1 Sessió introductòria: l'aposta del programari lliureObra subjecta a una llicència Creative Commons: Reconeixement - Compartir Igual (by-sa) 3.0 Podeu trobar la informació de la llicència a: *Reconeixement* — Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador *Compartir Igual* — Si transformeu o modifiqueu aquesta obra per generar-ne una obra derivada, només podreu distribuir l'obra resultant amb la mateixa llicència, una de similar o una de compatible.

2 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari LliurePortal de formació Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Usuari: ctti.cursos Password: formacio2010

3 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari LliureObjectius Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Entendre amb precisió què és el programari lliure. Conèixer les diverses facetes del fenomen. Esbossar el «Full de Ruta pel Programari Lliure». Desfer alguns malentesos respecte al programari lliure. Què és el PL? - Una metodologia? - Una filosofia? - Un model de negoci? - (...) Possiblement és tot això, i per aquest motiu de moment el descriurem amb el mot “fenomen”. Atès el temps de què disposem, aquesta sessió serà necessàriament esquemàtica i superficial. Cada aspecte que aquí tractem es veurà de forma expandida en els mòduls adients dels diferents cursos programats.

4 El PL: Un dau de cinc (?) caresSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure El programari lliure és un fenomen definit en cinc dimensions diferents: la dimensió ètica la dimensió legal la dimensió tecnològica la dimensió econòmica la dimensió social Entendre plenament el fenomen del programari lliure comporta conèixer cadascun d'aquests aspectes i la seva interrelació. ètica se sustenta social legal possibilita tecnològica produeix econòmica

5 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure La dimensió èticaParlar d'ètica en entorns empresarials pot semblar poc adient. En canvi, sí que ho és parlar de temes legals. Però tota llei té el seu orígen en una determinada visió ètica de la societat que la crea.

6 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari LliureEl conflicte original Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure En l'arrel del programari lliure hi ha un conflicte ètic relacionat amb el programari privatiu. La solució a aquest conflicte és el concepte de programari lliure i la seva realització legal. El conflicte en 5 escenes: La LPI persegueix el progrés social fomentant la difusió del coneixement. Es basa en un pacte tàcit entre l'autor i la societat: la societat deixa que l'autor es lucri només si difon la seva obra. Aquesta difusió permet a les persones estudiar, modificar, copiar i millorar l les tècniques i idees i, per tant, avançar en el progrés social. Així funciona, de manera prou assenyada, pels llibres, música... El programari privatiu fa un ús abusiu de la LPI i trenca aquest pacte. Aquest biaix del model privatiu introdueix moltes altres disfuncions: poca interoperativitat, tendències monopolistes, poc reaprofitament... Comentar que el terme “Propietat intel·lectual” té significats diferents als EUA i a Espanya, per exemple. Cal anar amb compte i deixar molt clar de què estem parlant A espanya: Propietat intel·lectual = Drets d'autor Propietat intel·lectuaI NO inclou patents, marques ni secrets industrials ---- Realment el PP fa un ús abusiu de la LPI? Opinable. Hi ha molta gent que opina que sí. En tot cas podem afirmar clarament que el PP fa un ús de la LPI que no estava previst en l'esperit original de la llei. MECANISME: LPI: Pacte tàcit autor-societat. Facilita el lucre a canvi de més cultura. El programari privatiu fa un ús abusiu d'aquest pacte, perquè distribueix la funcionalitat (codi objecte o compilat) sense distribuir el coneixement (codi font). Per això el model dels drets d'autor no encaixa bé amb el programari, i s'hauria de repensar. Aquest conflicte ètic també es pot veure des d'altres angles, com per exemple: - El PP impedeix ajudar el proïsme -> porta a una societat menys ètica -

7 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure La dimensió legal

8 Els drets dels usuaris fixen la fronteraSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure El que determina si cert programari és lliure o no són els drets legals dels usuaris. Per entendre el programari lliure cal conèixer doncs: Els elements legals bàsics; Com s'usen per garantir o privar drets als usuaris; Quins drets ha de tenir un usuari sobre un programari perquè pugui considerar-se lliure. El fet que un usuari d'un programari tingui o no aquests drets separa el programari en dos subconjunts disjunts: Programari privatiu Programari lliure

