Taula de Nova Recerca – UPF. Departament de Comunicació (Barcelona, 15/06/2011) L’accés obert (open access) a la ciència: un nou model de comunicació i.

1 Taula de Nova Recerca – UPF. Departament de Comunicació...
Author: Ramona Aguilera Padilla
0 downloads 0 Views

1 Taula de Nova Recerca – UPF. Departament de Comunicació (Barcelona, 15/06/2011) L’accés obert (open access) a la ciència: un nou model de comunicació i de promoció científica Ernest Abadal Universitat de Barcelona [email protected]

2 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 2 Sumari 1.La comunicació científica 2.L’accés obert a la ciència 3.Repositoris 4.Revistes en accés obert 5.Polítiques de suport 6.Bibliografia

3 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 3 1 La comunicació científica  Orígens: Journal des sçavans i Philosophical transactions of the Royal Society of London (1665).  Funció: Contribuir a l’avenç social de la ciència. Preservar i donar a conèixer l’autoria dels avenços. “registre social d’invencions i innovacions” (Guédon, 2001)  Base: Revisió per experts (peer review)

4 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 4 1.1 Continguts  Objecte: informació científica Continguts procedents dels resultats de la recerca o de l’actividad acadèmica, en general.  Tipus de document Articles de revista Informes de recerca, congressos, etc. Tesis doctorals Patents../..

5 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 5 1.2 Estructura AgentFuncióProducte Autor Revisor Editor Distribuïdor Indexador Biblioteca Investigació Revisió Publicació Agregació Indexació (referència i/o text complet) Selecció, subscripción, accés Text original Informe revisió Article Portal de revistes Base dades, motor de cerca acadèmic, etc. Catàleg de revistes

6 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 6 2 L’accés obert a la ciència “An old tradition and a new technology have converged to make possible an unprecedented public good. The old tradition is the willingness of scientists and scholars to publish the fruits of their research in scholarly journals without payment, for the sake of inquiry and knowledge. The new technology is the internet. The public good they make possible is the world-wide electronic distribution of the peer-reviewed journal literature and completely free and unrestricted access to it by all scientists, scholars, teachers, students, and other curious minds. Removing access barriers to this literature will accelerate research, enrich education, share the learning of the rich with the poor and the poor with the rich, make this literature as useful as it can be, and lay the foundation for uniting humanity in a common intellectual conversation and quest for knowledge. For various reasons, this kind of free and unrestricted online availability, which we will call open access, …” (BOAI, 2002)

7 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 77 2.1 Comentaris  Publicació científica (“old tradition”).  Plataforma: internet (“new technology”).  Accés gratuït i/o lliure als continguts científics (“public good”).  Paradoxa Científics asseguren (gratuïtament) el funcionamient del procés de comunicació científica (elaboració d’originals, revisió, etc.). Increment constante dels preus de les revistes (que paguen els científics).

8 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 8 2.2 Beneficis  Millora en el funcionament de la comunicació científica. Augmenta la difusió. Augmenta l’impacte. S’agilita la transferència de coneixement (disminueix el període de recepció). Es redueixen els costos (Houghton et al, 2010).  Milloren els resultats de la recerca i de la innovació. Conseqüència de l’anterior.

9 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 9 2.3 Vies d’accés (Com aconseguir-ho?)  Publicació en revistes de lliure accés (via “daurada”) Tipologia: gratuïtes per a autors i lectors, paga l’autor, híbrides (article obert en revista de subscripció).  Arxivatge en repositoris (via “verda”) Els científics dipositen els preprints o postprints de les seves publicacions.

10 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 10 2.4 Nous productes en el circuit AgentFuncióProducte Autor Revisor Editor Distribuïdor Indexador Autor Biblioteca Investigació Revisió Publicació Agregació Indexació (referència i/o text complet) Autoarxivatge Selecció, subscripción, accés Text original Informe revisió Article Portal de revistes (OA o comercial) Base dades, motor de cerca acadèmic, etc. Repositori Catàleg de revistes

11 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 11 Projecte Plan Nacional I+D+I  “El acceso abierto a la producción científica (open access) en España: análisis de la situación actual y presentación de políticas y estrategias para promover su desarrollo” (CSO2008-05525-C02-01/SOCI).

12 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 12 3 Repositoris  Un repositori és una seu web que recull, preserva i difón la producció acadèmica d’una institució (o d’una disciplina científica). Permet l’accés a les metadades i el text complet dels documents que conté.  “A permanent, institution-wide repository of diverse, locally produced digital works that is available for public use and supports metadata harvesting”. (Association of Research Libraries, 2006)  En general, impulsats per bibliotecaris.

13 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 13 Fig. 1 Repositori UPF

14 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 14 3.1 Característiques  Contingut Informació acadèmica. ("Biblioteca digital" és un terme més ampli, que inclou tot tipus de document).  En lliure accés  Interoperable Es refereix a la possibilitat que les metadades puguin ser recollides per altres serveis. (Protocol OAI-PMH).

15 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 15 3.2 Objectius  Afavorir la difusió dels continguts acadèmics. Tot i que a vegades hi ha continguts d’accés restringit (a la pròpia institució, per exemple).  Donar visibilitat a la recerca realitzada per la institució i els seus membres. S’assegura presència a GScholar i Scirus.  Facilitar la conservació i preservació dels documents generats per una institució.  En general, s’acompleix la missió tradicional de les biblioteques: conservar, organitzar i donar accés al patrimoni documental.

