1 Tècniques d’investigació en Antropologia Notes del curs 2009-2010 José Luis Molina

2 Objectius Dissenyar les pràctiques a desenvolupar a Camp II. Adquirir les competències següents: –Disseny i posada a prova de guies d’entrevista i questionaris. –Realització d’entrevistes semiestructurades i en profunditat. –Disseny i realització de grups focals. –Plantejar hipòtesis contrastables i posar-les a prova.

3 Programa 1. Introducció 2. Organització de la investigació 3. Operacionalització de conceptes 4. Selecció d’unitats i disseny de la mostra 5. Documentació i bibliografia 6. Treball de camp: aspectes generals 7. Observació i descripció 8. Entrevista 9. Historia de vida i biografia 10. Grups focals 11. Enquesta 12. Relacions: genealogies i xarxes

4 Materials 12 lliuraments de “Materials” a fotocòpies. Bibliografía addicional i complementària. Campus virtual: https://cv1.uab.es/cv/entrada.jsp http://seneca.uab.es/antropologia/jlm/

5 Calendari Horario de despacho: lunes y miércoles de 15.00 a 17.00 DíaHorarioTema 1.1017.00-19.30Presentación general. Tema 1. Introducción 03.1018.00-19.30Tema 1. Introducción 08.1017.00-19.30Tema 2. Organización investigaci 10.1018.00-19.30T2. Orga. investigación. Tema 3. (…)

6 Diglosia antropològica El que pensem … I el que diem que fem …

7

8

9

10

11

12

13 No semos naide … http://www.protogenie.com/methods.html

14 Tema 1. Introducció La importància de la teoria La doble hermenèutica de les ciències socials Investigació bàsica i aplicada Investigació- acció Qualitatiu- Quantitatiu Validesa- fiabilitat

15 Tema 1. Int. Cualitativo vs Cuantitativo Paradigma cuantitativo Paradigma cualitativo Base epistemológica Positivismo, funcionalismoHistoricismo, fenomenología, interaccionismo simbólico. Énfasis Medición objetiva (de los hechos sociales, opiniones o actitudes individuales); demostración de la causalidad y la generalización de los resultados de la investigación. El actor individual: descripción y comprensión interpretativa de la conducta humana, en el propio marco de referencia del individuo o grupo social que actúa. Recogida de información Estructurada y sistemática.Flexible: un proceso interactivo continuo, marcado por el desarrollo de la investigación. Análisis Estadístico, para cuantificar la realidad social, las relaciones causales y su intensidad. Interpretacional, socio-lingüístico y semiológico de los discursos, acciones y estructuras latentes. Alcance de resultados Nomotética: búsqueda cuantitativa de leyes generales de la conducta. Ideográfica: búsqueda cualitativa de significados de la acción humana.

16 Anàlisi de correspondències Comparem “nacionalitat” i “religió”

17

18

19 Discurs dominant MCAs

20 Tema 1. Conclusions Sense disseny no hi ha recerca... No hi ha tècniques bones i dolentes, només dissenys d’investigació bons i dolents... Sempre hi ha una fase exploratòria, forçosament qualitativa... Tot està orientat a posar a prova les nostres hipòtesis (quantitativament), controlant progressivament els àmbits d’aplicació... Si és que les tenim!

21 Tema 2. Organització de la investigació La singularitat de la investigació antropològica (etnogràfica) – (…) “la diversidad cultural, las relaciones interculturales, la importancia de los significados, la contextualización y el interés de tendencia holista y la exigencia de confiabilidad están en primer plano” (TSR, 2005).

22 Proyecto y diseño de investigación Un Proyecto de investigación es el conjunto de actividades planificadas y recursos para la obtención de unos objetivos marcados. [mca]mca Un diseño de investigación es la estrategia adoptada para alcanzar esos objetivos.

23 Tipos de diseño Según objetivos –Exploratorios – descriptivos –Explicativos –Aplicados (evaluación, intervención …) –Tendencias Según tiempo –Transversales –Longitudinales Casos Panel Cohorte [ejemplo profesionalización]ejemplo profesionalización

24 Tipos de diseño (ii) Según metodología –Etnográfico –Estudios de caso –Etnohistórico –Encuesta –Múltiestratégico –(…)

25 Alternative strategies for Mixed Methodologies (Creswell 2003) Sequential explanatory strategy. –QUAN --> qual. Two phases. Results unexpected are examined in more detail with qualitative techniques. –QUAL --> quan. Two phases. Findings are tested with a quantitative design. Emerging theory.