9 La LPI regula els drets sobre el programariSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure La Llei de Propietat Intel·lectual regula els drets sobre el programari de manera automàtica i gratuïta. El funcionament bàsic: Autora Propietària COMPTE AMB EL TERME “PROPIETAT INTEL·LECTUAL” !! Als USA engloba 4 coses molt diferents: Drets d'autor Patents Marques comercials Secrets industrials A Europa, la LPI només regula els drets d'autor. Els altres aspectes cauen sota la Llei de Propietat Industrial. Cadascun d'aquests àmbits té la seva legislació específica, força diferents entre sí. Malauradament, el nom de la llei no ajuda a aclarir la situació, ans al contrari. El programari es regula per la llei dels drets d'autor i, en certs països, també per les patents (no a la UE). Escriu Té Programari Sobre Drets A modificar-lo A executar-lo A cedir-lo etc.

10 Certs drets són transferibles mitjançant llicènciesSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure La persona propietària dels drets els pot transferir parcialment o totalment a altri tot fixant condicions sobre com s'han d'exercir. Propietària Contraprestació La diferència entre PP i PL rau en el diferent gruix dels sentits cessió <-> contraprestació Cedeix amb una llicència Adquireix Escriu Té Programari Sobre Sobre Drets Drets Drets Part de

11 El programari lliure garanteix 4 drets als usuarisSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Un programa és lliure si els seus usuaris gaudeixen, com a mínim, dels següents drets: 0: Dret a executar el programa amb qualsevol finalitat 1: Dret a estudiar el seu funcionament i adaptar-lo 2: Dret a fer-ne còpies i distribuir-les a tercers 3: Dret a modificar-lo i publicar la versió modificada El programari lliure es caracteritza per oferir als usuaris les 4 llibertats següents Cal notar que les llibertats 1 i 3 requereixen accés al codi font, i per tant, que el codii sigui obert. De tota manera, no tot el programari que permet l'accés al codi font (codi obert), necessàriament dóna aquestes llibertats als seus usuaris. Comentar la trampa del “Shared Source” de Microsoft: No és pas tot el codi, no et permeten compilar-lo per obtenir d'ell un executable -> Com sabem que és el codi que realment s'executa? Llibertat 0: Ús del programari. L'usuari té dret a usar el programari com més li convingui, i per al què li convingui. El programari privatiu pot no atorgar ni tan sols aquest dret de forma completa. Llibertat 1: Personalització. L'usuari té dret a adaptar el programa a les seves necessitats. Llibertat 2: Distribució. L'usuari té dret a distribuir còpies del programa. (Observar que no necessàriament gratuïtes) Llibertat 3: Millora i publicació de les millores. L'usuari té dret a millorar o ampliar el programa i a distribuir aquestes versions millorades. (observar que es un dret, no una obligació) Des d'un punt de vista social les 4 llibertats equivalen a nivells creixents de solidaritat: 0: simplement usar-lo. 1: ajudar-se un mateix (modificant-lo), 2: ajudar el veí (distribució) 3: ajudar la societat (publicació de les millores) EXPLICAR EL PERQUÈ DEL NYU Sovint aquests drets són anomenats «les 4 llibertats». Per poder gaudir dels drets 1 i 3 és imprescindible tenir accés al codi font del programa.

12 Richard M. Stallman – iniciador del *projecte GNU*Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Treballava al lab. de IA del MIT des del 1971 Cultura de compartició del codi Cap al 1985 es veu afectat per la progressiva privatització del programari Idea: Crear un Sistema Operatiu totalment lliure Basat en Unix, però filosòficament oposat Unix és privatiu GNU: Gnu is Not Unix