16 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 16 3.5 Directoris  Directory of Open Access Repositories (http://www.opendoar.org/find.php)http://www.opendoar.org/find.php 2500 repositoris.  Registry of Open Access Repositories (http://archives.eprints.org)http://archives.eprints.org 2500 repositoris  Buscarepositorios (http://accesoabierto.net/buscarepositorios) Àmbit espanyol. 73 repositoris.

17 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 17 Fig. 2. Directori BuscaRepositorios

18 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 18 4 Revistes en accés obert  Psycoloquy, Surfaces (1991).  Stevan Harnard, Jean Claude Guédon, Charles Bailey, primers impulsors.  Beneficis de l’OA: Scientia marina (CSIC). Periodo 2002-05 -Impacte: 0,64  1,03 -Immediatesa: 0,06  0,55 -Cites: 626  1.247

19 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 19 4.1 Situació actual  Directori DOAJ (http://www.doaj.org/)  Revistes OA al món 6.500 títols en DOAJ (un 8% del total mundial)  Distribució per països EUA, Brasil, Gran Bretanya, Espanya i India, en las primeres posicions.

20 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 20 4.2 Tipologia  Revistes gratuïtes per a autors i lectors. Editors: universitats, organismes públics, etc. Exemple: Hipertext.net, BiD, etc.  Pagament per publicació (paga l’autor). Cost: 700-3000 euros Freqüent en ciències de la salut.  Amb pagament per subscripció i opció d’accés obert (sistema híbrid). P.e. Springer Open Choice  Accés amb període d’embargament.

21 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 21 4.3 Drets d’explotació  Necessitat de partida ¿Cóm saben els autors si poden dipositar, o no, els articles que publiquen?  Directoris ROMEo (http://www.sherpa.ac.uk/romeo/) Dulcinea (http://www.accesoabierto.net/dulcinea)

22 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 22 4.3 Drets d’explotació (ii)  Tipologia (color Sherpa/ROMEO) Verd: arxivar pre-print i post-print (ya sigui la versió corregida de l’autor o el pdf editorial) Blau: arxivar post-print Groc: arxivar pre-print Blanc: no es pot arxivar

23 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 23 Fig. 3. Directori Dulcinea

24 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 24 Fig. 4. Drets d’Hipertext.net

25 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 25 5 Polítiques de suport  Les polítiques són un conjunt de mecanismes d’intervenció i accions encaminades a aconseguir un determinat objectiu.  Quin és l’objectiu d’una política OA? Que els investigadors dipositin les seves publicacions en repositoris o que publiquin en revistes OA.  Qui té la responsabilitat d’impulsar-les? Gestors en política universitària (rectorats de les universitats, directors de centres de recerca, autoritats polítiques, etc.).

26 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 26 5.1 Mecanismes d’intervenció  Es poden establir diferents àmbits: Establiment d’infraestructures i serveis Informació i difusió Incentivació econòmica Coordinació institucional Reglamentació (mandat, obligació)  Directoris sobre polítiques Melibea (http://www.accesoabierto.net/politicas/) Juliet (http://www.sherpa.ac.uk/juliet/) ROARMAP (http://www.eprints.org/openaccess/policysignup/)

27 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 27 Fig. 5. Directori Melibea

28 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 28 Fig. 6. Política UPF

29 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 29 5.2 Darreres novetats  Mandat UPF (2011)  RD Doctorat (2011) Obligació de dipositar les tesis en repositoris. “14.5. Una vez aprobada la tesis doctoral, la universidad se ocupará de su archivo en formato electrónico abierto en un repositorio institucional y remitirá, en formato electrónico, un ejemplar de la misma así como toda la información complementaria que fuera necesaria al Ministerio de Educación a los efectos oportunos.”  Ley Ciencia, Tecnología e Innovación (Espanya, 2011) Article dedicat a accés obert. Obligació de dipòsit de les publicacions derivades de projectes de recerca amb finançament públic.

30 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 30 6 Bibliografia  Abadal, Ernest; Melero, Remedios; Abad, Maria Francisca; Villarroya, Anna. “Políticas institucionales para el fomento del acceso abierto: tipología y buenas prácticas”, Bollettino AIB, June 2009, v. 49, n. 2, pp. 159-170. http://eprints.rclis.org/16825/http://eprints.rclis.org/16825/  Alonso, Julio; Subirats, Imma; Martínez Conde, Mª Luisa. Informe APEI sobre acceso abierto. Gijón: Asociación Profesional de Especialistas en Información, 2008. http://eprints.rclis.org/15107/1/informeapeiaccesoabierto.pdf http://eprints.rclis.org/15107/1/informeapeiaccesoabierto.pdf  Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences and Humanities. Berlin, 2003. (http://www.zim.mpg.de/openaccess-berlin/berlindeclaration.htm).  Budapest Open Access Initiative. Budapest, 2002. (http://www.soros.org/openaccess/read.shtml).  Melero, Remedios; Abad García, María Francisca. “Revistas open access: características, modelos económicos y tendencias”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 20 (juny 2008). (http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=20meler2.htm).  Pinfield, Stephen. "Paying for open access? Institutional funding streams and OA publication charges". Learned Publishing, vol. 23, no 1, January 2010.  Suber, Peter. What you can do to promote open access. Last revised April 16, 2007. (http://www.earlham.edu/~peters/fos/do.htm#administrators).  Suber, Peter. Gratis and libre open access. February 2008. (http://www.earlham.edu/~peters/fos/newsletter/08-02-08.htm).  Suber, Peter. Open access policy options for funding agencies and universities. «SPARC Open Acess Newsletter», 130, February 2009.

31 a la ciència E. Abadal. L’accés obert a la ciència 31 Moltes gràcies.