26 Alternative strategies for Mixed Methodologies (Creswell 2003) Transformative strategy. –QUAN + QUAL.Data collection and data analysis are parallel and, afterwards, the results are compared. –Concurrent nested strategy

27 Tipos de diseño (iii) Diseño emergente / proyectado –Flexibilidad Especial mención a los estudios de caso –Estudios de caso ejemplar –Estudios de caso seleccionados [ejemplo]ejemplo

28 Tipos de diseño (iv) Encuesta –Entrevistas exploratorias –Prueba piloto Papel Web Teléfono … [ejemplo]ejemplo –Selección de la muestra –Mailing –Grabación/análisis

29 Validez - fiabilidad Validez –Mide el grado según el cual la estrategia de representación del fenómeno adoptada es adecuada. Fiabilidad –Mide el grado según el cual la aplicación de la misma estrategia da lugar a los mismos resultados.

30 The Acculturation Rating Scale For Mexican Americans ARSMA II, Cuéllar, Arnold & Maldonado, 1995. ARSMA-II is a 30-item Likert type scale that measures acculturation along 3 primary factors: language, ethnic identity, and ethnic interaction. ARSMA-II is able to generate both linear acculturation categories (Levels 1-5) and orthogonal acculturative categories (Traditional, Low Biculturals, High Biculturals, and Assimilated).

31 Scoring procedures for Scale 1 (30 item scale) MOS Scale: Add items (1, 3, 5, 6, 8, 11, 12, 14, 17, 18, 20, 21, 22, 24, 26, 28, & 29) obtain sum and divide sum by 17. This gives you the MEAN of the MOS scale AOS Scale: Add items (2, 4, 7, 9, 10, 13, 15, 16, 19, 23, 25, 27, & 30) and obtain the sum. Then divide the sum by 13. This gives you the MEAN of the AOS scale. Acculturation Score = Mean of AOS minus the Mean of MOS [AOS mean -MOS mean].

32 Scoring procedures for Scale 1 (30 item scale) Traditionals (MOS=> 3.7; AOS=< 3.24); Low Biculturals (Marginalized) (MOS 3.7); Assimilated (MOS= 4.11).

33 Scoring procedures for Scale 1 (30 item scale) Acculturation Score is a linear measure of acculturation and is represented by plus score for individuals who are more Anglo oriented and minus scores for those who are more Mexican oriented. Acculturation Level Acculturation score Level 1 less than -1.33 Level 2 >= -1.33 and -.07 and < 1.19 Level 4 >= 1.19 and < 2.45 Level 5 >2.45

34 Tema 3. Treball de camp Observació participant – treball de camp. –Observador –Observador participant –Participant Què aporta el treball de camp –Reducció de la reacció –Confiabilitat –Noves perspectives

35 Tema 3. Treball de camp Limitacions del treball de camp –Temps, cost –Varietat d’informacions –Dificultat d’abastar la diversitat

36 Tema 3. Fases del treball de camp Contacte inicial Shock cultural Descobriment d’allò obvi La separació L’enfoc de temes substantius La desesperació i la segona separació Sortida del camp

37 Tema 3. L’entrada 1.No cal triar el lloc més difícil quan hi ha altres millors. 2.Dur tota mena d’identificacions (cartes, carnets, referències...). 3.Fer ús de contactes personals. 4.Dur preparades les respostes sobre què dimoni estàs fent... 5.Documentar-se, documentar-se abans d’anar...

38 Tema 3. El treball de camp 1.No enmalaltir... 2.Aprendre la llengua... 3.Desenvolupar la memòria... 4.L’empatía... 5.El problema del gènere... 6.El diari de camp...

39 Tema 4. Operacionalització 1.Model: una representació parsimoniosa de la realitat. 2.Són models de Causa-efecte si... 1.Existeix covariació 2.La covariació no és espúria 3.Precedència temporal 4.Explicació del com: la teoria.

40 Tema 4. Operacionalització 1.Model: una representació parsimoniosa de la realitat. 2.Són models de Causa-efecte si... 1.Existeix covariació 2.La covariació no és espúria 3.Precedència temporal 4.Explicació del com: la teoria.

41 Tema 4. Operacionalització 1.Per poder CONTRASTAR una hipòtesi és necessari MESURAR els conceptes relacionats. 2.Per poder MESURAR hem d’OPERACIONALITZAR els conceptes. 3. Per MESURAR construïm INDICADORS i ESCALES.