13 Una llicència lliure transfereix els 4 drets a l'usuariSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Una llicència és un document de cessió de drets. Una llicència lliure sempre atorga els 4 drets a l'usuari receptor del programari. Hi ha certa varietat de llicències lliures classificades en dues famílies: Les que permeten “privatitzar” un programari lliure, dites permissives (p. ex.: BSD). Les que no permeten la “privatització” del programari lliure, dites copyleft (p. ex.: GPL, LGPL). Les llicencies lliures no es negocien: es reutilitzen els models estàndard. Hi pot haver incompatibilitat entre llicències. La legislació dels drets d'autor atorga a l'autor d'una obra (com ara un programa) la potestat per decidir quins drets atorguen als usuaris d'un programa. Les llicències que acompanyen els programes detallen aquests drets. El programari privatiu usa aquesta legislació per imposar restriccions a l'usuari. El programari lliure usa la mateixa legislació per fer justament el contrari. Totes les llicències lliures atorguen els 4 drets. Es diferencien en les obligacions Hi ha llicències lliures molt permissives: permeten que algú agafi programari lliure i el redistribueixi, modificat o no, sense alguna (o cap) de les quatre llibertats bàsiques. En canvi altres llicències estableixen l'obligació de que quan es redistribueix el programari, cal mantenir els mateixos drets per a tercers, cosa que porta a les llicències "copyleft" o recíproques (també anomenades "víriques" perquè propaguen la llibertat). NOTA: GPL NO obliga a alliberar les nostres modificacions, sempre i quan conservem el programa per a ús privat i no el redistribuïm. ----- Qüestions de debat: - És lícit apropiar-se del programari lliure, com permet la BSD? Es diferencien per les obligacions sobre la redistribució Copyright  Copyleft Copyright – All rights reserved Copyleft – All rights reversed

14 Llicències: visió de conjuntSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Shareware: Codi font no disponible. S’autoritza la distribució, però es demana el pagament d’una llicencia per a l’ús prolongat. Freeware: Codi font no disponible. S’admet la distribució però no la modificació Programari privatiu: programari del qual n'està prohibida la redistribució o modificació no autoritzada. Programari comercial: Que es crea amb fins lucratius. El programari lliure pot ser tan comercial com el privatiu. Codi obert (open source): Es parla de codi obert com a sinònim de codi lliure, però quan es vol incidir més en l'aspecte tecnològic que en l'aspecte ètico- filosòfic Codi lliure (free software): Programari la llicència del qual concedeix a l’usuari certes llibertats Hi ha diferents models per distribuir programari. La majoria es limiten a distribuir els programes executables, que és el mínim necessari per usar el programari. El programari de codi obert o lliure donen a l'usuari l'opció d'accedir al programa font per fer-hi ajustos o millores. Cal observar que no tot el programari de codi obert és necessàriament lliure, ja que es pot donar, per exemple, accés al codi, però no la llibertat de modificar-lo. També és important notar que ni el programari obert ni el lliure són anti-comercials. Es pot fer negoci tant amb un com amb l'altre. © Free Software Foundation / Chao-Kuei / Malcolm Bain

15 Marc legal: R.D. 04/2010: Marc Nacional InteroperabilitatSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Cap VIII: Reutilització i transferència de tecnologia Art 16. Condicions de llicenciament: Finalitat: reutilització, reaprofitament i no apropiació pel sector privat Utilitzar llicències que garanteixin les 4 llibertats + copyleft Utilitzar la EUPL preferentment, o, un altre llicència que garanteixin aquestes llibertats (GPL, OSL, Eclipse). Art 17. Directoris d'aplicacións reutilitzables Obligació de mantenir directoris actualitzats d'aplicacions per a la seva reutilització lliure (Centre de Tecnologia), enllazats (sindicats) amb altres directoris europeus (OSOR) Obligació de tenir en compte solucions disponibles per a la lliure reutilització (es a dir, abans de contractar un nou programa) Obligació de publicar el codi EN CURS de desenvolupament o finalitzats en els directoris, per afvorir la reutilització, col·laboració i millora

16 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari LliureLa dimensió tecnològica

17 L'impacte de la llibertat sobre la tecnologiaSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure L'impacte més gran de les condicions legals del programari lliure sobre la tecnologia es veu en: Les formes de desenvolupament. Els patrons evolutius. Això té conseqüències importants: En la millora de la interoperativitat. En el suport als estàndards. En el reaprofitament de codi i idees. En les arquitectures. etc. Els pioners del PL ben aviat es van adonar que - Compartir el codi POSSIBILITAVA (que no obligava) noves formes de desenvolupament. - Model catedral -> model basar. Molts projectes de PL adopten aquest darrer. - També la compartició de codi comportava en general un codi de més qualitat, més fiable i més segur. Aquestes qualitats també les pot assolir el PP, evidentment, però a un cost molt més elevat.

