam tenso que gruñes bajo los dedos del vencedor Tu voz grave de contralto es el canto espiritual de la Amada.

16 Femme noire (Chants d'ombre), de Léopold Sédar Senghor  (1906-2001) Recita Racine Gueye GES2Femme noire, femme obscure Huile que ne ride nul souffle, huile calme aux flancs de l'athlète, aux flancs des princes du Mali Gazelle aux attaches célestes, les perles sont étoiles sur la nuit de ta peau. Délices des jeux de l'Esprit, les reflets de l'or ronge ta peau qui se moire A l'ombre de ta chevelure, s'éclaire mon angoisse aux soleils prochains de tes yeux. 3 Mujer desnuda, mujer obscura Aceite en el que ningún viento forma pliegues, aceite calmo en los flancos del atleta, en los flancos de los príncipes de Malí Gacela de muñecas y tobillos celestes, las perlas son estrellas en la noche de tu piel Delicias de los juegos de la mente, reflejos de oro rojo en tu piel tornasolada A la sombra de tu cabellera, mi angustia se ilumina con los soles cercanos de tus ojos.

17 Femme noire (Chants d'ombre) , de Léopold Sédar Senghor  (1906-2001) Recita Racine Gueye GES2Femme nue, femme noire Je chante ta beauté qui passe, forme que je fixe dans l'Eternel Avant que le destin jaloux ne te réduise en cendres pour nourrir les racines de la vie. 4 Mujer desnuda, mujer negra Yo canto tu belleza que pasa, forma que yo fijo en el Eterno Antes de que el Destino envidioso te reduzca a cenizas, para alimentar las raíces de la vida.

18 FRAGMENTO, de Noël X.Ebony ( 1953-1986) Recita Alina Constandache GES2

19 Fire and ice, de Robert Frost (1874-1963) Recita Montse Rodriguez Anglès3

20 Sant Jordi duu una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit. POEMA DE SANT JORDI, de Josep M. de Sagarra ( ) Recita Ramon Tella Anglès3 Sant Jordi duu una rosa mig desclosa pintada de vermell i de neguit. Catalunya és el nom d'aquesta rosa i Sant Jordi la porta sobre el pit. La rosa li ha donat gaudis i penes i ell se l'estima fins qui sap a on; i amb ella porta més sang a dins les venes per poder vèncer tots els dracs del món.

21 que ataco un erro molt vell: no he mai topat un Sant Jordi EL DRAC , de Josep Carner ( ) Recita Josep Anton Jimenez Anglès 3 -És la primera vegada que ataco un erro molt vell: no he mai topat un Sant Jordi ni mai tastat un anyell, ni he volat damunt les serres ni he fet cap mort ni ferit, per la raó, tan senzilla, de no haver mai existit. Capireu que no tinc culpa ni em sabríeu condemnar si un poruc va somiar-me i un pintor se'm va empescar. I vegeu si en són d'estranyes les manies d'un boirós; com em reca de no veure'm com em veien els pintors!

22 NOTHING WILL DIE, de Lord Alfred Tennyson (1809-1892) Recita Anglès3

23 NOTHING WILL DIE, de Lord Alfred Tennyson (1809-1892) Recita Anglès3

24 Moltes gràcies