42 Tema 4. Indicador - índex 1.Exemple del PNUD.

43 Tema 4. Escala Guttman 1.Assumeix que allò que s’està mesurant es expressió d’una variable unidimensional. Exemple: coneixement acadèmic. Aculturació. Carneiro (1962,1970).

44 Tema 4. Escala. Likert 1.Quan es mesuren diferents dimensions és necessari definir-les i a continuació seleccionar un conjunt d’afirmacions que mesuren cadascuna d’aquestes dimensions. 2.1 a 5 (totalment en desacord, totalment d’acord).

45 Tema 5. Selecció i muestreig En antropologia treballem amb dos tipos de dades: atributives (individus) i culturals. Amb les dades sobre individus poden fer servir un mostreig probabilistc. Amb les dades culturals no. Sovint necesiten d’experts, informants...

46 Muestreig probabilístic Una població o univers pot ser descrita mitjançant paràmetres o característiques... Una mostra d’aquesta població proporciona estimacions. El marc muestral (sampling frame) conté la llista d’unitats d’anàlisi d’una població a partir de la qual es vol obtenir una mostra per poder generalitzar.

47 Muestreig al·leatori simple Quan es disposa del marc muestral es pot fer un muestreig al·leatori simple decidint el tamany de la mostra a partir –De l’error muestral (2,55%). –Del nivell de confiança (95,5%). A continuació es seleccionen els casos mitjançant una taula de números al·leatoris.

48 Muestreig estratrificat simple Per assegurar que subpoblacions clau són representades en la mostra, el marc mostral (la població) es subdivideix o estratifica segons algunes variables clau: sexe, religió etc. –Es pot fer de forma proporcional. –Es pot fer de forma ponderada per compensar efectes.

49 Muestreig estratificat simple “El disseny mostral és estratificat amb afixació proporcional, amb un 95% de confiança i un 5% d’error (suficient per enquestes d’opinió i actituds). El marc mostral fa referència al Col·legiats representats pels Col·legis participants en el projecte, 80% del total de Catalunya”.

50 Muestreig estratificat simple

51 Muestreig estratificat per conglomerats Quan no es disposa del marc muestral es possible identificar conglomerats (esglésies, associacions, districtes...) i dissenyar una estratègia muestral amb ells. –Quan els conglomerats tenen tamany diferent, s’hauria de corregir la probabilitat de forma proporcional.

52 Muestreig no al·leatori Muestreig per quota –Hi ha un cert coneixement previ de la població. –S’assignen quotes en funció dels interessos de la investigació i les hipòtesis prèvies.

53 A Catalunya …

54 Modelo de cambio …

55 12 preguntas …algunas diferencias Senegambianos- Dominicanos Los senegambianos hacen las mismas remesas que los dominicanos, fuman más, están en peor estado emocional, tienen menos grado de intermediación y aislados, menos hijos, el mismo nivel de lazos fuertes. Dominicanos BCN-NY Los dominicanos de Barcelona hacen más remesas que los de NY, fuman menos, tienen más grado de intermediación, aislados y componentes, más lazos fuertes y más hijos

56 Seguimiento … Cluster 1Cluster 2Cluster 3Cluster 4 Argentinos-5415 Senegambianos9625 Marroquíes6628 Dominicanos4921 Total (84)19261029

57 Muestreig no al·leatori Bola-de-neu. Informants clau.

58 Muestreig no al·leatori Nacionalidad, sexo y grado en la sociomatriz. El tamaño muestra el grado nodal de entrada (indegree). Círculo para mujer. Triangulo para hombre. Rojo=Bosnio. Fucsia=Bosníaco. Verde= Serbio. Negro= Otro.

59 Bola de neu 0 1 2 3 4 55 7 10 14 5

60 Tema 8. Preguntes... “En las calles aprendí que no hay que hacer preguntas. Existen, como mínimo, dos razones para esta regla. Una se debe a que la gente se arriesga a ser detenida por la policía o a ser estafada o robada en la calle. Preguntas sobre tu comportamiento también te las pueden hacer para saber si te pueden arrestar o para descubrir cuándo y de qué manera vas a participar en un reparto de dinero o de heroína. Incluso, si no vemos la conexión directa entre las preguntas y estos riesgos es porque no hemos entendido todavía el «juego» de quien pregunta.