18 El desenvolupament natural és en comunitatSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure El programari lliure pot ser desenvolupat amb sistemes convencionals. Les condicions legals possibiliten el desenvolupament comunitari, que és la forma natural de desenvolupar el programari lliure. La comunitat de desenvolupament és: un conjunt difús d'individus (no institucions o empreses); amb diferents graus d'implicació a nivell temporal, d'interessos, de govern, etc.; amb una estructura ben definida i una “cultura social” específica de la comunitat; amb lideratges individuals o col·lectius forts; amb individus compartits entre comunitats. Són xarxes socials molt evolucionades.

19 Les conseqüències del model són moltes i gransSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Apareixen eines específiques per a aquest model de treball. Apareixen formes de relació social particulars (p. ex.: les formes de participar o parlar amb la comunitat, d'accedir al lideratge, etc.) Apareixen formes particulars de lideratge i govern. Es desdibuixa la frontera client - proveïdor. La comunitat és el fòrum en què, a través de la participació, es traça l'evolució de l'aplicació. S'afavoreixen arquitectures molt modulars i distribuïdes per donar cabuda als interessos de comunitats cada cop més àmplies. El control sobre el programari és compartit. Com més compartit, a més usuaris pot servir i més potent és la comunitat.

20 L'evolució és ràpida i molt entrecreuadaSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure La permeabilitat entre comunitats provoca dinàmiques molt ràpides: Les idees passen fàcilment d'un projecte a un altre. Les persones actuen de canal. Els projectes es poden veure desplaçats per altres projectes molt de pressa. La competència és molt gran. El ritme d'aparició i desaparició de projectes és elevat. Mantenir-se al dia és una tasca que vol esforç. Sovint es parla d'ecosistema de programari lliure. El terme és escaient: les comunitats són els organismes, hi ha competència i col·laboració, lluita per a la subsistència, etc.

21 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari LliureI a més ... Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Les aplicacions lliures amb impacte actuen com a garants dels estàndards. Com que la relació client - proveïdor es desdibuixa, els canals de màrqueting i de venda canvien.

22 Per què la gent usa el programari lliure?Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Fiabilitat Seguretat Rendibilitat Llengua pròpia Gran oferta, tota legal Ideologia Compatibilitat amb estàndards oberts Perquè es pot estudiar Perquè permet experimentar JUSTIFICAREM LES 3 PRIMERES MÉS ENDAVANT Fiabilitat: No té aturades inesperades. Apte per a serveis crítics. Seguretat: No hi ha gairebé problemes de virus, troians, etc. El programari se tipus servidor sí que pot estar exposat a cucs, exploits, intents de craqueig... però en això no és pas diferent al programari privatiu de característiques similars, i el PL és més segur perquè està més auditat. Però compte amb confiar-se massa -> Cas recent OpenSSH a Debian. Rendibilitat econòmica: Més programari per menys diners. AQUESTES SÓN ÒBVIES O ES DESPRENEN DEL DISCURS FET Llengua pròpia: No cal demanar permís a ningú per traduir. Qualsevol administració pot impulsar la traducció que cregui convenient. Gran oferta: Permet no haver d'arruinar-te o convertir-te en “pirata” per fer anar un ordinador. Ideologia: Hom pot estar d'acord amb els ideals associats al PL: Cooperació, compromís social, difusió del coneixement i la cultura... Estàndards: Pot semblar xocant dir que el PL és més compatible que el PP, sobretot perquè l'usuari està acostumat a que “la majoria de programes” només funcionen en windows. Cal fer notar que: Això passa per la creació de monopolis que comporta el PP El PP generalment no respecta ni promou els estàndards oberts -> lliga l'usuari a un producte concret.

23 Per què la gent desenvolupa programari lliure?Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Motivacions econòmiques i/o empresarials Com a font d'ingressos professionals Per seguir algun dels models de negoci basats en PL Per donar a conèixer el producte o empresa i captar mercat Motivacions logístiques Per tal d'atreure desenvolupadors Obligat per la llicència de PL incorporat al seu programa Motivacions personals Per aprendre Per plaer Per obtenir prestigi i reconeixement de la comunitat Per vanitat: contemplar l'abast de la feina feta Motivacions monetàries: Contractat, per lliure, a través dels diferents models de negoci existents amb PL.

24 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari LliureLa dimensió econòmica

25 La dimensió econòmica del programari lliureSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure En l'àmbit econòmic hi ha dos tipus d'actors: els usuaris (adopters); els proveïdors (inclou des de desenvolupadors a formadors). Els proveïdors es poden classificar segons el tipus d'activitat i el model de negoci en què es basen. El model de negoci està condicionat per la variant de llicència que s'aplica al programari. Els usuaris es poden classificar segons el risc que són capaços d'assumir. Els dos tipus d'actors poden coincidir en una única organització.

26 Els perfils d'usuari que adopten programari lliureSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Seguint Gartner, els usuaris es poden graduar considerant el pes dels principals factors que determinen que optin pel programari lliure. preu innovació flexibilitat Pes Arriscats Conservadors

27 Arriscat o conservador?Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure ARRISCAT CONSERVADOR Posseix know-how Tecnològicament avançat Early adopter Know-how extern Externalitza el risc Adopta productes consolidats Sovint una organització presenta perfils diferents segons l'àrea d'aplicació. La informació s'extreu d'una anàlisi estadística d'usuaris que han adoptat el programari lliure.

28 Models de negoci amb programari lliureSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Des dels inicis del moviment del programari lliure hom ha provat d'utilitzar-lo per generar ingressos. Actualment moltes empreses l'utilitzen amb èxit. Red Hat, MySQL AB (Oracle), Novell, Canonical... Principals models (font: FLOSSMETRICS), segons el nombre d'empreses: Especialistes de producte OpenCore Indirecte (certificació, selecció i consultoria, assessorament legal...) Llicència dual Formació Proveïdors de suport

29 Exemple: model de negoci basat en llicència dualSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure És un model específic del programari lliure. El mateix codi es distribueix sota dues llicències: Una de lliure, sovint de tipus copyleft. Una altra de propietària (generalment de pagament), a discreció del client. L'adquisició d'una llicència propietària eximeix al client d'haver de transmetre els drets (si distribueix aportacions pròpies al codi). Alhora, la lliure disponibilitat del codi manté a ratlla els competidors i crea una comunitat d'usuaris molt útil. Cal que l'empresa s'asseguri el control total sobre els drets de re- llicenciar el programari.  S'exigeix als contribuïdors que cedeixin els drets sobre el codi aportat. A la pràctica això implica comunitats menys potents. Cas paradigmàtic: MySQL AB, adquirida el 16/1/2008 per valor de M$ Llicència dual: Oferir un producte sota dues llicencies diferents Un producte, dues llicencies: Llicencia lliure per a ús intern o redistribució lliure / Llicencia de pagament per usar el software com a component en productes propietaris. Exemple: BerkeleyDB (Oracle) Dos productes; Producte lliure amb prestacions limitades / Producte propietari amb prestacions extres. Twin licensing: the same software code distributed under the GPL and a commercial license. This model is mainly used by producers of developer-oriented tools and software, and works thanks to the strong coupling clause of the GPL, that requires derivative works or software directly linked to be covered under the same license. Companies not willing to release their own software under the GPL can buy a commercial license that is in a sense an exception to the binding clause; by those that value the “free as in speech” idea of free/libre software this is seen as a good compromise between helping those that abide to the GPL and receive the software for free (and make their software available as FLOSS) and benefiting through the commercial license for those that want to maintain the code proprietary. The downside of twin licensing is that external contributors must accept the same licensing regime, and this has been shown to reduce the volume of external contributions (that becomes mainly limited to bug fixes and small additions).

30 Altres models de negociSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Negocis al voltant del govern de projectes de programari lliure Creació i gestió de comunitats i lideratge d'ecosistemes de PL. Identificada per Gartner com una tendència emergent i clau. Negocis en l'àmbit del programari encastat. Segons la consultora VDC, la venda de processadors encastats durant el 2008 va ser de milions d'unitats i s'espera que creixi fins els milions cap al Cal comparar aquestes dades amb la venda d'aproximadament 360 milions de PC's el (Gartner). Integrador de programari lliure en maquinari o sistemes encastats.