61 Tema 8. Preguntes... La segunda razón para no realizar preguntas es que tú no debes preguntar. Si eres aceptado en las calles significa que tienes que estar al día, y estar al día significa estar bien informado, y estar bien informado significa ser capaz de entender lo que está ocurriendo con la única ayuda de indicios mínimos. Preguntar una cuestión es mostrar que no eres aceptable y esto crea problemas en una relación en la que apenas acabas de conocer a alguien. (Agar, 1980:456)” (Hammersley, Atkinson, 1994:123-124)

62 Tema 8. Entrevista com a interacció social

63 Tema 8. Entrevista com a relacions de poder

64 Tema 8. Entrevista En funció del nivell de control podem diferenciar entre: –Entrevista informal  diari de camp –Entrevista no estructurada  llibertat entrevistat  diari de camp –Entrevista semiestructurada  guia d’entrevista flexible  transcripció/resum –Entrevista estructurada  instruccions per reproduir la guia de l’entrevista.

65 Tema 8. Entrevista Sempre: –Presentar-se: explicar clarament qui ets i què vols... –Garantir personalment la confidencialitat si és el cas... –Demanar permís per prendre notes i/o gravar... –Deixar parlar a l’entrevistat i només suggerir canvis de tema mitjançat preguntes adequades... –Mirar de trobar sempre confirmacions bé amb preguntes de control, asentiments o bé amb el silenci.

66 Tema 8. Entrevista Fases: –Presentació, parlar de sí mateix... –Cos de l’entrevista –Dades sociodemogràfiques i acomiadament...

67 Tema 9. Històries de vida Entrevista biogràfica o biograma. Relat de vida (life story) Història de vida (life history) –Es fan servir fotografies, cartes, records per “disparar” la memòria. –L’ideal és que el relat sigui lliure. Explica’m la teva vida...

68 Tema 9. Històries de vida – Antecedents (Cf. Carles Feixa) La memòria dels vençuts: Ishi. El relat de l’èxode: The Polish Peasant. La Cultura de la Pobresa, Óscar Lewis. Altres:...novel·la, diàleg...

69 Tema 9. Guió Objectiu: tractar el testimonio com si fos un relat literari. –Concepció del jo, estructura del relat, elements centrals... Així tenim: –L’home o la dona que s’han fet a sí mateixos. –El creient... –Un nou món...

70 Tema 10. Grups focals Els grups focals són una tècnica per recollir informació qualitativa sobre un tema... incloses les causes... Normes: –Grup homogeni segons un conjunt de variables. –Entre 6 i 12 persones més el moderador/a. –Plantejar un tema mitjançant diferents preguntes relacionades.

71

72 Tema 11. Qüestionaris i enquestes Abans de res... Per què es codifiquen les preguntes? Per obtenir una reacció homogènia i poder comparar les respostes. Si no està ben feta la fase de prova pilot (observació, entrevistes semiestructurades, grups focals) les preguntes no seran entenedoras per a tota la població (sempre amb diversitat interna).

73 Tema 11. Qüestionaris i enquestes Tipus d’enquestes: –Presencials. –Autoadministrades (carta, correu electrònic, web). –Per telefon. Entrevistadors/res –Formació. –Compromís. –Retribució.

74 Tema 11. 10 regles d’or... 1.Claretat (una pregunta, una idea). 2.Equilibri entre llenguatge comprensible i argot. 3.Els entrevistats han de saber sobre alló que es pregunta. 4.Planificar totes les contingències... 5.Fer servir escales clares... (opcions exhaustives i mutuament excluyents)

75 Tema 11. 10 regles d’or... 6. Les preguntes sensibles han de tenir una àmplia introducció però ser curtes i clares elles mateixes. 7. Evitar les preguntes capcioses... 8. No donar per suposades falses premises... 9. No tocar fibres sensibles (evitar la resposta emocional...). 10. Quan hi ha un tema sotmés a debat fer explicitar la situació de referència.

76 Tema 11. escales... Tipus d’escales: 1.Índex 2.Likert 3.Semàntiques 4.Directes

77 Tema 11. Índex... Un índex és un valor resultat de la combinació d’un conjunt de mesures mitjançat. Exemple: Índex de desenvolupament humà (PNUD).

78 Tema 11. Likert i altres... Escala de 5 punts: totalment en desacord, desacord, neutral, d’acord, totalment d’acord. Escala semàntica: –Oposició d’adjecius (fàcil ______difícil; participatiu _______directiu...). Escala d’1-10... (exemple qüestionari MCA).

79 Tema 12. Anàlisi de xarxes socials Veure presentació ad hoc