31 El govern, el negoci i l'usuariSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Governat per la comunitat Governat per l'empresa Projecte programari lliure Comunitats més grans Difícil de transferir-hi risc Més àgils Perfil d'usuari arriscat Models de negoci d'especialista i suport Comunitats poc involucrades Poden acceptar SLA's Poden gestionar risc legal Perfil d'usuari conservador Models de negoci de llicència dual i open core

32 El treball en comunitat aporta major beneficiSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure + Benefici Compartir costos de manteniment Reaprofitament potenciat No hi ha costos de llicències Factors estratègics: interoperativitat, relació client - proveïdor, etc. Treball en comunitat 2 primers: Ús com a consumidor de PL 3r.: Ja ets productor, però no et beneficies de l'alliberament 4rt.: Publicar et pot aportar beneficis inesperats, com ara informes d'error o contribucions 5è.: Ja ets un actor conscient en el món del PL. No només et beneficies de les aportacions de la comunitat, sinó que pots incidir sobre les decisions que es prenen, i pots dirigir el desenvolupament. Al capdavall tu n'ets un beneficiari directe. Publica Desen- volupa Integra Usa Base legal: 4 llibertats

33 Beneficis per a les empresesSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Beneficis Menor cost (llicències) Costos de manteniment compartits Seguretat. Virus. Spyware. Modularitat. Prestacions escalables. Amortització de maquinari. Treball en xarxa. Empreses distribuïdes. Administració remota. Possibilitat d'elecció (no lock-in) Millor rendiment laboral (estrès digital, downtime ...) Interoperativitat Gartner: Quantifying the Benefits of Open-Source Systems, 2009 Jordi Mas, Programari lliure i empresa a Catalunya: Experiències empresarials i casos d'èxit. Ed. Infonomia * Menor cost: El PL resulta atractiu per les empreses donat que el cost de les llicències és baix o nul. De tota manera, cal valorar el TCO tenint en compte factors com la competència tecnològica dels propis treballadors, l'existència de proveïdors de suport, i el cost de migració i/o formació dels treballadors, si és el cas. * Major seguretat: Pel seu models de desenvolupament, el PL és menys sensible i té més capacitat d'adaptació davant d'atacs de seguretat i virus. També dificulta molt l'existència de codi maliciós o no desitjat en els programes (spyware, adware). * Modularitat: El principi de reutilització aplicat en el PL fa que el programari sigui altament modular, i per tant, més fàcilment escalable. La no dependència d'un model comercial que requereixi la constant substitucio de productes vells per d'altres més nous fa que sigui possible el seu us en hardware relativament antic, allargant-ne l'amortització (p.e. Usant PCs vells com a terminals) * Treball en xarxa: La interoperabilitat i els sistemes en xarxa són el medi natural del PL. Això facilita la creació i administració remota d'empreses distribuides, * Beneficis indirectes: Possibilitat d’elecció (independència del proveidor / autosuficiència tecnològica) Millor rendiment laboral (més robustesa i seguretat suposa menor downtime, i per tant, menor estrès digital dels treballadors). / Orestes Mas Desavantatges Cost de migració i formació del personal (si partim d'entorn privatiu) Pocs proveïdors de suport (millorant) FUD (PID)

34 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari LliureLa dimensió social

35 El programari lliure, un fenomen socialSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure El programari lliure com a fenomen també té una dimensió social que transcendeix l'àmbit tècnic. El aspectes següents són interessants: Les comunitats de desenvolupadors com a precursores de les xarxes socials. El programari lliure com a paradigma i desencadenant del moviment social free culture / free knowledge. Les llicències de Creative Commons. El paper del programari lliure en l'alfabetització digital i l'accés universal a la informació. Els comportaments, motivacions i formes de relació dels desenvolupadors. L'”ètica del hacker”. La dilució de fronteres: client - proveïdor, informador – informat, ... i la desaparició d'intermediaris: intèrpret - públic, escriptor - lector, ... L'impacte en el món de l'educació.

36 Beneficis per a l'administració públicaSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Estalvi econòmic -a mig termini- Foment de la innovació tecnològica nacional Independència tecnològica de les grans corporacions Seguretat i privacitat de la informació Llibertat d'accés a la informació (estàndards oberts) Seguretat nacional Foment de la llengua pròpia Jordi Mas, Programari lliure: tècnicament viable, econòmicament sostenible i socialment just. Eds Escola d'Administració Pública de Catalunya. ERC, Proposició de llei de programari lliure en el marc de l'administració pública de catalunya Full de ruta del programari Lliure – Resum executiu: Generalitat de Catalunya --- Estalvi econòmic -a mig termini-: Estalvi de llicències, actualitzacions innecessàries, amortització de hardware... Cal tenir en compte el TCO, ja que l'estalvi en llicències no ho és tot. Foment de la innovació tecnològica: L'administració suposa un client molt important, que potencia la creació d'un mercat tecnológic local capaç de proveir suport, mateniment, personalització etc de productes de PL, serveis que són exportables a altres sectors del mercat. Independència tecnològica: Llibertat de canviar de proveïdor, o d'autoproveir- se. Seguretat i privacitat de les dades: El PL facilita garantir l'absència de spyware, i garanteix l'accés o migració de dades sensibles en cas de canvi de plataforma o de desaparició del proveïdor. Llibertat d’accés a la informació: El PL potencia la interoperabilitat i facilita l'intercanvi d'informació entre l'administració i els ciutadans, que tenen llibertat per triar quina tecnologia usen. Fiabilitat i estabilitat: El PL sol ser mes fiable (V. més amunt) Seguretat nacional: El PL sol tenir menys forats de seguretat (V. més amunt) Foment de la llengua pròpia: El PL es pot localitzar en la llengua pròpia sense dependre d'interessos comercials dels proveïdors.

37 Ús actual en l'administració públicaSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Gartner: Open Source in Government Worldwide, 2008 119 organitzacions governamentals de Canadà, EUA, Regne Unit, Alemanya, Països Baixos i Suècia, usen PL o tenen planejat fer-ho en els propers 12 mesos. Àmbits on més s'usa: Sistemes operatius de servidors: > 80 % Gestors de BD: > 80 % Suite d'oficina: >70 % Sistemes operatius clients / escriptori: > 60 % Àmbits on menys s'usa: ERP: 40 % Business Intelligence: 35 % Penetració molt més gran a l'Amèrica del Nord que a Europa. Gartner: Open Source in Government Worldwide, 2008. Mes que la tipica llista de casos d'exit, m'ha semblat interessant aquest informe, on es veu que l'administració pública dels paisos avançats s'esta passant ràpidament al PL. Les xifres son una mitjana total. La diferència Europa-Amèrica es molt gran. Mentre que la mitjana de respostes positives a Nord-amèrica és del 68%, a Europa és del 43%. La pregunta efectuada es “usa PL en aquest àmbit o te planejat fer-ho en els propers 12 mesos?”. Europa només avança lleugerament a nord-amèrica en l'ús de sistemes operatius de servidor, i està lleugerament per darrera en Gestors de BD, suites d'oficina i sistemes operatius client. En altres camps, està molt per darrera: Seguretat (39% vs 75%), Gestió de continguts, comunicació i col·laboració (29% vs 67%), ERP (20% vs 57%), Business Intelligence (11% vs 56%),

38 Alguns casos d'èxit a la UE (2000-2010)Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Educació Desktop4education (Àustria), LinEX, Guadalinex, Lliurex, ... (Espanya), Open University (Regne Unit) Administració local Impulsats per motius econòmics, objectius i necessitats comunes ... OpenMairie (França), CommunesPlone (Bèlgica) Administració pública nacional Impulsats per motius econòmics, d'interoperativitat, per evitar lligams amb un sol proveïdor, per seguretat ... Policia de París, Policia nacional Sueca, Extremadura, Andalusia, serveis d'informació geogràfica de diferents administracions ... (font: OSOR) Formació / impulsió d'ecosistemes de programari lliure Mancomún (Galícia), COSS (Finlàndia), Friprog (Noruega), SoftwareBorsen (Dinamarca), OSOSS (Països Baixos) ... Migració d'entorns d'escriptori Munic, Katowice, Baixa Saxònia ... (font: OSOR)

39 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari LliureEl full de ruta del programari lliure

40 Objectius del Full de rutaSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure L'any 2007 la Generalitat de Catalunya engega el projecte del Full de ruta del Programari Lliure amb els següents set objectius: Reconèixer oportunitats reals d’implantació del PL en els sistemes d’informació dels Departaments de la Generalitat de Catalunya. Avaluar la maduresa actual de les principals solucions de PL en les àrees contemplades en l’abast del projecte. Elaborar un benchmarking de l’ús del PL a altres administracions i empreses privades. Establir un model i uns criteris d'avaluació de les solucions de PL existents en el mercat, així com dels mecanismes per adoptar-les i mantenir-les. Identificar i avaluar els riscos de portar a terme les iniciatives de PL que s’identifiquin com a oportunitats reals d’implantació. Conèixer el marc legal associat al PL i definir els procediments a seguir per tal de llicenciar les iniciatives que sorgeixin. Fer una estimació econòmica del cost de tirar endavant les oportunitats detectades.

41 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari LliureLínies d'acció (I) Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure El Full de ruta proposa cinc línies d'acció: Creació d'un entorn favorable al PL: accions destinades a crear unes condicions més favorables per a l'ús del PL a la Generalitat. Fomentar els canvis culturals, organitzatius, de models de relació, etc. amb la finalitat de possibilitar les oportunitats que ofereix el PL Creació d'un marc d’interoperativitat i estàndards tecnològics: accions destinades a crear un marc d’interoperativitat i a definir i aplicar processos d’adopció d’estàndards tecnològics, preferiblement estàndards oberts. L'objectiu final és reduir la dependència de proveïdors, augmentar el control sobre les solucions implantades i millorar la interoperabilitat i el reaprofitament.

42 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari LliureLínies d'acció (II) Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Alliberament de codi i documentació: accions destinades a disposar d'una metodologia i uns criteris d'alliberament de codi i documentació, així com unes primeres propostes d'alliberament. L'objectiu és caminar en la cultura de la compartició i, per tant, del re-aprofitament Adopció de solucions de PL: projectes d’adopció de solucions de PL identificades al llarg del Full de ruta. És el primer esglaó en l'escala d'adopció del PL. L'objectiu és adquirir experiència en el treball, migració i gestió de PL. Creació d'una arquitectura de desenvolupament col·laboratiu: projectes destinats a crear progressivament una arquitectura de desenvolupament col·laboratiu. Millorar l'eficiència en les tasques de desenvolupament, manteniment i evolució d'aplicacions emprant tècniques col·laboratives.

43 Projectes realitzats i en cursSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Línies d'acció dutes a terme en el marc del full de ruta des del fins a l'actualitat: Definició i execució d'un pla de formació en programari lliure per al personal del CTTI. Estudi i guies per a la incorporació de la suite ofimàtica lliure OpenOffice.org als ordinadors de la Generalitat. Estudi per a la definició i establiment d'estàndards d'intercanvi de documents, que facilitin l'adopció d'estàndards oberts. Creació del Centre de Suport Tecnològic de Programari Lliure, amb la missió de coordinar, impulsar i donar suport als àmbits TIC de la Generalitat en la difusió i implantació de solucions PL. Actualment en procés de licitació. Construcció, suport i desplegament de la distribució GNU/Linux Linkat per a entorns estàndard de llocs de treball de la Generalitat. Actualment en construcció.

44 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari LliureConclusions / Resum

45 Les conseqüències de la llibertatSessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Hi ha un conflicte ètic en l'origen El programari lliure és una solució a aquest conflicte. Usant la legislació existent, fixa un model legal més equilibrat que el privatiu. Aquest marc legal obre noves possibilitats tècniques i, particularment, el desenvolupament col·laboratiu. Apareixen nous models de negoci i se'n debiliten altres. Hi ha canvis profunds a molts nivells: relació client/proveïdor, gestió del risc, govern dels projectes, formes de col·laboració, etc. Té conseqüències importants en l'àmbit social. En resum: trenca l'estructura rígida del model privatiu i obre un ampli ventall de possibilitats. Desenvolupament cooperatiu: Porta a una major qualitat, fiabilitat, seguretat... Estàndards oberts: Millora la interoperatibilitat No monopolis: fomenta la competència, baixen els preus, s'amplia l'oferta, l'usuari en surt beneficiat. No discriminació: Tot i que és un tema de criptografia, el cas del PGP és clar: la seva difusió lliure va ajudar a evitar represàlies als opositors a alguns règims totalitaris (Birmània, etc.) / Orestes Mas

46 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Per discutir ...

47 Sessió Introductòria: L'aposta del Programari LliureCert o fals ... Sessió Introductòria: L'aposta del Programari Lliure Que un programari sigui gratuït o que se'n disposi del codi font no garanteix que sigui lliure. El programari lliure es pot haver de pagar. El programari lliure ha de ser descarregable des d'una pàgina web. Programari lliure i codi obert són el mateix concepte. El programari lliure conté menys errors. El programari lliure és més segur. El programari que es paga amb diners públics ha de ser lliure.